Durant dècades, el recorregut de la informació ha estat relativament fàcil de seguir: un periodista escrivia una notícia, el mitjà la publicava i el lector hi accedia. Amb l’arribada dels cercadors i, més tard, de les xarxes socials, aquest circuit s’ha transformat. Han aparegut nous intermediaris entre els mitjans i les audiències, i la distribució s’ha convertit en una batalla per l’atenció. Ara, la intel·ligència artificial pot anar fins i tot un pas més enllà: processar la informació, resumir-la, reformular-la i oferir directament una resposta, sense que l’usuari hagi d’arribar fins a la font original.
Per als mitjans, el canvi és especialment rellevant: els seus continguts continuen alimentant aquests sistemes, però els usuaris poden obtenir-ne la informació sense arribar mai al lloc on ha estat produïda. Això pot traduir-se en menys trànsit i, sobretot, en una pèrdua de visibilitat i de contacte directe amb les audiències. Què passa, doncs, amb una notícia un cop surt de la redacció? I qui decideix com es presenta i arriba al públic?
Aquestes són algunes de les qüestions que van tractar-se a la conferència internacional Media Party Barcelona 2026, celebrada els dies 7 i 8 de setembre al CaixaForum. Al llarg de les sessions, el debat va posar sobre la taula una crisi dels mitjans que ja era anterior a la irrupció de la IA i, alhora, una transformació profunda en la manera com els continguts arriben a les audiències i en qui en controla el recorregut.
Una crisi anterior a la IA
La percepció pot ser aquesta, però la intel·ligència artificial no explica per si sola els problemes actuals del periodisme. S’incorpora a un ecosistema informatiu que ja fa anys que està en crisi. Judith Argila, directora de desenvolupament d’audiències digitals de 3Cat, ho resumeix en una “triple pèrdua”: de visibilitat, de rellevància i de confiança.
Avui, els mitjans competeixen amb una quantitat creixent d’opcions en un ecosistema on la distribució està cada vegada més mediada per algoritmes. Aconseguir visibilitat no vol dir necessàriament aconseguir atenció, i l’atenció tampoc garanteix rellevància o confiança. El problema, per tant, no és només que una notícia sigui difícil de trobar, sinó que deixi de connectar amb la realitat de qui la rep.
Argila apunta que el periodisme ha adoptat una posició massa elitista i que cal tornar a connectar els titulars amb allò que interessa i afecta la gent. El debat, doncs, es desplaça: abans de preguntar-nos què farà la IA amb el periodisme, cal preguntar-se què havia deixat de fer bé el periodisme abans que arribés la IA. Tal com assenyala Argila, “el canvi més profund ja no és tecnològic, és editorial”.
És també aquí on la tecnologia pot deixar de ser només una amenaça i convertir-se en una eina. Teresa Mondría, responsable d’IA i fluxos editorials assistits per algoritmes i Senior Product Manager a AI Labs de la nord-americana National Public Radio (NPR) defensa utilitzar-la per ampliar les capacitats dels periodistes, especialment en investigacions condicionades pel temps i el volum de documentació. “La IA pot ajudar a transcriure, classificar informació o detectar patrons, i permetre així que les redaccions obrin línies d’investigació que abans quedaven fora del seu abast per falta de temps o recursos”, apunta Mondría.
De la cerca a la resposta
Si la relació amb l’audiència ja estava en crisi abans de la IA, la intel·ligència artificial introdueix ara una nova alteració en el recorregut de la informació. Nick Newman, investigador del Reuters Institute, situa el periodisme davant dues forces que ja estan transformant l’ecosistema informatiu: la IA generativa i els creadors de contingut.
En el cas de la IA, el canvi afecta directament la descoberta de la informació. Durant anys, els cercadors han funcionat com una porta d’entrada als mitjans: l’usuari formula una consulta, rep una llista de resultats, entra en un enllaç i llegeix la notícia. Els anomenats answer engines, però, trenquen aquest recorregut: l’usuari pregunta i el sistema li ofereix directament una resposta. El mitjà pot quedar fora del procés.
Això obliga els editors a replantejar què aporta el periodisme quan una màquina pot resumir bona part de la informació disponible. Newman posa com a exemple Taneth Evans, responsable digital de The Wall Street Journal, que defensa reforçar allò que fa els mitjans diferencials: el contingut propi, la narrativa, l’experiència i el context. El repte és, per tant, construir un periodisme que mantingui el seu valor més enllà d’allò que una màquina pot resumir.
La transformació, però, no passa només per la IA. Segons Newman, els creadors de contingut constitueixen l’altra gran força que està reconfigurant l’ecosistema informatiu i la manera com les audiències accedeixen a l’actualitat. Les xarxes socials s’han convertit en espais on seguir periodistes, experts i creadors que expliquen les notícies amb un llenguatge sovint més proper i fàcil d’entendre. Davant d’aquest escenari, Newman apunta que els mitjans poden potenciar la personalitat dels seus periodistes o col·laborar amb creadors.
Governar la IA a les redaccions
Els canvis, però, no es produeixen només fora dels mitjans. La IA també entra a les redaccions i obre una nova qüestió: com s’utilitza i qui en controla les decisions. Olalla Novoa Ojea, directora d’intel·ligència artificial de PRISA Media, alerta dels riscos d’una incorporació desordenada de la tecnologia, des de les filtracions de dades i els errors editorials fins a una delegació excessiva de tasques cognitives.
Durant la seva intervenció va citar dades que il·lustren aquesta tensió: segons Ivanti, un 77% dels empleats ha introduït dades internes en eines d’IA gestionades personalment, mentre que l’any passat un estudi (News Integrity in AI Assistants) de la BBC i la Unió Europea de Radiodifusió va revelar que els assistents d’intel·ligència artificial generativa tergiversen o mostren errors significatius en gairebé la meitat de les respostes sobre notícies. El risc, per tant, no és només que la IA s’equivoqui, sinó que els humans deixin de qüestionar allò que produeix.
Per això, el debat ja no és si la IA entrarà a les redaccions, sinó sota quines regles ho farà. Novoa defensa la governança com una condició per innovar amb seguretat: “La governança no és un fre, és el motor que ens permet escalar a la innovació amb seguretat”.
Qui controla els nous intermediaris?
La transformació del flux informatiu planteja, finalment, una qüestió de poder. Si els cercadors i les xarxes socials ja havien introduït nous intermediaris entre els mitjans i les audiències, la IA amplia encara més el seu paper: les plataformes no només condicionen què arriba al públic, sinó també com s’interpreta i es presenta la informació.
Clara Jiménez Cruz, cofundadora i CEO de Maldita.es, trasllada aquesta qüestió al terreny de la responsabilitat. Si una de les funcions del periodisme és vigilar qui exerceix el poder i exigir-li responsabilitats, aquest control també ha d’arribar a les empreses que intervenen cada vegada més en la manera com la societat accedeix a la informació. “Si el periodisme té com a missió vigilar aquells que organitzen la vida pública, no pot deixar fora les empreses que organitzen la conversa pública”, afirma.
Aquesta nova realitat obre també un camp per al periodisme de verificació: entendre com es condiciona la visibilitat de la informació i amb quins criteris. En aquest sentit, Maldita.es ha començat a adaptar part de la seva feina a l’entorn de la IA amb iniciatives com la “buloteca”, pensada per sistematitzar aquest treball i fer-lo més accessible també dins dels sistemes de resposta generativa.
En definitiva, el repte ja no és només produir informació fiable, sinó entendre què passa amb ella quan surt de la redacció. En un ecosistema on cada vegada intervenen més actors entre la font i l’audiència, el periodisme també haurà de disputar aquest espai: no només per mantenir-se com a font original, sinó per continuar sent una font reconeguda, consultada i digna de confiança.
