Fundada en ple cor dels moviments juvenils a Europa a finals dels anys seixanta, l’emissora eslovena Radio Študent és, a més de la primera ràdio estudiantil d’Europa, una institució mediàtica, cultural i educativa de l’espai alternatiu europeu. Fa dècades que és un refugi del periodisme independent i la música d’avantguarda i ha estat planter de professionals del periodisme i personalitats eslovenes.

Entrar a les instal·lacions de la ràdio és com travessar la frontera a un temps que ja no existeix, o que perviu, resilient, en espais de resistència subjacent al corrent principal. A dins, hi pots trobar un equip engrescat que t’acull com un més, tan sols en formular-los les primeres preguntes. No hi ha dubte que es tracta d’un mitjà ben singular.

“Radio Študent és totalment autònoma i autogestionada. No estem afiliats a la universitat, com altres on el professorat ensenya als alumnes a fer periodisme i, tot i que la ràdio porta els estudiants al seu nom, ser estudiant no és un requisit per formar-ne part”, explica Vid Bešter, actual editor en cap de la ràdio, que als trenta anys està graduat en Literatura Comparada i Teoria Literària i Filosofia i que, a més, és crític literari, poeta i dramaturg.

Actualment, l’emissora té entre uns 15.000 i 19.000 oients diaris i el seu ajustat pressupost depèn bàsicament de subvencions públiques entre el Ministeri de Cultura d’Eslovènia, els fons de la Unió Europea i la municipalitat de Ljubljana. Els seus impulsors, però, temen que el nou govern, format per una coalició conservadora liderada per Janez Janša, apliqui retallades com les que ja va executar el 2021, quan l’actual primer ministre també va governar. Perquè això posaria en perill la continuïtat d’aquesta ràdio pionera.

Els inicis, en uns dormitoris

La història de Radio Študent està lligada indissolublement a les protestes estudiantils de 1968 que van sacsejar Europa, inclosa la República Federal Popular de Iugoslàvia. “Als anys seixanta i setanta, la ràdio era una manera molt efectiva de comunicar i els universitaris volien la seva pròpia estació de ràdio per expressar-se lliurement”, ressalta Bešter.

A diferència de les ràdios pirates o comunitàries, generalment més petites i en algun moment legalitzades, l’emissora sempre ha tingut l’estatus oficial. “Es va crear amb suport institucional perquè els estudiants poguessin gestionar la seva pròpia ràdio, independentment de la seva formació”, incideix l’editor. Vinculada amb el sistema d’autogestió iugoslau, l’Associació de la Joventut Socialista era l’organisme vertical que s’encarregava de la ràdio, amb els seus propis mecanismes de representació i finançament. Els estudiants que la van engegar van ser mentoritzats per treballadors de la cadena de televisió pública, la qual també va proporcionar equipament tècnic.

El 9 de maig de 1969, la freqüència 89.3 MHz FM va començar a emetre des del soterrani d’un bloc dels dormitoris universitaris de Rožna Dolina, a Ljubljana. Per això els estudis principals de l’emissora es troben, físicament, a l’interior d’aquest complex residencial, concretament al bloc número 14 d’aquests dormitoris de la capital eslovena. Inicialment, eren transmissions de prova amb un abast molt limitat al campus, però en els anys següents es va donar a conèixer entre l’escena alternativa de tota Iugoslàvia i va arribar a l’època daurada en audiència i recursos.

Altaveu de la contracultura i els moviments socials

Radio Študent es va convertir en un espai d’autorepresentació pel jovent que s’identificava i volia donar suport a fenòmens culturals fora dels circuits convencionals: “La gent s’unia a la ràdio perquè volien que s’escoltés aquella música”, explica Bešter. Dels anys setanta i vuitanta, RŠ és recordada com el disseminador del punk al conjunt de Iugoslàvia. Als noranta, l’escena de la cultura alternativa era molt més recognoscible i cohesionada. “Es podia assenyalar i dir ‘això és cultura alternativa, aquesta és l’escena alternativa’. Aquesta ràdio hi tenia un paper molt important”, remarca el seu editor en cap.

La connexió amb la política i els moviments al carrer era estreta. Coincidint amb la independència d’Eslovènia, molta gent l’escoltava per saber què succeïa durant les protestes, i personalitats destacades d’aquell moment són ara figures molt influents de la societat eslovena. Segons Bešter, una qüestió controvertida és fins a quin punt els mitjans van produir un moment cultural o eren les persones que necessitaven la ràdio en un moment determinat que hi anaven per representar una comunitat o parlar dels seus interessos. Tot plegat, va acabar configurant un període marcat per la mobilització social i l’establiment d’espais autogestionat com el barri de Metelkova, a Ljubljana.

De la tecnologia digital a la nostàlgia per la ràdio lineal 

Radio Študent va ser pionera en la incorporació de les noves tecnologies. Ja a principis dels 2000, era possible escoltar la RŠ per Internet. Durant els anys noranta, els estudis havien servit de laboratori d’experimentació i recerca de noves eines digitals. Així, retransmetien, per exemple, videojocs a través de l’FM perquè els oients els poguessin enregistrar en una cinta de casset i després reproduir-los en els primers ordinadors. I artistes intermèdia de teatre experimental van establir-hi les emissions web.

Avui en dia, es pot observar el fenomen a la inversa: ja no importa tant investigar nous formats com mantenir una manera de fer ràdio. “No podem negar la contradicció que, malgrat que cada vegada més gent ens consulta per la web, existeix un cert fetitxe entre la gent jove de la radiodifusió lineal, de la vella escola i en directe. Si bé en un inici experimentàvem quan ningú més ho estava fent perquè tothom pogués accedir a la ràdio, ara ens hem quedat enrere en la moda de les plataformes de pòdcasts, vinculades a grans empreses amb vincles bel·licistes”, comenta Bešter.

“A la ràdio lineal no pots escollir activament el que escoltes, és més lliure en aquest sentit, i els teus ulls no estan enganxats a una pantalla. A les plataformes d’estríming, pots ser més selectiu. El millor és tenir els dos mons junts”,  defensa Bonča, que als vint-i-dos anys està finalitzant els estudis de Filosofia mentre aprèn a locutar programes de ràdio.

Organització horitzontal

“La gent diu que la ràdio s’està morint perquè té menys oients, però encara existim, som importants i el més important és que alfabetitza a molta gent per entrar als mitjans, és una primera pedra, i dona veu a les noves generacions”, reivindica Bonča, també de vint-i-dos anys i que s’està formant com a tècnic. Tant ell com en Bonča, un cop acabin de formar-se, esperen ser acceptats i poder continuar a la ràdio. “És realment una comunitat molt amable i té un ambient especial, ens ho passem bé i aprenem molt”, ressalten.

La ràdio fa audicions anuals i no cal tenir coneixements previs de periodisme radiofònic ni haver-lo estudiat. No hi ha cap requisit imprescindible, tot i que hi ha certa preferència perquè els joves hi estiguin representats. “Les persones interessades presenten una proposta i els membres de la ràdio valorem si pot encaixar amb el nostre esperit. Les persones seleccionades reben una formació inicial pràctica sobre ràdio, tant en aspectes tècnics com en locució. El mateix principi s’aplica als editors i responsables. Quan ja hi porten un temps i han adquirit la confiança de l’equip, els altres membres escullen qui pot capitanejar millor el projecte”, explica Bešter.

“Ens organitzem horitzontalment i totes les posicions són escollides per eleccions on decidim qui liderarà la sessió per a un període de temps. També tenim estratègies de democràcia profunda com debats, molta coordinació i xerrades. Ho fem de tot cor, és el nostre hobby i, alhora, que aquí trobes amics i gent que pensa de la mateixa manera que tu, i s’acaba creant una comunitat”, explica la Nika, estudiant de Sociologia de vint-i-quatre anys que forma part de l’equip des de fa quatre anys i que exerceix com a cap de la secció de Societat.

Una identitat que perviu

Bešter està convençut que es manté l’essència dels inicis de ràdio. “Em refereixo a la idea de tenir una emissora gestionada per les mateixes persones que hi col·laboren, com en el nostre cas, principalment estudiants i joves. La identitat, la missió i el paper de la ràdio es defineixen col·lectivament per les persones que hi participen, i poden canviar segons el context històric i els interessos de cada generació participant”, apunta.

Tot i que és una ràdio sense ànim de lucre, totes les col·laboracions són remunerades simbòlicament —uns 30 € per un programa de deu minuts o uns 60 € per un de mitja hora—, de manera que continua funcionant, a la pràctica, com una activitat voluntària. A diferència d’una ràdio comercial, on una persona pot acabar fent tots els papers de l’auca, ells han mantingut una estructura separada per funcions i seccions. “Preparem els programes a l’antiga: amb diverses redaccions per a temes i àmbits, i editors, periodistes, corresponsals, tècnics professionals, etc.”, explica l’editor en cap.

Radio Študent rep cada any una part de finançament públic, però aquest s’ha mantingut igual o més baix que anys enrere, mentre que les despeses no han deixat d’augmentar. “Mantenir la ràdio costa uns 800.000 € l’any, i només rebem 150.000 € de l’organització d’estudiants a la qual pertany. Quan vaig entrar a treballar gastàvem la meitat i cobràvem uns 200.000 €”, explica Bešter.

Les fonts, a banda del finançament públic, com les donacions i el màrqueting, ja no donen de si per a mantenir-se en peu. “Fa uns anys, la ràdio havia estat molt rendible. Els seus estudis eren ben valorats i es llogaven per fer gravacions de falques publicitàries, que les agències publicitàries podien gravar des de qualsevol estudi-dormitori. Ara la situació és realment insostenible”, alerta  Bešter.

La pervivència de la primera ràdio estudiantil d’Europa dependrà, un cop més, de la resiliència dels joves que, empesos per les ganes de canviar o incidir en les realitats que els envolten, confien en projectes com aquest per destinar-hi el seu temps lliure. Pel camí, coneixeran persones que els acompanyaran en les seves trajectòries vitals, alguns treballaran en altres mitjans de comunicació, altres seran professors i acadèmics, o treballaran en organitzacions de la societat civil. Mentrestant, altres joves o nostàlgics sintonitzaran l’emissora a Ljubljana i la seva rodalia, o consultaran els seus treballs per Internet. Sempre que això passi, Radio Študent continuarà, amb la seva història pionera, sent una emissora ben viva.