Desinformació, intel·ligència artificial, infoxicació… Tot això defineix el panorama comunicatiu actual. Estar informat ja no implica veure el Telenotícies o comprar el diari, com feien les generacions anteriors. Avui, informar-se és tan senzill com fer un scroll o un clic. Però, a quin preu? Com podem saber que el que llegim és cert? Com comprovem les fonts, especialment en moments sensibles com en campanya electoral? I, sobretot, com podem confiar el nostre vot si no tenim garanties que les promeses i dades que ens presenten són verificables?

Gràcies a agències de verificació de dades (fact-checking) com Maldita, Newtral o Verificat és possible contrastar pràcticament totes les afirmacions que els polítics fan en els seus discursos. El procés, però, és rigorós. Segons Pablo Hernández, coordinador d’Informació Acadèmica a la Fundació Maldita, per verificar un discurs polític “primer cal identificar l’afirmació concreta a analitzar, tenint en compte que no tot és verificable i que cal prioritzar segons el context —especialment en períodes electorals—, l’impacte públic de la frase i el seu potencial risc per a la societat o per a col·lectius concrets. Els criteris de viralitat i perillositat s’apliquen sempre, i en l’àmbit polític s’hi afegeix el compromís de neutralitat, procurant repartir les verificacions entre tots els partits”.

Un cop seleccionada l’afirmació, s’aplica la metodologia: recerca d’informació, contrast amb dades oficials, fonts verificables, hemeroteca i experts. Joaquín Ortega, director de continguts de Newtral, ho resumeix així: “No verifiquem mai opinions ni retòrica política. Contrastem les paraules amb dades oficials i fonts comprovables, i també consultem l’equip del polític per si hi hagués algun element que se’ns pogués escapar. Amb tota aquesta informació, publiquem un article amb una conclusió o qualificació de l’afirmació verificada”.

Abans que circulin les informacions falses

A més, moltes vegades es fa una feina prèvia de pre-verificació, coneguda com a pre-bunking. Tal com explica Pablo Hernández, consisteix a “informar abans que les persones estiguin exposades a la desinformació”. Per exemple, explicar detalladament com funciona el recompte electoral o el vot per correu abans de la campanya pot evitar que circulin informacions falses sobre fraus inexistents.

Ara bé, com encaixa tot això en el debat polític? Els partits accepten aquestes verificacions? Segons Jordi Cuadras, periodista i cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Igualada, el paper d’aquestes organitzacions “és correcte perquè ajuda a promoure la transparència, però qui ho hauria de fer són els mitjans de comunicació dins la conversa pública. Verificar dades sense explicar context pot provocar confusions, i el context l’han d’aportar els mitjans”.

La transparència, en aquest context, és un element clau. “A la pregunta de qui verifica el verificador, la resposta és sempre la mateixa: el lector. Cada verificació inclou enllaços directes a les fonts originals perquè el ciutadà pugui auditar la nostra feina. Expliquem la metodologia pas a pas i, si no aconseguim una dada, ho aclarim”, apunta Ortega.

Des de Maldita coincideixen. “És molt important donar informació i context sobre les afirmacions dels polítics. Això permet avaluar millor els assumptes del debat polític i que els ciutadans es facin una idea sobre la fiabilitat de cada polític. Aportar llum amb dades i evidències contribueix a millorar els processos democràtics”, afirma Hernández. “En aquest sentit, les verificacions ja condicionen el debat polític perquè, en principi, els polítics no volen ser assenyalats com a mentiders o manipuladors”, afegeix.

Pel que fa als partits, Cuadras, membre del PSC, assegura que la verificació no afecta la seva reputació perquè ja contrasten les dades abans de fer un discurs. “La verificació la fem abans de fer qualsevol discurs polític; mai donem dades que no són certes o contrastades”, explica.

Un nou panorama

Així doncs, el punt crític és la reacció dels ciutadans. Segons Hernández, “si els polítics tenen la sensació que, per molt que menteixin, no perden ni un sol vot, mentiran més i les verificacions tindran menys importància. Si mentir suposa un cost de reputació, les verificacions continuaran sent fonamentals. El gran repte és aconseguir que els ciutadans es refiïn més de les verificacions que del polític que les rebutja”.

Mesurar l’impacte real de les verificacions és complicat. Ortega ho resumeix amb una metàfora: “Ens agrada pensar que la nostra tasca fa un efecte similar al d’una patrulla de trànsit apostada al costat d’una autopista: dissuadir perquè ningú no es passi de frenada”.

I com podem confiar en aquestes verificacions? Aquí entra en joc un element decisiu: la irrupció de la intel·ligència artificial. Segons Hernández, “la IA ja ho està canviant tot en la comunicació, la verificació i el discurs polític. Només n’hem vist el començament. Determinar què és real i què és fals en entorns on és fàcil generar continguts falsos indistingibles dels reals serà un repte enorme”.

La IA, però, també és una aliada. A Newtral ja la utilitzen per accelerar processos. “Tenim un sistema automatitzat que ens ajuda a transcriure discursos, entrevistes o mítings amb un bot que assenyala frases potencialment verificables. Això ens estalvia molt de temps en la fase d’escolta i ens fa més eficients com a equip”, explica Ortega.

Enfocament multidisciplinari

Per tant, la verificació afronta un futur marcat per la complexitat de la desinformació i per la necessitat d’ampliar el seu abast més enllà del simple contrast de dades. Tal com assenyala Hernández, “el sector evolucionarà cap a un enfocament multidisciplinari que combini periodisme explicatiu, educació mediàtica, recerca, tecnologia i col·laboració amb altres institucions”. “Aquest camí —prossegueix— exigeix també recuperar la confiança del públic en un context de desconfiança creixent, especialment entre els joves, i incorporar la intel·ligència artificial com una eina essencial per detectar i respondre amb més rapidesa a la desinformació generada amb IA”.

Tanmateix, el seu impacte real dependrà de la cultura democràtica i del comportament dels actors polítics. Però tal com apunta Cuadras, “la verificació pot quedar limitada si la ciutadania continua reaccionant més per emoció que per raó, i si els partits no assumeixen un compromís ferm amb dades certes i discursos honestos”.

En aquest sentit, el futur de la verificació no només implica millorar metodologies i tecnologies, sinó per reforçar la responsabilitat política i la consciència ciutadana que permetin que la veritat tingui un pes real en el debat públic.