Que el panorama informatiu i digital ha canviat molt en els últims anys no és cap novetat. Les plataformes i xarxes socials, els algoritmes, i fins i tot la intel·ligència artificial han avançat més de pressa que la normativa vigent. I Europa sap que cal posar-se les piles.

Aquest ecosistema informatiu fragmentat, accelerat i sovint opac ha situat l’alfabetització mediàtica i les competències digitals al centre del debat europeu. En aquest context, als passadissos del darrer Ple del Parlament Europeu a Estrasburg, celebrat del 6 al 10 de juliol, es respirava una sensació d’urgència. No era només una percepció sinó una evidència política. Entre eurodiputats hi ha consens que l’alfabetització mediàtica ha arribat a un punt on no n’hi ha prou amb situar-la com un complement educatiu, sinó que es tracta d’una condició per a la salut democràtica.

I les dades ho corroboren. Segons l’Eurobaròmetre especial de la Dècada Digital 2026, el 79% dels europeus considera que la política digital ha de ser una prioritat pel futur de la UE, i el 87% creu que la manipulació en línia -desinformació, ingerència estrangera, contingut generat per IA i deepfakes-, és una amenaça directa per a la democràcia. “Si bé abans era una necessitat essencial que la ciutadana aprengués a llegir i escriure, ara ho és també l’alfabetització digital”, afirmava l’eurodiputat Marcos Ros, de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, que precisament aquella setmana va presentar un informe de recomanacions per a la Comissió Europea sobre alfabetització mediàtica i aprenentatge digital. Ros insistia que la competència digital ha de ser bàsica en el currículum escolar: “No es tracta només de fer servir un mòbil. És saber com funcionen els algoritmes, el perquè t’arriba una informació i no una altra, i detectar les fake news”.

Mesures més contundents

L’eurodiputada catalana dels Verds i vicepresidenta del Comitè de Cultura i Educació de la Comissió, Diana Riba, hi afegeix una capa política. “Si volem una Europa resilient, hem de reforçar la capacitat crítica de la ciutadania. No és només una qüestió de tecnologia, és una qüestió democràtica”, afirma. Des d’un racó del bar per als membres del Parlament, Riba insisteix que la Llei de Serveis Digitals “no s’està aplicant amb tot el seu potencial”, i remarca la necessitat que “Europa afronti mesures més contundents en un món digital que no és segur”.

I es fa evident. Els Verds van votar a favor de la proposta de Ros, aprovada per l’Eurocambra amb 447 vots a favor després de la seva tramitació a la Comissió de Cultura i Educació. El text demana un enfocament comú per garantir que tots els estats vagin a una a l’hora de garantir tant l’alfabetització mediàtica a tots els nivells educatius, com la formació per a docents i familiars.

A més, la proposta posa sobre la taula la necessitat d’un etiquetatge clar del contingut generat per IA així com una regulació dels codis de conducta per a influencers i creadors de contingut. Tanmateix, no es tracta només de prevenir, sinó també de curar. En aquesta línia, Ros posa l’accent en els efectes que les xarxes socials tenen en la salut  mental, especialment la dels més joves. “Ens trobem amb problemes d’addicions, intents de suïcidi, trastorns alimentaris, comportaments patològics… No podem esperar que sigui massa tard, com va passar amb el tabac”, afirma.

De fet, segons el mateix Eurobaròmetre, el 92% de la ciutadania reclama més protecció per a menors en línia. En aquest sentit, la proposta de Ros també passa pel debat sobre augmentar l’edat permesa dels menors a l’hora d’accedir a les plataformes. “Això no és censura, és protecció. Igual que no els deixem beure alcohol fins als divuit anys, hem de regular l’accés a les xarxes basant-nos en evidència científica”, afegeix.

L’aposta de la Comissió

La darrera edició del Digital News Report, de la Universitat d’Oxford, reforça aquesta urgència. Segons aquest informe, el 60% dels usuaris accedeix en l’actualitat a través d’algoritmes, i un 46% dels joves s’informa a través de creadors de contingut que no són periodistes. A més, tres de cada quatre espanyols tenen dificultats per distingir què és veritat i què és fals. Queda clar, per tant, que cal anar per feina i posar fil a l’agulla.

En aquest context, el programa Agora EU es presenta com una de les apostes més ambicioses de la Comissió. La proposta, que formarà part del pressupost europeu del període 2028–2034, fusiona i reforça tres programes existents en un de sol amb l’objectiu de promoure la diversitat cultural i lingüística, impulsar els sectors audiovisuals i creatius, protegir la llibertat artística i de mitjans, i fomentar la participació activa de la ciutadania.

Però el programa també vol actuar sobre un problema estructural: la dificultat creixent per distingir entre mitjans, pseudomitjans i altres actors (com els creadors de contingut) que ara mateix operen sense cap codi deontològic. “Avui qualsevol s’autodefineix com a mitjà de comunicació”, denunciava Emma Wiesner, eurodiputada francesa de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en la presentació de la proposta. “El repte és garantir que la ciutadania tingui criteris per saber qui informa i qui manipula, i sobretot qui hi ha al darrere”, apuntava. La seva companya en el projecte, l’eurodiputada sueca dels Verds, Alice Bah Kuhnke, ho reforçava: “No podem donar per fet que la ciutadania entén com funciona la informació que consumeix”.

Dependència tecnològica

Ara bé, la preocupació no només hi és, sinó que és transversal. Tomas Tobé, eurodiputat suec del Partit Popular Europeu, va expressar també la seva preocupació amb contundència en presentar el projecte d’informe de la Comissió Especial sobre l’Escut Europeu de la Democràcia. “Europa necessita ciutadans que entenguin el funcionament de l’ecosistema digital. Si no, la desinformació sempre anirà un pas per davant”, va afirmar.

Tobé recordava que tant si es vol aconseguir més transparència i independència editorial dels mitjans de comunicació, com regular el control de les grans plataformes digitals i xarxes socials, “cal lluitar contra la ingerència de tercers països i exigir responsabilitats a qui hi ha darrere les grans plataformes. Europa ha de posar les normes, no Elon Musk”. Segons l’Eurobaròmetre Digital del 2026, el 80% dels ciutadans europeus creu que és important fer de la UE un líder mundial en infraestructures tecnològiques i que cal reduir la dependència tecnològica de tercers països (82%).

Aquest és també un dels eixos principals del programa AgoraEU, les negociacions del qual encara continuen. “Volem enfortir el periodisme perquè tingui les eines adequades per qüestionar i escrutar el poder”, afirmava Bah Khunke.

La seva insistència en el paper del periodisme no era casual. A Estrasburg, molts diputats repetien que la batalla contra la desinformació no es pot guanyar només amb regulació, sinó amb criteri. I aquest criteri, com recordava Bah Kuhnke, “no es pot donar per fet”. Per això el programa Agora EU preveu destinar una bona part del finançament a projectes de fact-checking i que ajudin els ciutadans a verificar la informació que els arriba, i a iniciatives que reforcin la responsabilitat editorial. “Moltes plataformes no tenen editor responsable i cal saber què passa, qui ho diu i amb quina intenció”, lamentava. “No hi ha ningú a qui presentar una queixa o portar als tribunals si sospites que alguna cosa no és certa, i això és un problema democràtic”, afegia aquesta eurodiputada.  La idea és que l’esborrany final estigui llest a finals d’aquest any, per poder dur a terme les negociacions amb els estats membres durant el 2027 i implementar el finançament el gener del 2028.

Cal actuar com més aviat millor

A Catalunya, el debat sobre la responsabilitat editorial i la proliferació de pseudomitjans (o ‘falsos mitjans’) no és gens abstracte. En els últims mesos, han estat al punt de mira diversos actors que operen sobretot a les xarxes socials i que han guanyat visibilitat presentant-se com a mitjans de comunicació sense cap estructura clara, sovint amb continguts polaritzadors, descontextualitzats o directament falsos. És només un exemple d’una realitat que amenaça la confiança en el periodisme tradicional i que amplifica les narratives extremistes. I Europa no se’n desentén i és conscient que l’auge de l’extrema dreta com a primeres o segones forces en diversos països de la Unió, hi juga també un paper important.

Durant el darrer Ple a Estrasburg, la sensació era que tot això encara és només el principi. Les propostes estan sobre la taula i els grups polítics s’afanyen a aportar els seus informes de recomanacions i propostes mentre continuen negociant esmenes i prioritats de cara a finals d’any. Res està del tot tancat, però una cosa està clara: la UE sap que ha d’actuar i que ho ha de fer com més aviat millor. El que es decideixi en els pròxims mesos marcarà el ritme amb què Europa intentarà blindar la seva democràcia en un ecosistema digital que no espera ningú.