La periodista Elizabeth Hawley, coneguda dins i fora del Nepal com a Miss Hawley, no deixava indiferent. Era apreciada o detestada, ja que ella tractava amb simpatia o duresa segons l’opinió que li mereixia l’expedició a l’Himàlaia que tenia davant. Valorava els reptes titànics de les persones que estimaven les muntanyes, més que els objectius de sortides de caire comercial, encara que totes compartissin la intenció de sumar cims i superar rècords.

Ens hem de remuntar a Chicago, un 9 de novembre de 1923, data de naixement de la petita Elizabeth Ann, filla de Frank i Florelle, i germana de John, tres anys més gran que ella. La bona connexió amb la mare es va fer evident des de l’inici, accentuada per les morts prematures del pare i el germà. L’Elizabeth molt aviat va demostrar tenir un caràcter fort, resolutiu i independent. No va voler estudiar mecanografia per no ser la secretària de ningú i va marxar cap a Nova York per obrir-se camí. Des de la ciutat dels gratacels escrivia una carta setmanal a la seva mare, costum que va mantenir tota la seva vida.

Disciplinada i viatgera

Una feina de documentalista a la revista Fortune –del mateix grup empresarial de Time, Life i Sport Illustrated– i una vida austera, li permetien viatjar per vacances o amb períodes de permisos que no tenia sou. Durant la ruta aprofitava per recopilar informació i contactes. Força avorrida de la feina, l’any 1957 la va deixar per anar a fer la volta al món carregada de cartes de recomanació.

Va travessar Europa de l’Est, Orient Mitjà i el sud d’Àsia. Visitava als contactes que havia fet en viatges anteriors, també als corresponsals de Time i així, a poc a poc, anava fent noves coneixences. En arribar al Nepal, se celebrarien les primeres eleccions generals de la història i es va oferir a ajudar al corresponsal de Time. L’experiència li va servir per prendre el pols al país, relacionar-se amb les seves elits i escriure reportatges. Després de passar pel Japó, el llarg viatge va acabar el 1959, dos anys després d’haver començat.

La crida del Nepal

Després d’aquell llarg viatge, Elizabet Hawley, però, no en tenia prou així que va decidir que volia “viure uns quants anys en el món real, on viu la major part de la gent”. Finalment, es va decidir pel Nepal, país que l’havia fascinada. Aquest país, a més, complia dos requisits importants per una dona pràctica com ella: un cost de la vida baix i unes condicions menys dures en comparació a altres països que havia visitat.

Així, el setembre de 1960 va marxar cap al Nepal amb una feina de corresponsal a temps parcial per Time. Dos anys més tard també començaria a treballar per l’agència Reuters. Hawley es va instal·lar en un apartament de la zona de Dilli Bazaar de Katmandú. L’espai tenia una cuina senzilla, però això no seria un problema perquè va contractar un cuiner. També es va comprar un cotxe blau, un Volkswagen Escarabat, que la feia reconeixible arreu on anava i que, amb els anys, va acabar conduint un xofer.

La seva feina de corresponsal la vinculava a l’àmbit polític, però ho va alternar amb altres tasques com treballar per Tiger Tops, una agència pionera de muntanya, i per Himalayan Trust, un programa –fundat per l’escalador Edmund Hillary, el primer que, el 1953, va assolir l’Everest amb Tenzing Norgay– que volia ajudar els habitants de les muntanyes del Nepal construint-hi escoles i un hospital.

Hawley en una imatge de la seva joventut | Foto: Col·lecció Michael i Meg Leonard

Documentar l’Himàlaia des de Katmandú

L’any 1963, Hawley va cobrir una expedició a l’Everest que va tenir molt ressò mediàtic i, seguint el seu afany de documentalista, va començar a crear un arxiu en el qual recopilava les ascensions a les muntanyes de l’Himàlaia. Entrevistava a les expedicions abans i després de les gestes, sobretot un cop finalitzada, sotmetent-los a interrogatoris molt detallats per determinar la veracitat de les afirmacions. De manera que va acabar convertint-se en la persona que certificava les ascensions.

“Les muntanyes d’aquests voltants estan farcides de tipus el suficientment bojos com per a voler deixar-se la pell per tal d’arribar als cims”, va escriure a la seva mare, amb qui mantenia l’assídua correspondència. De fet, els detractors de la figura de Miss Hawley, criticaven que era una persona sense experiència a la muntanya. Ella, però, no se’n va amagar mai i responia amb negatives (“ni ganes”) a les ascensions a les quals la convidaven. No va trepitjar mai el camp base de l’Everest, tot i tenir-lo molt ben documentat. Ella feia la seva des de Katmandú.

Tothom està d’acord, però, amb la meticulositat i el rigor de la seva feina. A vegades,  feia només mitja hora que una expedició havia arribat a l’hotel i ja rebien una trucada de Miss Hawley per programar l’entrevista i la certificació posterior. L’alpinista i psicòloga catalana, Núria Balagué, que va coronar l’Everest l’any 2004 i va ser entrevistada per la periodista, la defineix com un “polígraf humà”, ja que estava atenta a la comunicació no verbal i a les possibles contradiccions en les respostes. També recorda les nombroses preguntes sobre la forma del cim, què es veia des de les diferents coordenades, amb qui s’havien creuat, les hores, l’alçada, la presència o no de cordes, entre moltes altres qüestions formulades per Hawley. “Era menuda i prima, molt senyora, no tenia pinta de muntanyenca, però estava molt documentada, se la veia estudiosa, molt científica”, afirma l’alpinista.

Els mites sobre la seva vida privada

Hawley, soltera i independent, es relacionava amb molts alpinistes, la majoria homes, fet que va fer que se li atribuïssin diverses relacions amoroses, com, per exemple, la de ser amant del citat Edmund Hillary. Al llibre La historia de Miss Hawley. La guardiana de las montañas (Desnivel, 2019) la seva biògrafa Bernadette McDonald desmenteix aquesta història, tot i que és cert que tenia una molt bona amistat amb l’alpinista neozelandès i que Hawley va exercir el títol de Cònsol honorària de Nova Zelanda.

El que havia de ser una estada d’uns quants anys s’allargava, tot i que visitava cada any a la seva família. La mare envellia, fet que va fer plantejar a Hawley si era hora de tornar als Estats Units, però va descartar abandonar la vida que s’havia construït. Aleshores la seva mare va traslladar-se al Nepal per no haver d’anar a viure amb uns parents. Després de la feina, a les tardes Hawley compartia moltes lectures i licors amb ella, fins que la seva mare va morir l’any 1998, quan la cronista de les muntanyes va prendre la pira en un enterrament típicament nepalès.

Un llegat accessible a tothom

Elizabeth Hawley es considerava més cronista que historiadora. Va exercir de periodista i es va guanyar sobrenoms com ‘la Notària de l’Himàlaia’, o la ‘Sherlock Holmes de la muntanya’.

L’arxiu que va començar a construir, en paper, l’any 1963 es va informatitzar a The Himalayan Database l’any 1992 gràcies al programador i alpinista Richard Salisbury, en el que va suposar una feina de més de deu mil hores per abocar-hi tota la informació.

“Des de 1963 ha conegut totes les expedicions a l’Himàlaia del Nepal abans i després de les seves ascensions, incloses les que van escalar des del Tibet. Els seus registres contenen informació detallada sobre més de 20.000 ascensions d’uns 460 cims nepalesos, inclosos els que limiten amb la Xina i l’Índia, al llarg d’unes 7.000 entrevistes d’expedició” va explicar Lisa Choegyal, escriptora que treballa per The Himalayan Database, que s’ha convertit en una de les fonts de documentació més reputades pels aficionats i professionals de l’Himàlaia.

El 2014, el govern del Nepal va nomenar Pic Hawley a un cim de 6.182 metres en honor a la seva contribució a l’alpinisme. Ella, però, no es va impressionar. “Vaig pensar que només era una broma. Les muntanyes no haurien de portar el nom de la gent”, va assegurar.

Quan va complir noranta-dos anys, va reconèixer que se sentia cansada i finalment es va jubilar l’any 2016. Des d’aleshores, l’ha succeït la periodista Billi Bierling. “Vaig venir al Nepal, mai vaig decidir quedar-me. Però mai me’n vaig anar”, va afirmar Hawley. Així va ser. El 26 de gener de 2018 moria la cronista de les muntanyes a Katmandú, i el seu nebot, Michael Hawley Leonard, va prendre la pira. Elizabeth Hawley havia llegat els seus arxius a la biblioteca de l’American Alpine Club, i la base de dades de The Himalayan Database està disponible a tothom per la seva consulta en línia.