La passió i la tragèdia d’Ernest Hemingway

Ernest Hemingway
Ernest Hemingway, un dels millors escriptors i periodistes del segle XX | Foto: The Hollywood Archive

Aquest 2023 diversos mitjans de comunicació han publicat que es compleixen cent anys de l’arribada d’Ernest Hemingway a Espanya. Però l’efemèride no és del tot correcte. L’escriptor va desembarcar l’any 1921 a Vigo, on escriuria alguns articles pel Toronto Star Weekly, durant una escala d’un viatge entre Nova York i l’Havre.

Així doncs, què es commemora exactament enguany? Es compleix el centenari del seu descobriment per unes de les seves passions que influenciarà la seva literatura: els toros i les festes dels Sanfermines. “L’únic lloc on es podia veure la vida i la mort, això és la mort violenta, una vegada acabades les guerres era a la plaça i jo anhelava anar a Espanya per estudiar-ho” escriu en les primeres pàgines de la seva novel·la Death in the Afternoon (1932).

Hemingway sentia una gran estima per Espanya i ho deixaria plasmat en els seus llibres. Al llarg de les seves obres, escriuria sobre la guerra, la violència, la natura, la relació entre homes i dones i el trauma. Però també exerciria el periodisme com a corresponsal a la Guerra Civil Espanyola, implicant-se en la causa republicana.

Els inicis en el periodisme

La seva trajectòria periodística comença a l’institut on s’apunta a un curs de periodisme de la professora Fannie Biggs. La mestra dirigia la classe “com si l’aula fos la redacció d’un diari” i el seu mètode es basava en l’estructura de la “piràmide invertida”. Els estudiants presentaven articles esportius, columnes de societat, reportatges i anuncis de productes imaginaris abans de publicar-ho al Trapeze, el diari de l’escola.

Hemingway és elegit nou redactor del diari un any després d’iniciar el curs. Escrivia sobre esports amb un toc d’humor perquè escriure es convertís en una experiència fàcil i agradable. Això li va permetre guanyar popularitat, sobretot entre els nois.

Després de l’institut, dubtava sobre els seus pròxims passos i, finalment, va decidir no anar a la universitat i provar sort a The Kansas City Star, un dels millors diaris del país en aquella època. La seva estada no va arribar als set mesos, però allà va aprendre “les millors regles del negoci d’escriure”. Les històries de Hemingway no anaven signades, però el seu talent va ser reconegut i valorat pels companys de professió més experimentats i talentosos. Després decideix anar a Itàlia i conduir ambulàncies de la Creu Roja, durant la Primera Guerra Mundial.

Ernest HemingwayHemingway, l’any 1935, sosté una pistola a bord del seu iot Pilar | Foto: John F. Kennedy Presidential Library and Museum

Corresponsal a la Guerra Civil

A finals de l’any 1936 coneix la periodista Martha Gellhorn i junts decideixen anar a cobrir la Guerra Civil Espanyola. S’establiran a l’Hotel Florida de Madrid, que es convertirà en la seu dels corresponsals estrangers que cobreixen el conflicte. L’allotjament oferia totes les comoditats possibles (banys privats amb aigua calenta, menjar i alcohol), però també se situava molt a prop de l’edifici de Telefónica des d’on es transmeten les informacions a l’estranger.

Hemingway treballaria per l’agència de notícies North American Newspaper Alliance (NANA), que oferia els seus serveis a una seixantena de diaris nord-americans com The New York Times, Los Angeles Times o el Kansas City Star. L’escriptor seria considerat el corresponsal estranger més popular i també el més ben pagat. Les seves cròniques eren remunerades amb cinc-cents dòlars per article quan la majoria dels seus col·legues de professió cobraven una mitjana d’entre quinze i vint dòlars per peça.

Mentre cobria la guerra, Hemingway estava ben acompanyat pels periodistes Herbert Mattews (The New York Times), Tom Delmer (The Daily Telegraph) i Martha Gellhorn, la seva esposa i companya de professió.

Les informacions de Hemingway tenen un gran impacte en l’opinió pública dels Estats Units, tal com explica el periodista Daniel Arasa en el llibre De Hemingway a Brazini (Stella Maris, 2016). També rebria moltes crítiques d’altres corresponsals per la seva subjectivitat, però no es podia negar que s’apropava a les zones de combat, corria riscos i descrivia l’ambient que hi trobava.

Un final tràgic

El 1954, Hemingway i la seva quarta dona, la periodista Mary Werlsh Hemignway, van patir dos accidents d’avió mentre estaven en un safari de caça pel Congo, Kènia i Ruanda. En el segon accident, Hemingway va haver d’obrir la porta de l’avió amb el cap i això li provocaria una factura cranial i una commoció cerebral, segons detalla Andrew Farah a la biografia Hemingway’s Brain (University of South Carolina Press, 2017). Després d’això, no tornaria a ser el mateix.

Aquell mateix any va rebre el Premi Nobel de Literatura “pel seu domini de l’art de la narrativa moderna”. El jurat va destacar la seva última obra de ficció El vell i la mar, publicada originàriament a la revista Life el 1952. Hemingway no va assistir a l’acte de lliurament, però va deixar gravat el seu discurs d’acceptació.

El 2 de juliol de 1961, Mary es desperta després de sentir un fort soroll a casa seva i es troba Hemingway mort per un tret al cap amb una escopeta. La seva dona afirmava que va ser un accident mentre netejava l’arma, però la hipòtesi del suïcidi guanyava força a conseqüència de la salut mental de l’escriptor. A aquesta mort se li ha de sumar un total de sis suïcidis més d’altres membres de la família.

La d’Ernest Hemingway va ser una vida curta, però va tenir el temps suficient com per a canviar la forma de pensar de la societat dels Estats Units a través de la seva literatura i trajectòria periodística. És cert que molts dels episodis de la seva biografia poden haver eclipsat la seva obra, però és innegable ens trobem davant d’un dels autors més influents del segle XX.

2 comentaris

  1. Hola Albert. Molt interessant el teu article sobre Ernest Hemingway, pero crec que i faltaría alguna referencia als seus, gairabe, vintidos anys de vivencias a Cuba. En quansevol cas gràcies per recordar-nos l’historia d’aquest mestre en l’historia del periodisme. Abraçades, Ramon Vilaró

  2. Hola Francesc Farré. Molt interessant el teu article sobre Ernest Hemingway, pero crec que i faltaría alguna referencia als seus, gairabe, vintidos anys de vivencias a Cuba. En quansevol cas gràcies per recordar-nos l’historia d’aquest mestre en l’historia del periodisme. Abraçades, Ramon Vilaró
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.