La situació del periodisme a Espanya dibuixa una aparent contradicció, amb un interès creixent per la informació però, al temps, amb una major preocupació per la desinformació. Amb una confiança en les notícies que creix lleugerament mentre que la dieta mediàtica és cada cop més estreta, fragmentada i condicionada per les plataformes i els algoritmes.

Això és el que es desprèn del darrer informe Digital News Report, del Reuters Institute i que s’ha publicat aquesta setmana. Les dades per Espanya, a partir de milers d’entrevistes realitzades des de la Universitat de Navarra, apunten que si bé la televisió continua sent la principal font de notícies (41% dels enquestats), la tendència és d’un notable declivi.

I el més rellevant és que aquest declivi no s’explica perquè les noves generacions no l’hagin incorporada mai, sinó perquè una part important dels qui abans la feien servir l’han anat abandonant. Una prova és com, des del 2017, la televisió ha perdut més de vint punts –de més del 80% al 56%– com a font d’informació més emprada durant la setmana. Dit d’una altra manera: la televisió encara conserva autoritat simbòlica, però ha deixat de formar part de la rutina informativa de molta gent.

Tal com resumeix Alfonso Vara, coordinador de l’informe, el repunt en la confiança en les notícies no implica un retorn a l’antic ecosistema informatiu, sinó que ens trobem davant “un mercat ple de contrastos, matisos i fins i tot paradoxes”, on conviuen hàbits antics amb nous canals, creadors i tecnologies. Entre les persones que avui ja no fan servir la televisió per informar-se setmanalment, dues de cada tres la feien servir abans.

Aquesta distinció és important perquè, tal com s’insinua en el resum de l’informe, no és el mateix intentar captar un públic que mai no t’ha tingut en la seva dieta mediàtica que intentar reconnectar amb un públic que t’ha conegut i ha marxat. En el cas de la televisió, el repte és sobretot de retenció i de reconquesta; en canvi, en la ràdio i en la premsa impresa pesa més la “immunitat”, és a dir, el fet que una part molt important dels no-usuaris senzillament mai les han incorporades com a fonts habituals.

Biaix de confirmació

L’altra gran dada que ajuda a entendre el canvi és la concentració del consum. El 2026, els espanyols fan servir de mitjana 2,4 fonts de notícies a la setmana, molt lluny de les 3,9 del 2017. Un de cada tres enquestats s’informa a través d’una sola font, i el 10% no utilitza cap marca periodística en una setmana qualsevol, el màxim de tota la sèrie. No es tracta només que canviï el canal, sinó que s’estreny el repertori informatiu.

Aquest punt es relaciona amb el concepte conegut com a biaix de confirmació, una drecera cognitiva que ens porta a buscar, interpretar i recordar informació que validi les nostres creences prèvies. En un context de major polarització social i de domini dels algoritmes això es tradueix en una audiència que només confia i s’informa per mitjà d’aquells canals (mitjans… o no) l’enfocament o la selecció editorial dels quals encaixa amb les idees de l’espectador o lector.

Sigui com sigui, aquesta contracció conviu, paradoxalment, amb una lleu millora d’alguns indicadors generals. El 54% dels enquestats afirma estar molt o bastant interessat en l’actualitat, tres punts més que el 2025, i el 33% diu que confia habitualment en les notícies en general, dos punts més que l’any anterior. Són dades modestament positives, però encara insuficients per parlar d’una recuperació sòlida. De fet, el balanç de confiança continua sent negatiu, perquè el 39% declara desconfiar de les notícies.

Xarxes i IA com a fonts informatives

Si només ens fixem en l’àmbit digital, les xarxes socials es converteixen en la principal porta d’entrada a la informació. Aquest és el principal itinerari cap a les notícies, amb un 31% dels enquestats que afirmen que Instagram, TikTok, Facebook i companyia són la seva via principal d’accés, per davant de les webs i les aplicacions de mitjans, que es queden en el 19%.

Si a les xarxes socials afegim que el 8% dels espanyols ja empra la intel·ligència artificial com a font d’informació (i menys de la meitat fa clic per accedir a la font original), podem dir que les marques periodístiques continuen sent presents, però cada vegada depenen més de la seva capacitat d’aparèixer dins de recorreguts controlats per tercers, com són cercadors, xarxes, agregadors, alertes o recomanacions algorítmiques.

Aquesta pèrdua de control i referència per als ciutadans repercuteix en la confiança. Només el 19% diu que es pot confiar en les notícies trobades a les xarxes socials, mentre que el 50% en desconfia. Els cercadors obtenen una valoració una mica millor, amb un 27% de confiança, i els xatbots d’intel·ligència artificial encara pitjor, amb un 18%. Per això el Digital News Report dibuixa un ecosistema en què l’accés és cada cop més indirecte, però la legitimitat continua recaient més en les marques periodístiques que no pas en els canals que les distribueixen.

Joves ‘ninis’

Les tendències a la baixa de l’informe s’accentuen si mirem les dades entre la franja més jove dels enquestats, aquells que tenen entre 18 i 24 anys. El seu mapa informatiu, subratllen des de la Universitat de Navarra, és el que més canvia. Segons l’informe, el 53% dels joves són “ninis informatius”, és a dir, tenen baixos nivells d’interès i de confiança en les notícies, davant del 35% del conjunt de la població. Per a ells, les xarxes socials són la font principal en gairebé la meitat dels casos, mentre que la televisió queda molt més enrere.

El més interessant, però, és que la informació no els arriba només a través de marques periodístiques, sinó també a través de creadors de contingut. El 40% de l’audiència espanyola consumeix notícies a través de creadors o influencers, i entre els joves de 18 a 24 anys gairebé la meitat consumeix notícies de creadors generalistes. L’informe subratlla que aquests perfils destaquen per proximitat, comprensibilitat i entreteniment, però queden per darrere dels mitjans en imparcialitat, fiabilitat i especialització.

Així doncs, la gran paradoxa final és que, malgrat que el Digital News Report d’enguany podria resumir-se amb unes dades positives pel que respecta al consum informatiu i de confiança, el sector també pot llegir deures importants, en especial per la presència de la seva capçalera a xarxes, a la IA i entre el jovent.