El visionari que va idear la tauleta

Roger Fidler
Roger Fidler, ideòleg de la Tablet, ha estat considerat des dels anys vuitanta com un visionari | Foto: We Media

El 27 de gener d’aquest any té lloc l’aniversari del l’iPad, la famosa tauleta de la companyia nord-americana Apple. En concret, es compleixen set anys que es va presentar la primera tauleta de la companyia. Des de llavors fins ara, Apple ha venut prop de 338 milions d’unitats de les diferents versions de l’iPad.

En poc temps, l’iPad va ser considerat una innovació tecnològica revolucionària. El que potser no saben els usuaris de tauletes, siguin d’Apple o d’altres companyies, és que Jobs no va ser el primer a parlar d’una tablet. Primer, perquè al 2001 Microsoft, la companyia de Bill Gates i creadora de Windows, va treure al mercat una tauleta que, pel seu pes i preu, no va tenir gens d’èxit. Però és que molt abans, a finals dels vuitanta, el periodista nord-americà Roger Fidler ja va introduir el concepte de tauleta.

En aquella època, Fidler treballava a l’empresa periodística Knight Ridder, propietària fins inicis d’aquest segle de diverses capçaleres locals als Estats Units. Al principi, les seves idees sobre un aparell electrònic on la gent podria llegir i interactuar amb les noticies no va ser acollit amb serietat entre els seus companys. “No era com si Roger hagués baixat d’un altre planeta, però estava dient coses que, simplement, eren molt difícil de creure en aquell moment”, admet un company de feina de Fidler aleshores al darrer número de la Columbia Journalism Review.

Tot i això, a la tardor de 1992, Fidler va impulsar dins la companyia un laboratori d’innovació (Knight Ridder Lab) en el qual la principal línia de treball era el desenvolupament de la Tablet, el dispositiu electrònic de lectura de diaris del futur.

Dos anys després, amb el prototip de Tablet encara en desenvolupament, Knight Ridder va difondre un vídeo que es va fer molt popular quan finalment Apple va treure al mercat l’iPad. Com si d’una presentació actual es tractés, fa 23 anys Roger Fidler pronosticava que la Tablet, que ell entenia com un “diari electrònic”, es convertiria en el nou segle que s’albirava en “part de la nostra vida diària”. Fidler, considerat per alguns experts com un “pioner i visionari” dels nous mitjans, apostava per un futur on l’ordinador s’empraria per “crear la informació” i la tauleta “per interactuar amb ella”.

Model de negoci viable

Al vídeo es pot veure en tot moment una tauleta funcional “amb capacitat per mostrar text, imatges, gràfics i vídeos”. “Al principi el producte que oferirem per tauletes tindrà el mateix aspecte que la versió impresa”, afirmava el seu creador en relació al disseny. “Ja saps com utilitzar un diari, així que la tauleta t’aportarà utilitat i valor afegit a la lectura”, afegia.

Una qüestió tan important al periodisme digital com és el model de negoci ja era tingut en compte per Roger Fidler en aquella època. En un temps on el negoci dels diaris estava encara en exclusiva al paper, ell advertia que la gent el que comprava era la capçalera i no un conjunt de noticies. “Per molts, el diari és com un amic a qui li tens confiança. La gent sap reconèixer una capçalera”, assegurava Fidler. Per aquest motiu, ressaltava el fet que amb la Tablet es pot llegir un diari local “a qualsevol part del món i en qualsevol moment”.

Segons aquest visionari, els ingressos que els mitjans rebien per la publicitat també es podrien incrementar sensiblement gràcies a la Tablet. En un moment on, segons les dades oficials, les vendes a Internet suposaven el 0,1% del total als Estats Units Filder considerava la tauleta com el mitjà de comunicació que “permet discriminar” el que interessa al lector del que no i que, fins i tot, permet “comprar-ho electrònicament”.

Apple versus Samsung

El setembre de 2010 la principal competidora d’Apple, la companyia sud coreana Samsung, presentava la Samsung Galaxy Tab que, com l’iPad, ha tingut diferents versions des d’aleshores. Ràpidament, Apple va emprendre acciones legals demanant que la tauleta de Samsung no es pogués vendre als Estats Units basant-se en que vulnerava la patent de l’iPad (formalment coneguda com D-504.889).

Per defensar que l’invent i el disseny de la tauleta no podia ser exclusivitat d’Apple, Samsung va utilitzar el vídeo del Knight Ridder sobre la Tablet com argument legal per demostrar que molt abans que Steve Jobs presentés l’iPad ja existien invents similars. “Mai hauria previst que allò es faria tan gran anys després”, reconeixia Fidler al The Washington Post a principis de 2012, quan la batalla legal entre les dues grans companyies tecnològiques encara no s’havia dilucidat.

Finalment, la justícia nord-americana va desestimar parcialment l’argument de Samsung. Si bé es va permetre la venda dels seus dispositius als Estats Units, va negar que la Tablet tingués un disseny semblant a l’iPad i, per tant, obligava a Samsung a no copiar el disseny de la tauleta d’Apple.

iPadvsFidlerImatge de la sentència del cas Apple-Samsurg on es compara el disseny de l’iPad (esquerra) i el de la Tablet de Fidler

Innovació constant

Roger Fidler ha treballat des dels seus inicis en la innovació tecnològica i en definir noves formes de consumir la informació. Així s’entén que passes bona part de la seva carrera professional a Knight Ridder, creada a mitjans dels anys setanta per la unió de dues empreses periodístiques. Va ser sempre un referent als EUA en innovació tecnològica, especialment dins el periodisme. El 1983 va ser una de les primeres companyies que va experimentar amb el videotext, un sistema d’informació semblant al teletext en el qual van invertir 50 milions de dòlars de l’època. Des de finals dels 80, gràcies al treball de Fidler i el Knight Ridder Lab. es van centrar en la innovació de dispositius on la Tablet era el màxim exponent.

Fidler, que des de fa dos anys està retirat, va deixar Knight Ridder l’any 1995 per convertir-se en  professor de Disseny de la informació a la Kent University. La seva carrera com visionari de nous mitjans va continuar al Donald W. Reynolds Journalism Institute, on fins el 2015 va ser director de publicacions digitals. Actualment continua sent una referència sobre el futur del periodisme amb els seus articles i entrevistes a diferents mitjans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.