Tant el president nord-americà, Donald Trump, com el brasiler, Jair Bolsonaro, han emprat fake news en les seves campanyes electorals que els han portat a la presidència. D’aquí poc,  Espanya i Catalunya viuran submergides en processos d’eleccions generals, a l’abril, i municipals, al maig. De la mateixa manera que Internet és una fàbrica perquè les notícies falses s’expandeixin com la pólvora, també hi existeixen eines com plataformes, webs o apps que serveixen per corroborar les informacions que corren per la xarxa o grups de missatgeria.

Lorenzo Marini, de YouChek, -portal que ajuda als periodistes a trobar fonts expertes i als experts a guanyar visibilitat als mitjans- ressalta que el primer que cal fer és buscar la informació al cercador Google. Això ens servirà per veure on s’ha publicat i si aquells llocs on apareixen són fonts verídiques o creïbles. Així mateix, la companyia PreceptMedia, de la qual és cofundador, també està desenvolupant un memeChek, una app i web per verificar memes. Per Marini, habituat a contrastar informacions, aquestes són eines que ens poden ajudar per corroborar notícies:

• Duke Reporte’s Lab és un mapa interactiu on pots clicar a qualsevol país del món i et diu quines webs existeixen en aquell lloc que s’han especialitzat a detectar fake news o contrastar informacions.
• Chek de Meedan és una plataforma on es pot enviar informació perquè sigui verificada per bots.
• Per contrastar imatges i la seva procedència existeix tant Google Images com TinEye, que donen l’opció d’incloure un URL o bé pujar una imatge de l’ordinador i et diuen on es va publicar per primer cop.
• Invid serveix per contrastar vídeos i conèixer la seva procedència. Aquest instal·la un pluggin en l’extensió al buscador. Llavors, si s’obre, permet enganxar un URL d’un vídeo de Youtube, Facebook o Twitter, del qual busca informació. Dona detalls de les imatges com quan es va penjar, on i el tipus de llicència, així com canal o compte on es van publicar.
• NewsGuard, del diari The Guardian, Decodex, de Le Monde, i Maldita són webs on es pot enviar una informació dubtosa i els seus periodistes especialistes de fack checking corroboren si aquesta és falsa o no. A més, donen la possibilitat que l’usuari s’instal·li una extensió en els buscadors de Google i, en el cas de Decodex i Maldita, també a Firefox. Amb això, les tres plataformes alerten als usuaris quan una web és poc fiable.

D’altra banda, les xarxes socials també s’han sumat a la lluita contra la desinformació. Per això, Facebook ha publicat un decàleg en el seu servei d’ajuda on explica als usuaris com detectar les notícies falses. Entre altres, els demana que desconfiïn dels titulars, fotografies o vídeos cridaners, que es fixin amb els URLs per si estan copiant un altre d’existent, que investiguin les fonts d’on prové la informació i que comprovin els fets que es relaten a la notícia.

Una altra xarxa social que també combat les informacions falses és Twitter. Per això, ha creat un cercador de tweets perquè les persones puguin comprovar si s’han publicat, quan i en quin compte.