Matar al missatger. Ser periodista de guerra és un dels exemples més clars de tenir vocació de servei públic. Ningú t’assegura tornar a casa amb vida i les condicions cada vegada són més precàries. A més, sovint els valents i les valentes que decideixen arriscar-se i sacrificar-se per informar ho han de fer com a freelance i sense el paraigua d’un gran mitjà de comunicació que el pugui defensar o protegir. Des de l’inici de l’ofensiva israeliana de l’octubre de 2023, segons dades de les Nacions Unides, més de 250 reporters han mort a Gaza, una xifra que supera els periodistes morts a les guerres del Vietnam, Corea, les dues guerres mundials i l’Afganistan en conjunt.

Organitzacions com Reporters Sense Fronteres i la Federació Internacional de Periodistes eleven la xifra fins a 270 morts, convertint Gaza en el conflicte més letal pels professionals de la comunicació basant-se en el curt període de temps, en poc més de dos anys. “Gaza s’ha con-vertit en el conflicte més mortífer de la història per als periodistes”, va assegurar Irene Khan, relatora especial de l’ONU sobre la llibertat d’expressió. L’afirmació de Khan es refereix amb Gaza destaca la naturalesa deliberada dels atacs i la xifra de morts en un període de temps tan comprimit.

Per posar aquestes xifres en context i entendre el que suposen, oferim un recull de les morts de professionals del periodisme en conflictes anteriors.

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Els primers corresponsals de guerra van sorgir durant el que llavors es va conèixer com la Gran Guerra. Els periodistes eren controlats pels militars i la censura era extrema. De fet, la seva feina era vista amb desconfiança. Les xifres oficials parlen de tres periodistes morts, però és una dada poc fiable a causa de la manca de registres de l’època.

Guerra civil d’Espanya (1936-1939)

Almenys cent periodistes van morir durant els tres anys i mig de guerra civil a Espanya. La xi-fra és difícil de precisar perquè moltes morts no van ser registrades oficialment. Una d’elles va ser la de Gerda Taro, parella de Robert Capa i la primera fotoperiodista a cobrir i a morir en una guerra. En el seu cas, va perdre la vida en un accident tornant de la batalla de Brunete amb l’exèrcit republicà. A més dels morts en aquest conflicte, més de quatre-cents periodistes republicans van ser forçats a marxar a l’exili.

Segona Guerra Mundial (1939-1945)

A la Segona Guerra Mundial va haver-hi un salt qualitatiu en l’ofici, amb centenars de corres-ponsals repartits per aquest conflicte. Els registres parlen de seixanta-vuit periodistes que van perdre la vida. Entre les víctimes destaquen Ralph Barnes, del New York Herald Tribune, By-ron Darnton, del New York Times, i Ernie Pyle, de Scripps-Howard.

Guerra de Corea (1950-1953)

La Guerra de Corea va ser el primer conflicte televisat. Tot i que hi havia dues-centes setanta acreditacions, la periodista Marguerite Higgins va assenyalar que “mai no haver-hi més de seixanta corresponsals al front”. Durant els tres anys de disputa, disset reporters van morir, la gran majoria en accidents aeris o explosions. Els periodistes depenien completament de l’exèrcit nord-americà per les comunicacions, el transport i l’allotjament. Tècnicament, esta-ven protegits per acords internacionals, però aquesta seguretat desapareixia al camp de bata-lla i molts corresponsals, per defensa pròpia, portaven armes.

Guerra del Vietnam (1955-1975)

La Guerra del Vietnam va durar dues dècades i va ser, durant molt temps, el conflicte més pe-rillós per als professionals de la comunicació. Reporters Sense Fronters va documentar la mort de seixanta-tres periodistes. La cobertura d’aquest conflicte va transformar el periodis-me de guerra, ja que les imatges crues eren emeses diàriament a les llars nord-americanes i van contribuir a canviar l’opinió pública contra la guerra. Aquesta situació no va passar desa-percebuda pel poder i des de llavors els exèrcits moderns controlen l’accés dels periodistes als camps de batalla.

Guerra civil d’Algèria (1992-2002)

Els primers anys de la guerra civil d’Algèria va ser devastadora per als reporters. Més de cent van perdre la vida, sent dels conflictes més letals per la professió. Els periodistes algerians van ser específicament atacats per grups insurgents islamistes, que els veien com a enemics de la seva causa. El nivell de violència contra la premsa va ser tan extrem que molts d’ells van haver de marxar a l’exili deixant un buit informatiu que va perdurar durant anys.

Guerres de Iugoslàvia (1991-2001)

Més de cent trenta professionals de la informació van perdre la vida mentre cobrien les dife-rents guerres de Iugoslàvia. Alguns dels reporters eren estrangers que havien decidit cobrir els conflictes de Bòsnia, Croàcia i Kosovo, tot i que la majoria eren locals.

Guerra Civil a Somàlia (1991-present)

Somàlia s’ha convertit en el país més perillós d’Àfrica per als periodistes. Segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, cinquanta-nou han mort des de l’inici de la guerra civil. Amb el pas dels anys, els periodistes estrangers cada vegada han anat deixant pas als reporters locals. Els grups militants islamistes, especialment Al-Shabaab, ataquen sistemàticament tant a pe-riodistes com a mitjans de comunicació.

Guerres de Txetxènia (1994-2009)

Les dues guerres txetxenes van costar la vida a entre quinze i vint periodistes. Les seves morts no només van ser al camp de batalla, sinó que tretze d’ells van ser assassinats a Rússia. La més coneguda va ser Anna Politkovskaya, de Novaya Gazeta, assassinada a trets al vestíbul de casa seva a Moscou. Politkovskaya era famosa per la seva cobertura crítica de la corrupció i els abusos de drets humans a Txetxènia. Cinc homes van ser condemnats pel seu assassinat, dos d’ells a cadena perpètua.

Guerra de l’Afganistan (2001-2021)

El Comitè per a la Protecció dels Periodistes xifra en setanta-sis els periodistes morts en aquest conflicte entre 2001 i 2021. Una xifra que es queda curta amb les cent trenta morts que estima el Centre de Periodistes de l’Afganistan. Els talibans van ser responsables de més del 60% dels assassinats de professionals de la informació, mentre que ISIS va perpetrar trenta-cinc execucions.

Guerra de l’Iraq (2003-2011)

Reporters Sense Fronteres va documentar la mort de dos-cents trenta periodistes a la guerra de l’Iraq. Altres organitzacions eleven la xifra fins a dues-centes quaranta-dues. El 87% de les víctimes eren locals. El Comitè per a la Protecció dels Periodistes va determinar que vuitanta-nou periodistes van ser assassinats deliberadament, mentre que cinquanta van morir en foc creuat. Els grups insurgents van ser responsables de cent cinc morts.

Guerra civil de Síria (2011-2024)

Sens dubte, la guerra civil a Síria ha estat un dels més brutals per als periodistes. Reporters Sense Fronteres assegura que dos-cents vuitanta-tres periodistes han estat assassinats. La Xarxa Síria de Drets Humans eleva la xifra fins als sets-cents quinze periodistes en els catorze anys que ha durat el conflicte.

Guerra del Iemen (2015-present)

Segons el Sindicat de Periodistes Iemenites, quaranta-cinc periodistes han mort al país. A més, cent seixanta-cinc plataformes de premsa han deixat de funcionar, i dos-cents llocs web de notícies locals han estat bloquejats. El conflicte en aquest territori va prendre una dimensió encara més tràgica quan el setembre de 2025, un atac aeri israelià va matar trenta-un perio-distes de cop. Els reporters estaven reunits per veure un partit de futbol juvenil de la Copa del Golf entre el Iemen i l’Aràbia Saudita.

Guerra d’Ucraïna (2022-2025)

Des que Rússia va llançar la seva invasió a Ucraïna el 24 de febrer de 2022 i des de llavors en-tre onze i vint periodistes, segons diferents fonts, han estat assassinats per les forces russes. Segons Reporters Sense Fronteres han estat tretze morts. En canvi, el Ministeri de Cultura ucraïnès eleva la xifra total a cent setze.

Les dades recopilades revelen una tendència alarmant: els conflictes del segle XXI són cada vegada més mortífers per als professionals de la informació. Aquesta escalada de violència reflecteix una realitat preocupant: en molts conflictes moderns ja no són considerats observa-dors protegits, sinó objectius deliberats. El corresponsal de guerra, doncs, continua sent una de les professions més perilloses del món i la seva importància per mantenir informada a la societat mai no ha estat més crítica.