El Col·legi de Periodistes acull l’exposició ‘Notícies d’ahir’, una mostra única que reuneix una selecció de diaris històrics de tot el món, procedents de la Col·lecció Josep Bosch de premsa històrica.
La seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes acull l’exposició Notícies d’ahir, que reuneix una selecció de diaris històrics de tot el món. La mostra, que es pot visitar fins a principis de desembre, convida el públic a fer un recorregut per més de cent vint-i-cinc anys d’història contemporània a través de la mirada del periodisme imprès.
Organitzada en el marc del 40è aniversari del Col·legi de Periodistes, els diaris que s’hi poden veure pertanyen a la Col·lecció Josep Bosch de premsa històrica, dipositada a la Fondation Martin Bodmer de Ginebra. Bosch (Celrà, 1951), recentment reconegut com a Col·legiat d’Honor, va ser corresponsal de l’Agència EFE a Londres, Tòquio, Beijing, Hong Kong i Ginebra, i de Mundo Diario, a París i Madrid. A més, va col·laborar amb mitjans com El Periódico de Catalunya, la BBC, South China Morning Post o l’agència Reuters. Posteriorment, va ser portaveu i cap de premsa de l’Organització Mundial del Comerç, amb seu a Ginebra, i va exercir com a professor a la Global Business School Barcelona. Actualment, col·labora amb les revistes Cambio16 i Catalonia Today.
A continuació oferim algunes de les portades de l’exposició, que recullen fets rellevants de la història:
(esquerra)L’illustrazione Italiana. 29 de desembre de 1901. Guglielmo Marconi. L’inventor italià revolucionà les comunicacions i la transmissió d’ones a llarga distància. El 1901, va enviar el primer senyal de ràdio a través de l’Atlàntic. Va ser el precursor del nostre mòbil.
(dreta)Daily Graphic. 6 de juliol de 1909. Bravo Blériot! Amb el seu aparell rudimentari d’un sol motor, el francès Louis Blériot va realitzar el primer vol internacional de la història entre França i Gran Bretanya a través del Canal de la Mànega en vint-i-tres minuts.
L’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron austrohongarès, va originar la Primera Guerra Mundial. La portada publica un dibuix del més famós il·lustrador italià de l’època, Achille Beltrame.
El diari parisenc, que assegura ser el de més tirada del món sencer, celebra amb alegria la capitulació de l’enemic i la fi de la Primera Guerra Mundial.
Quatre dies després de l’aixecament militar que va originar la Guerra Civil espanyola, el combatiu periòdic barceloní celebra el fracàs inicial del cop a diverses zones de l’Espanya republicana.
Després de gairebé cinc anys de combats, la Segona Guerra Mundial fa un pas decisiu cap a la conclusió amb la invasió aliada de Normandia, que va suposar el principi de la fi de l’Alemanya nazi.
Són els darrers dies del III Reich, Hitler se suïcida a Berlín i l’edició especial d’aquest diari d’Hamburg anuncia la mort del líder. L’endemà anunciaria la caiguda de la ciutat.
El soviètic Iuri Gagarin va ser el primer ésser humà a viatjar a l’espai. Un gran èxit científic i polític. Així ho anuncia el diari de la joventut comunista.
Els Beatles, uns músics genials, el més famós del segle XX, es va convertir en tot un símbol de la música pop, de la seva ciutat, Liverpool, i del seu país, la Gran Bretanya.
L’home de frases enginyoses, veu aspra i verb fàcil, fou el líder del seu país durant la Segona Guerra Mundial. Se’l va definir com “el personatge anglès més gran de la seva època”.
Per a Catalunya, la Transició espanyola cap a una democràcia autèntica i representativa no podia entendre’s sense tenir en compte la reivindicació popular a favor de l’autonomia.
Amb aquest comiat, sense cap nostàlgia, va anunciar el diari madrileny l’aprovació de la llei de reforma política a les Corts. La Transició estava en marxa.
Després de vint-i-vuit anys de divisió, Alemanya i la seva capital celebren amb alegria i esperança la caiguda del mur. La reunificació ja era més propera.
Els noranta-cinc anys de vida d’un dels personatges més estimats i admirats del món, que va protagonitzar una increïble història de coratge, resiliència i visió política a Sud-àfrica.
Maria Josep Colomer tenia una obsessió: volar, i, malgrat totes les dificultats que va trobar, va aconseguir el seu títol de pilot-aviadora als divuit anys.
L’aixecament estudiantil del Maig del 68 a París va sacsejar profundament la política francesa. Una nova generació de joves demanava ser escoltada.
A finals d’estiu de 1991 l’Arquebisbat de Barcelona, a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià, va obtenir una emissora de freqüència modulada concedida...
Aquesta web utilitza 'galetes' (cookies) per recollir informació estadística sobre els visitants. Si segueixes navegant considerem que acceptes aquest fet. AcceptarLlegir més
Més informació
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
