L’art del discurs

Existeixen diferents factors que ajuden a configurar un bon discurs | Foto: Pixabay

Els periodistes treballen amb les paraules i es dirigeixen a un públic determinat. Per això és tant important dominar l’art del discurs, sobretot en una època com l’actual on la comunicació s’ha convertit, en tants aspectes de la vida –i sobretot de la feina – com una eina primordial. Però saber fer un bon discurs no és una feina fàcil.

Des de temps immemorials, s’han portat a terme diferents maneres de fer factible el que es coneix com a “Art del discurs”. Però, què és exactament un discurs? Un discurs és un missatge que es transmet de forma pública. Podríem dir que es tracta d’un esdeveniment comunicatiu social dut a terme a través de diferents elements lingüístics. De fet, està considerat el mecanisme més efectiu per establir la comunicació amb un determinat públic. Per tant, s’entén que sempre hi ha d’haver un mínim vincle entre l’orador i el públic, perquè el discurs es considera també una forma d’interacció.

S’ha de tenir en compte, però, que tot i que s’utilitza la paraula “discurs” per definir un missatge en format oral, també existeix el discurs escrit, que resulta ser tot un art d’escriptura que s’ensenya als professionals de la comunicació, com és el cas del Curs de “Redacció de Discursos” que s’imparteix al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on es mostren bàsicament els aspectes formals a tenir en compte a l’hora de redactar un discurs i, al mateix temps, es desvelen les tècniques per generar empatia entre l’auditori, despertar interès i fer que els missatges clau siguin memorables.

Connectar amb la gent

L’origen dels discursos o de l’art de parlar en públic, es remunta ben bé a  l’antiga Grècia, on els coneguts filòsofs “sofistes” oferien als joves de la polis els seus ensenyaments del que s’anomenava excel·lència o “areté”, que era la tècnica que permetia argumentar, dominar el llenguatge, persuadir i fins i tot mostrar les implicacions de qualsevol qüestió.

Un dels discursos més recordats és el de Martin Luther King, pronunciat el 1963 davant del monument a Lincoln i que és recordat pel seu I Have a dream

Per tant es podria dir que el discurs, en certa manera, és una mena d’ensenyança de l’orador cap als seus oients, que pretén persuadir de les seves idees envoltant-los d’un argumentari, acompanyat de certes tècniques lingüístiques per poder aconseguir els seus objectius.

Però cal tenir present que perquè el discurs, ja sigui escrit o parlat, sigui bo, ha de complir els objectius inicials que té el comunicador mentre l’està preparant, afirma Montse Sanahuja, professora del curs Redacció de discursos del Col·legi, qui explica que “un bon discurs és aquell capaç de pensar amb antelació què vol aconseguir i utilitzar totes les eines comunicatives disponibles per assolir-ho”. És essencial saber què volem aconseguir amb aquest discurs perquè tingui efecte sobre els oients o lectors, perquè si no en qualsevol moment es pot convertir en un mal discurs i passar a fer l’efecte contrari del que volem aconseguir.

“Un bon discurs és aquell que connecta amb la gent a la que va dirigida”, afirma Toni Aira, director i presentador del programa Els Spin Doctors de Catalunya Ràdio. “Aquell que s’elabora per saber arribar al teu públic objectiu, al teu target”, afegeix. Aira afirma també que “no cal tenir molts objectius que poden arribar a dispersar l’audiència”, per tant, per anar bé, sempre haurem de definir prèviament el que volem.

Aspectes essencials

Cal saber que per fer un bon discurs no només s’han de tenir en compte els aspectes racionals i lingüístics. “Avui en dia tenim més clar que mai que el pes de les emocions en els discursos és molt més rellevant a l’hora de convèncer i ser recordat que no els arguments racionals purs. En aquest sentit, la capacitat de generar empatia i d’aconseguir que el púbic s’identifiqui amb allò que es diu és la tercera pota clau a l’hora de fer un bon discurs”, afirma Sanahuja.

D’altra banda, no s’han d’oblidar aspectes essencials per la construcció d’un bon discurs com “la preparació inicial i l’assaig final”, sobretot quan el que fa el discurs no és la mateixa persona que l’ha escrit”, afegeix. Aquesta experta admet que “és molt important que qui redacta aquest discurs conegui amb profunditat la persona que el verbalitzarà per cenyir-se al seu estil, el seu to i la seva marca personal perquè resulti el més natural possible. Per altra banda, un cop redactat i preparat, sempre és aconsellable un assaig en veu alta per assegurar els tempos, la velocitat, la respiració i que l’èmfasi es posa allà on toca”.

Un altre exemple de bon discurs és el de Pep Guardiola quan va rebre la medalla d’or al Parlament de Catalunya.

Està clar doncs que s’ha d’ajuntar preparació, una idea amb força, un objectiu i una predisposició a connectar emocionalment amb el teu públic. Partint d’aquestes premisses clau, no podem oblidar que al nostre públic sempre li pot agradar escoltar certa originalitat lingüística. També ens pot resultar clau el tema de la retroalimentació, és a dir, el fet de crear un ambient d’interactivitat amb els oients, que no només sigui un canal unidireccional i que realment el teu públic pugui gaudir del que està escoltant, sentint-se realment important.

I sobretot hem de tenir en compte que un bon discurs es pot convertir en un mal discurs molt fàcilment. “Quan no controles aquest discurs i acabes dient allò que realment no vols dir, i que per tant pugui arribar a ser interpretat de maneres molt diferents”, apunta Aira.

Una habilitat diferencial

Tots aquests punts clau són els que poden servir a qualsevol professional de la comunicació per fer un bon discurs. Tal com diu Sanahuja, “la redacció de discursos és una habilitat diferencial per a qualsevol perfil que treballi o vulgui treballar en el departament de comunicació d’una empresa o d’una institució amb un portaveu que, amb més o menys freqüència, dugui a terme intervencions en públic”.

Actualment, dins del món empresarial estan creixent, degut a la recent crisi econòmica, certes inquietuds entre els treballadors que cada vegada necessiten sentir-se més valorats, ja no només a nivell econòmic, sinó també a nivell emocional; necessiten més motivació per part de l’empresa, per poder sentir una implicació màxima amb el lloc de treball.

I aquí és on entra l’art del discurs aplicat a les empreses: per tal de motivar al màxim als seus treballadors per obtenir millor rendiment, els empresaris poden trobar com a  gran aliat el discurs motivacional.

Un bon exemple de discurs motivacional cap als treballadors el podem trobar a la pel·lícula El Lobo de Wall Street de Martin Scorsese, on el personatge principal, Jordan Belfort, aconsegueix crear la seva pròpia empresa de borsa i es fa el seu propi equip de gent, als que dóna molt sovint discursos motivacionals per mantenir-los fidels a ell i a l’empresa. I la clau del seu èxit rau en un concepte molt senzill: el domini de la venta. Però no només la venta de productes, sinó la venta d’emocions, de somnis complerts, d’objectius realitzats, a través del discurs motivacional als seus treballadors. Una arma molt eficaç aplicada a l’art del discurs per aconseguir empatitzar amb el seu públic.

Tot i ser ficció, un exemple de discurs ben construït, és el de Jordan Belfort (Leonado DiCaprio) a El lobo de Wall Street (possibilitat de subtítols al vídeo)

Tal com mencionava Tvetan Todorov al seu llibre Las morales de la historia, dins al capítol Manipulación y elocuencia, “l’art del discurs, la retòrica o el discurs de seducció és normal trobar-lo en tota societat democràtica o que necessiti cert consens públic entorn a les idees polítiques. Són societats on necessites publicitar el teu producte.”

Partint d’aquesta afirmació de Todorov, en tots els països democràtics existeix alguna forma de l’art del discurs, sempre adaptada a les exigències del públic al que va dirigit. I aquestes exigències sempre solen passar per tres fases segons Todorov: A la primera fase sempre es demana que “reflectim la veritat en allò que diem”; en una segona etapa, es demana que “s’expliqui bé i de forma raonada el missatge pel públic” amb la finalitat que l’entenguin a la primera. I en una última etapa, arriba l’exigència de la bellesa en el discurs perquè el públic pugui empatitzar amb ell, ja que com afirma Todorov, “la veritat del nostre discurs no arriba si no emocionem a l’espectador fent-lo partícip”. És aquí quan l’orador es transforma pràcticament en un vertader actor de teatre segons Todorov, ja que el discurs s’omple de metàfores, vivències personals i ironies entre d’altres elements.

Escriure a Report.cat

Mercè Martínez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *