Brasil, oligopoli mediàtic

dilma rousseff
Rousseff durant una entrevista al programa Jornal Nacional del Grupo Globo

En ple impeachment de Dilma Rousseff, la presidenta del Partit dels Treballadors del Brasil a qui s’ha apartat temporalment del poder, sent substituïda pel seu vicepresident, Michel Temer, l’opinió pública s’ha tornat a fixar en un dels mals endèmics d’aquest país sudamericà, com són els mitjans de comunicació.

Una bona excusa pel Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que en ple cicle de debats dedicats a Amèrica Llatina, i després de realitzar-ne un sobre l’Argentina amb motiu dels 40 anys de la seva dictadura, va celebrar un segon debat el passat 24 de maig sota el lema El poder dels mitjans al Brasil.

Moderat per Josep Ramon Giménez, membre del Grup de Periodisme Solidari, a la taula hi va participar Marta Orsini, periodista brasilera i investigadora de comunicació i gènere, Flavio Carvalho, sociòleg i agent consular en el Consolat General de Brasil a Barcelona, i Francesc Escribano, periodista i autor del llibre Descalç sobre la terra vermella. Vida del Bisbe Pere Casaldàliga. A més, els assistents van poder escoltar uns vídeos amb les opinions enviades des del Brasil de Maria Badet, doctora i investigadora en mitjans de comunicació, immigració brasilera i gènere, i Joan Biosca, corresponsal a Amèrica Llatina per TV3, l’ARA i Catalunya Ràdio.

dilma rousseff politics brasil

Diputats de l’oposició durant la votació de l’impeachment del 17 d’abril | Foto PDT

Set famílies poderoses

“A Brasil és com si hi hagués trenta Berlusconis repartits entre set clans familiars”, sentenciava Carvalho. El sociòleg es referia a un informe elaborat el 2013 per Reporters Sense Fronteres  conegut com Els 30 Berlusconis de Brasil, i on es denuncia a les set famílies que es reparteixen el 90% dels mitjans de comunicació del país. Aquests set grups de poder es troben entre Rio de Janeiro i São Paulo, i molts d’ells existeixen des d’abans de la dictadura que va patir el país entre 1964 i 1985.

L’àmbit audiovisual, per exemple, està controlat per la família Marinho, propietària del Grup Globo. Una família que, segons Forbes, és el clan més ric del Brasil i compta amb una fortuna que arriba als 29 bilions de dòlars. El segueix el Grupo SBT (Sistema Brasiler de Televisió), propietari de Silvio Santos, que presenta el mateix programa de televisió des de fa més de quaranta anys.

“Al Brasil la major part de la població només s’informa a través de la televisió”, es lamentava Badet, qui remarcava com totes les grans cadenes de televisió formen part d’aquest gran oligopoli. L’evident polarització mediàtica que es viu al país, on només és possible ser de dretes o d’esquerres, ha creat ciutadans “que han perdut la capacitat de ser crítics en política”.

Tot això sense oblidar que al Brasil hi sol haver grans contrastos entre els habitants de la ciutat i els del camp. En aquest sentit, Escribano explicava com es va sorprendre, ja a l’any 1985, que els habitants de les ciutats pròsperes volien que guanyés Lula i els de les zones més empobrides, com Mato Grosso, preferien els partits més conservadors.

Quan Rousseff va ser reelegida presidenta el 2015 va anunciar, igual que va fer Lula en el seu moment, que volia acabar definitivament amb l’oligopoli mediàtic i democratitzar les comunicacions. Una temptativa que els seus opositors van considerar com a “criminal”.

Portada Istoé Portada The EconomistLes portades d’Istoe i The Economist criticant a Rousseff

Dramatúrgia de l’impeachment

Amb aquest panorama, no era d’estranyar que aquests últims mesos s’hagi acabat creant l’anomenada “dramatúrgia de l’impeachment”. El relat vindria a ser el següent: existeix un govern corrupte, el poble surt al carrer a demanar la dimissió, el Congrés elimina el president i Brasil torna a ser un país amb un futur pròsper.

Una dramatúrgia que també conté un marcat element masclista, segons Marta Orsini, que va recordar com Rousseff era la primera dona presidenta del Brasil.

Per a Orsini, a més, en aquest espectacle mediàtic també s’hi han afegit diferents mitjans internacionals. Com a exemple va mostrar una portada de The Economist, on apareix la imatge de Rousseff amb el titular Time to go (L’hora de marxar). Fins i tot el diari francès Le Monde es va haver de disculpar per haver fet la seva cobertura informativa basant-se amb els mitjans brasilers.

“Actualment el país està dividit entre els que pensen que Rousseff ha patit un cop d’Estat i els que creuen que s’estan seguint tots els processos legals”, comentava Biosca, qui definia la situació com a molt complicada.

“El Brasil és un país que es va constituir de manera forçada i que ara està buscant una nova definició de què és i quin tipus de nació, o nacions, vol arribar a ser”, va concloure Carvalho. En tot cas, el que està clar és que, segons el sociòleg, el Brasil mai serà un país de curt termini.

Laura Saula

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *