Escalfament global, transició energètica, descarbonització, crisi climàtica… Fa més d’una dècada aquestes paraules formaven part d’un vocabulari que s’utilitzaven, principalment, a les esferes polítiques i l’àmbit científic. Tanmateix, amb l’adopció de l’Acord de París, el 12 de desembre de 2015, a poc a poc, aquestes van començar a entrar al dia a dia de la ciutadania.

La informació sobre la crisi climàtica ha anat augmentant durant la darrera dècada, a la vegada que ha incrementat la desinformació. “Fa deu anys era un problema menor i residual, però ara és el tercer risc internacional més alt, després dels conflictes armats, en primer lloc, i els fenòmens meteorològics extrems, en segon lloc, segons el Fòrum de Davos”, recorda María García de la Fuente, presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental (APIA).

Els especialistes consultats per Report.cat coincideixen amb un element clau en aquest increment: l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. “De fet, va ser l’any 2016 quan postveritat va ser anomenada paraula de l’any després del primer triomf de Trump de les eleccions presidencials als Estats Units”, explica Maite Mercado, professora investigadora de Periodisme a la Universitat de València i especialista en comunicació de la crisi climàtica. “Aquesta desinformació, amb uns interessos polítics, estratègics i econòmics al darrere, ha estat utilitzada a altres països i també aplicada a la desinformació climàtica”, afegeix Gemma Teso, coordinadora de l’Observatori sobre Comunicació Mediàtica del Canvi Climàtic.

L’augment de les xarxes socials com a únic mitjà d’accés a la informació és un dels altres factors que ha provocat aquest augment de la desinformació climàtica, segons Carlos Elías, director de la càtedra Jean Monnet UE, desinformació i notícies falses a la Universitat Carlos III de Madrid. “Els mitjans tradicionals van perdent influència. Tenen biaix ideològic, línia editorial, però tendeixen a ser més inclusius. Això no és tan habitual a les xarxes socials, l’algoritme afavoreix les càmeres de ressonància i incrementa la polarització”, apunta afegint, que en el cas de la crisi climàtica, aquesta es troba a “un ‘pack’ ideològic més que científic”. 

Ciència i democràcia a la diana

Per tot plegat, els científics actualment es troben al centre dels atacs. “Es reforcen amb la intenció de desestabilitzar la ciència perquè això comporta el descrèdit de la democràcia”, argumenta Daniel Rodrigo-Cano, investigador de la Universitat de Sevilla. “Busquen esbiaixar les percepcions dels responsables polítics per fer-los pensar que el públic s’oposa a l’acció climàtica quan, en realitat, és tot el contrari”, afegeix Charlotte Scaddan, assessora sènior de les Nacions Unides sobre la integritat de la informació. Aquesta experta recalca que també utilitzen el canvi climàtic “com una qüestió de divisió per polaritzar les societats i interrompre els processos democràtics”.

“Els darrers dos anys s’ha produït un augment de desinformació sobre qüestions energètiques i climàtiques i les deficiències normatives estan soscavant la democràcia britànica”, confirma Bob Ward, director de Política i Comunicacions de l’Institut Grantham d’Investigació sobre el Canvi Climàtic i el Medi Ambient de la London School of Economics and Political Science, que el passat 15 de desembre va presentar l’anàlisi Contrarestar l’amenaça a la democràcia del Regne Unit derivada a l’augment de la desinformació climàtica.

Segons aquesta investigació alguns mitjans de comunicació britànics estan contribuint a la desinformació al no qüestionar al president nord-americà ni a altres membres de la seva administració quan, en les entrevistes, donen informacions falses sobre energia i crisi climàtica.

Aquest no és un fet aïllat. “El negacionisme, els interessos econòmics contraris a la transició ecològica i energètica, han intensificat les eines desinformatives a tot el món”, lamenta Alex Fernández Muerza, professor del departament de Periodisme de la Universitat del País Basc. I és que “la difusió de desinformació, intencionada o no, i el negacionisme climàtic són forts obstacles per a la mobilització urgent que requereix enfrontar-se al canvi climàtic”, expliquen des de la Secretaria de Polítiques Digitals de la Secretaria de Comunicació Social de la Presidència de la República del Brasil.

Passar a l’acció

Davant d’aquesta problemàtica, a la passada cimera de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, COP30, celebrada el novembre a Belém (Brasil), “els països van incloure la ‘integritat de la informació’ a la Decisió final del Mutirão, reconeixent que la integritat informativa és essencial per a una acció climàtica eficaç. És la primera vegada que la integritat de la informació s’ha integrat formalment en la governança climàtica internacional”, recalca Scaddan.

Igualment, es va presentar la Declaració sobre la Integritat de la Informació en el Canvi Climàtic, que demana mesures concretes per a combatre el contingut fals en línia i posar fi als atacs contra periodistes ambientals, científics i investigadors. A més d’Espanya, que va confirmar el setembre de 2024 la seva adhesió a la Iniciativa Global, així com el seu suport a la declaració, aquesta darrera compta amb l’adhesió, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Dinamarca, Estònia, Eslovènia, Finlàndia, França, Islàndia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Suècia, Txèquia, Uruguai i Xile.

Promoguda pel govern brasiler, amb el Departament de Comunicació Global de l’ONU i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), aquesta declaració s’inclou dintre de la Iniciativa Global per a la Integritat de la Informació sobre el canvi climàtic que es remunta a l’any anterior, amb la presidència del Brasil del G20.

“Els països del G20 van acordar la declaració de Maceió, que entre altres coses, estableix un conjunt de paràmetres sobre el que és garantir la integritat de la informació, entre ells el tema de la transparència de les plataformes digitals. En aquesta declaració, ja s’anuncia que una de les accions concretes que Brasil va prendre és tirar endavant aquesta iniciativa”, recorda Guilherme Canela, cap de Llibertat d’Expressió i Seguretat dels Periodistes de la UNESCO, organització que va ser convidada a participar-hi com ‘knowledge partner’.

A més de la governança climàtica internacional integrant la integritat de la informació en el procés de la Conferència de les Parts (COP), la Iniciativa Global es basa a enfortir la recerca sobre la integritat de la informació climàtica i donar suport a accions i solucions basades en l’evidència, incloent-hi la comunicació estratègica, l’advocacia i el periodisme d’investigació.

Fomentar la recerca arreu del món

La recerca és clau. “Sabem molt poc sobre l’estructura d’aquest ecosistema de desinformació”, lamenta Canela, que considera que “si de veritat volem produir polítiques públiques que donin l’abast als diferents angles del problema, necessitem més coneixement de tot el que està passant”.

Per això, s’ha creat un fons global que ha rebut més de mig miler de propostes d’un centenar de països en la seva primera convocatòria. “Aquest fons està donant suport a deu projectes inicials d’organitzacions sense ànim de lucre que promouen la recerca, el periodisme d’investigació i la comunicació estratègica per enfortir la integritat de la informació sobre el canvi climàtic”, afegeix Scaddan.

Tot i que compta amb una primera aportació d’un milió de dòlars de Brasil, “s’ha convidat els finançadors a participar en el Fons Global de la UNESCO, amb un objectiu d’arribar als deu milions de dòlars per als pròxims anys”, avancen des del govern brasiler que esperen que amb aquests recursos també s’incrementi la recerca al Sud Global.

“A partir d’aquesta aportació ja vam poder fer la primera assignació de recursos per projectes que es van presentar”, recalca Canela, qui a més de fer una crida a les aportacions als països que s’adhereixen a la iniciativa, recorda que es demana que els països creïn mesures nacionals, que comptin amb la participació de la societat civil, sobre integritat de la informació i crisi climàtica. En aquest sentit, cal destacar que a la nova proposta de Pacte d’Estat enfront a l’emergència climàtica del govern espanyol, que es va presentar el passat 17 de desembre, un dels quinze eixos d’actuació està dedicat específicament a la lluita contra la desinformació climàtica.

Eina de suport

Des del govern brasiler subratllen que la Declaració sobre la Integritat de la Informació en el Canvi Climàtic “serveix com a suport polític d’alt nivell que valida i impulsa les altres eines i línies d’acció de la Iniciativa Global per a la Integritat de la Informació sobre el canvi climàtic”.

L’adhesió a la declaració per part dels països, però, és voluntària. Els especialistes consultats per Report.cat la veuen amb bons ulls, però dubten de la seva eficàcia. “La clau és com transformem aquestes declaracions de principis en mesures efectives”, considera Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC). “Els governs han de legislar per evitar que quedi en paper mullat”, afegeix, recordant que “Espanya ha d’aplicar la llei de Llibertat de Mitjans, però està aturada al Congrés per culpa de la confrontació política”.

Mentrestant, des de Catalunya també s’ha fet un pas endavant, amb la incorporació d’un annex sobre com informar de l’emergència climàtica al Codi Deontològic. Únic a l’Estat espanyol, Rius recorda el caràcter d’autoregulació i sense capacitat sancionadora del Consell. “Reivindiquem un reconeixement institucional que faci que les decisions del CIC siguin respectades”, puntualitza apuntant a mesures contundents com “que els mitjans que vulneren sistemàticament el codi deontològic no tinguin accés a subvencions públiques”.