Unes quantes illes enllà de la Casa Blanca, la nit de les Midterms, les eleccions de mig mandat dels Estats Units, diversos mitjans catalans i europeus coincidien a les oficines que els feien de redacció i de plató compartit. A la sala central hi havia sis televisions enceses alhora. NBC, ABC, Fox, CNN, MS NOW i CBS, les sis cadenes principals del país, mostraven simultàniament dades, mapes, analistes, connexions i seus electorals demòcrates i republicanes. Fora d’aquella sala, però, l’atenció dels nord-americans es repartia entre moltes més pantalles.
Uns vint-i-set milions de persones van seguir, de mitjana, les Midterms a través de les sis grans cadenes, cinc milions més que el 2022. Alhora, centenars de milers d’espectadors miraven streamers independents a Twitch i YouTube, els grans diaris actualitzaven models estadístics en temps real i els mercats de predicció oferien les seves pròpies probabilitats electorals. Els mitjans tradicionals també s’han adaptat a aquest ecosistema: televisions i capçaleres consolidades han traslladat els seus directes a plataformes com YouTube o han creat formats específics per al consum digital. La informació, l’opinió, la predicció i l’aposta convivien, així, en una mateixa nit electoral.
“Els mitjans no han deixat d’apostar per les vies tradicionals”, explica Gustau Alegret, periodista i analista polític. El que sí que hi veu és “una aposta paral·lela cada vegada més forta per arribar a noves audiències a través d’altres canals, especialment els digitals”. Cinc exemples mostren com s’ha diversificat aquesta cobertura.
1. The New York Times: interpretar l’escrutini
Malgrat que Alegret destaca que els mitjans tradicionals han apostat per la prudència, pel que fa a les prediccions electorals, The New York Times va recuperar una eina que havia retirat de cobertures anteriors: la Needle. Es tracta d’una agulla que interpreta els resultats que van entrant i, en comptes de presentar els percentatges directes del vot escrutat, té en compte d’on provenen, quin vot queda per comptar i estima cap on evolucionen les majories.
El Times, a més, va obrir gratuïtament la seva cobertura electoral a l’aplicació fins que els resultats fossin clars, una estratègia per ampliar l’audiència durant un moment informatiu excepcional. A l’estudi dels enviats especials de Catalunya Ràdio a Washington, bona part dels convidats consultaven l’aplicació durant tota la nit: la Needle, els mapes, els directes i els resultats. Fins i tot, algunes d’aquestes eines es podien convertir en un widget a la pantalla de bloqueig del mòbil, com si es tractés d’un partit de futbol.
2. AP: la infraestructura que hi ha darrere dels resultats
Perquè el Times alimenti la Needle o les televisions actualitzin els seus mapes, abans cal recollir els resultats. Als Estats Units no hi ha un recompte electoral federal centralitzat. Les autoritats de cada territori administren i compten els vots seguint les normes del seu estat, i Associated Press (AP) construeix una agregació periodística d’aquests resultats.
Aquestes eleccions, AP va recollir dades de més de 5.000 unitats locals i va preparar el recompte i la declaració de guanyadors de prop de 7.000 curses. L’agència rep els resultats de les autoritats electorals, els verifica i els distribueix als seus clients. També fa el que es coneix com les race calls, les declaracions oficials en què l’agència proclama el guanyador quan els seus analistes determinen que els candidats que van per darrere ja no tenen una via possible per revertir el resultat.
Bona part de la resta de la nit electoral beu d’aquesta infraestructura. Les dades d’AP, que porta cobrint les eleccions d’aquesta manera des del 1848, arriben avui a milers de clients, entre els quals hi ha les grans televisions, les capçaleres principals i empreses tecnològiques. Així, mitjans que competeixen per l’audiència parteixen d’una base factual compartida.
3. De la televisió lineal a YouTube des del mateix plató
La televisió continua concentrant les audiències més grans, però el directe ja no s’acaba a l’antena. NBC va ser la cadena més vista en prime time, amb uns 6,7 milions d’espectadors segons Nielsen, i va convertir el seu analista de dades, Steve Kornacki, en protagonista, alhora, de la televisió convencional i d’un streaming propi.
La Kornacki Cam –així és com van anomenar el directe– va oferir deu hores i mitja seguides del periodista treballant davant del mapa electoral. Segons dades de la mateixa NBC, va arribar als 6,1 milions de visualitzacions a YouTube i va superar els 300.000 espectadors simultanis en el pic del directe.
La CNN va seguir una estratègia similar. A la cobertura televisiva hi va sumar eines pensades també per al consum digital. Al plató, una de les protagonistes era la Magic Wall, una pantalla tàctil real –no un croma– des d’on el presentador podia ampliar mapes, destacar comtats, comparar resultats amb eleccions anteriors o assenyalar tendències mentre entraven les dades. A això s’hi afegeix Sightline, una nova eina que els usuaris podien consultar en temps real a la web i a l’app de CNN i que intentava explicar com s’havien d’interpretar els resultats que anaven arribant sobre les curses més ajustades.
4. Streamers, creadors i mercats de predicció
Fora de les grans redaccions també es van formar audiències importants. El comentarista polític d’esquerres Hasan Piker va arribar a uns 200.000 espectadors simultanis a Twitch des d’un estudi domèstic. Per la seva part, Brian Tyler Cohen, comentarista polític progressista, YouTuber i presentador de pòdcast, va fer un directe de deu hores, amb una sola càmera i mapes electorals, que va superar els tres milions de visualitzacions. El periodista i comentarista Mehdi Hasan i i el seu mitjà Zeteo van superar el milió a YouTube, i creadors conservadors també van acumular audiències milionàries en plataformes com Rumble.
La frontera entre formats, com en el cas de la NBC, també es va moure dins dels mitjans tradicionals. Durant el streaming de Politico, la periodista Dasha Burns va trucar en directe al president Donald Trump poc després que les cadenes comencessin a atribuir als demòcrates el control del Senat, i Trump va respondre.
En parlar de la fragmentació de l’ecosistema informatiu i del pes creixent de creadors amb posicionaments polítics explícits, Alegret posa el focus en la diferència entre opinió i “periodisme de mètode”. “Hi ha influencers que estan educats i n’hi ha que no ho estan i que tenen una especial habilitat comunicativa”, apunta. Per a ell, el repte és que l’audiència sigui capaç d’identificar qui li està parlant i amb quins criteris. “La importància és l’educació de qui rep aquella informació”, assegura.
En aquest mateix ecosistema han guanyat visibilitat Kalshi i Polymarket, dos mercats de predicció on els usuaris compren i venen posicions segons la probabilitat que passi un esdeveniment, també electoral. Durant la nit van mostrar visualitzacions construïdes a partir d’aquestes probabilitats. Kalshi, de fet, rep dades electorals d’AP. Alegret marca, però, una frontera clara, ja que les considera una dada més per observar el comportament social, no “una categoria informativa”.
5. La lupa local d’unes eleccions nacionals
El gran titular de les Midterms era qui controlaria el Congrés, però les paperetes nord-americanes incloïen moltes més decisions. Alcaldes, consistoris, juntes escolars, referèndums i esmenes constitucionals compartien jornada amb les curses federals. Més enllà de les grans capçaleres, arreu del país hi havia, doncs, tota una xarxa de mitjans locals que informava de l’altra realitat d’aquestes eleccions, al detall.
A uns tres-cents quilòmetres de Washington, a Lexington, Virgínia, hi ha la redacció de The News-Gazette. Aquest setmanari ha celebrat enguany 225 anys d’existència i cobreix el conjunt de Rockbridge County, una comunitat d’uns 37.000 habitants. La redacció té set periodistes i editors, a més de col·laboradors, i segueix tres governs locals, tres sistemes escolars, tribunals, policia, universitats, esports i política municipal.
La setmana abans de les Midterms, el director i propietari del rotatiu, Matt Paxton, explicava que havien dedicat més espai a les curses locals que a les grans batalles nacionals: perfils dels candidats, eleccions a l’alcaldia i al consistori i una pàgina de cartes al director on bona part del debat polític de la comunitat es feia visible. “Un diari dona a una comunitat una certa idea de les coses que comparteix”, defensava.
La seva aposta contrasta amb l’experimentació constant dels grans mitjans nacionals. The News-Gazette té web i un butlletí digital setmanal, però a les xarxes socials la seva presència és molt reduïda. El paper, en canvi, continua sent central en el seu model. Les subscripcions i la publicitat local són les dues principals vies de finançament del setmanari i, mentre el model aguanti, Paxton defensa mantenir una fórmula tradicional, arrelada a la participació i a la vida quotidiana de la comunitat.
Aquella nit, mentre AP agregava milers de resultats, les grans cadenes actualitzaven mapes i els streamers acumulaven espectadors, Paxton i el seu equip seguien el recompte des de Rockbridge County. El republicà Ben Cline va revalidar amb un 55,3% dels vots l’escó del 6è districte de Virgínia i al conjunt de l’estat es van aprovar les tres esmenes constitucionals: protegir el dret a l’avortament, eliminar la prohibició del matrimoni entre persones del mateix sexe i restaurar automàticament el dret de vot a les persones condemnades per delictes greus quan surten de presó. A The News-Gazette tocava preparar l’edició en paper de l’endemà.
