No és cap novetat que el periodisme està en plena transformació. Cada vegada més, la gent s’informa a través d’un ecosistema molt més ampli i fragmentat que abans: xarxes socials, plataformes digitals i creadors de contingut que no sempre garanteixen els mateixos criteris ètics que els mitjans tradicionals.

Són diversos els informes internacionals que coincideixen en el diagnòstic: el sistema informatiu està molt fragmentat i la confiança és molt desigual. El Reuters Institute Digital News Report apunta que les xarxes socials i els creadors de contingut guanyen pes com a porta d’entrada a la informació, mentre que els mitjans tradicionals perden força, però no desapareixen. En la mateixa línia, l’Edelman Trust Barometer apunta a una erosió continuada pel que fa a la confiança en les institucions, inclosos els mitjans, en un context en què cada vegada pesen més les figures individuals, com els influenciadors.

A tot això s’hi afegeix el debat europeu sobre la nova Llei de Llibertat de Mitjans, que vol reforçar la transparència i la independència dels mitjans en un entorn cada vegada més condicionat per les plataformes i els algoritmes.

Un codi ètic com a línia vermella

En aquest context, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) han presentat el document Compromís del periodisme contra la desinformació i el discurs d’odi. El missatge és clar: sense ètica no hi ha periodisme, i sense periodisme la democràcia es debilita.

El text és una resposta a un fenomen que ja forma part del dia a dia informatiu: la desinformació, els discursos d’odi i l’aparició de continguts que imiten el periodisme, però no en compleixen les normes bàsiques. En altres paraules: fora del codi deontològic no hi ha periodisme, hi ha propaganda o desinformació. El problema, però, és que aquesta frontera cada vegada costa més de veure.

El degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, alerta de la proliferació de “falsos mitjans de comunicació” que, segons diu, “traeixen els codis ètics fonamentals del periodisme”. Per això defensa que la resposta no pot ser només teòrica i que cal reforçar també la formació i l’educació mediàtica, sobretot entre els joves, amb iniciatives com EduMèdia.

En la mateixa línia, el president del CIC, Josep Carles Rius, situa el debat en un context global marcat per la polarització política i la pressió sobre els sistemes democràtics. Parla d’una “onada reaccionària” internacional i de la “impunitat de les grans plataformes”, que amplifiquen continguts sense assumir les conseqüències.

Una recerca per entendre com funciona el sistema

En paral·lel, també s’han presentat els resultats d’una investigació interuniversitària impulsada pel CIC sota el títol Ètica i informació en temps d’incertesa: radiografia de l’ecosistema mediàtic català. Hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya.

L’objectiu és entendre com s’informa la ciutadania avui, com funciona l’ecosistema mediàtic i com es construeixen la desinformació i els discursos d’odi en un entorn cada vegada més fragmentat. El diagnòstic inclou fenòmens que fa anys que preocupen al sector: el periodisme “ASAP”, marcat per la urgència constant i la manca de temps per contrastar; el pes del clickbait; la polarització; o el que alguns investigadors defineixen com a “periodisme de trinxera”, quan la informació es posa al servei d’una posició ideològica. Una de les conseqüències d’aquest escenari és la caiguda de la confiança en els mitjans, que a Espanya se situa al voltant del 33%.

Tot i això, no tot és negatiu. El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Santiago Giraldo, defensa una lectura més optimista. Parla d’un “got mig ple” i recorda que els mitjans tradicionals encara tenen un pes important en el consum informatiu del dia a dia.

Segons les seves dades, la televisió continua sent el principal canal d’informació per a bona part de la població, i les xarxes socials no han substituït el periodisme, sinó que funcionen més aviat com una porta d’entrada indirecta.

Fins i tot entre els joves, explica, la informació arriba sovint a través de continguts compartits o d’influenciadors. Però això no elimina el paper dels mitjans, sinó que el transforma i el fa més indirecte. De fet, apunta que els joves utilitzen les xarxes sobretot per a entretenir-se i socialitzar, no tant per informar-se, i que una gran majoria associa aquestes plataformes amb la desinformació.

Des de la UOC, la investigadora Sònia Herrera descriu el sistema mediàtic com un entorn amb “patologies estructurals”: precarietat, pressió constant per generar contingut viral, dependència del SEO, mal ús de la intel·ligència artificial i poc temps per a verificar la informació.

En la mateixa línia, la professora de la UPF Ruth Rodríguez destaca el paper creixent de la intel·ligència artificial, que té una doble cara: pot ajudar a detectar desinformació, però també facilita la seva creació de manera més ràpida i sofisticada. En aquest camp, cita projectes com Elections 24 Check o iniciatives catalanes com Learn to Check i Verificat, com a exemples de bones pràctiques.

Per la seva banda, la investigadora de la URV Marta Montagut alerta que cada vegada és més difícil separar periodisme i creació de contingut. Això obre el debat sobre si cal establir també codis ètics per als creadors digitals i fins i tot planteja que les subvencions públiques hagin d’incorporar criteris a l’hora d’establir una qualitat informativa.

La desinformació ja forma part del sistema

Una de les conclusions principals de la recerca és que la desinformació ja no és un fenomen puntual ni marginal, sinó que forma part del sistema. No es tracta només de l’existència de notícies falses, sinó d’un entorn on els continguts manipulats i els missatges virals sovint tenen més abast que les informacions contrastades. En aquest escenari, les plataformes digitals tenen un paper central: decideixen què es veu i què no a través dels algoritmes, però sense assumir cap responsabilitat ètica.

Davant d’aquest panorama, el document del Col·legi de Periodistes i el CIC proposa cinc línies d’actuació: reforçar el compromís ètic, exigir responsabilitat a les plataformes, repensar la relació amb les xarxes socials, aplicar la Llei Europea de Llibertat de Mitjans i defensar els mitjans públics i de proximitat.

Però més enllà de les mesures concretes, el debat de fons continua obert: ¿com es manté un espai informatiu quan cada persona rep continguts diferents, filtrats per plataformes i algoritmes? El repte ja no és només combatre la desinformació. És també establir un terreny comú sobre el que és real, verificable i compartit.