Treballar fora de l’horari laboral és quelcom que afecta la gran majoria de periodistes a l’Estat Espanyol. D’acord amb les últimes dades de l’Informe Anual de la Profesión Periodística, elaborat per l’Asociación de la Prensa de Madrid, el 56% dels periodistes contractats treballen més de 40 hores setmanals, mentre que el 19% de la plantilla treballa més de 45 hores a la setmana. Unes dades que confirmen que un dels pilars de precarietat laboral de la nostra professió és el fet de no poder desconnectar digitalment.

Nombrosos estudis destaquen el fet que la desconnexió digital, tant per als periodistes com a qualsevol altre sector professional, és un “dret laboral imprescindible per a la salut”. Així ho defineixen Sílvia Cóppulo Martínez i Erola Palau Pinyana, que el 2021 ja van posar sobre la taula aquesta qüestió en el seu estudi La Desconnexió Digital, un Dret Laboral imprescindible per a la Salut, elaborat des de l’UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM).

A més, segons les dades de l’Informe Anual de la Profesión Periodística de l’any passat, fins al 79% de les persones enquestades contractades en plantilla consideren que la salut mental del gremi és “quelcom greu”. El percentatge baixa lleugerament al 71% per als periodistes autònoms i freelance, però, així i tot, les xifres són molt altes. Segons Cóppulo, “la desconnexió digital és quelcom que, per sort, ha anat guanyant més drets i consciència”, ja que “abans de la pandèmia, no teníem tanta sensibilitat envers aquestes pràctiques”.

Desconnexió regulada, però no blindada

Des del 2018, l’Estat Espanyol va començar a implementar la llei de Desconnexió Digital, recollida a l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals. Però, què s’està implementant en l’actualitat, i de quina manera?

Hem d’avançar tres anys, fins que ens trobem amb la Llei 10/2021 que regula el treball a distància. En aquest sentit, Diego Megino Fernández, professor de Dret Públic a la Universitat de Burgos i autor de l’estudi Desconexión digital: caracterización y materialización en las políticas internas de las empresas,  explica que “les empreses, per acció o per omissió, no poden posar traves a l’activitat”, a l’hora que els treballadors es puguin desconnectar digitalment.

Arran de la pandèmia de COVID-19, el confinament va propiciar la modalitat del treball remot –també conegut com a teletreball–, però també va implicar modificacions legals. Megino assenyala l’Article 20 de l’Estatut dels Treballadors: “Els treballadors tenen dret a la intimitat en l’ús dels dispositius digitals posats a la seva disposició per l’ocupador, a la desconnexió digital i a la intimitat envers l’ús de dispositius de videovigilància i geolocalització en termes establerts a la legislació vigent”.

Aquesta mesura és la que es troba sobre la taula actualment. Això no obstant, l’expert lamenta que en el seu moment no s’aprovés el Projecte Llei per la reducció màxima de la jornada ordinària de treball i la garantia de registre de jornada i el dret a desconnexió, publicat el 16 de maig de 2025.

En aquest sentit, Megino explica que la regulació hagués contemplat el dret empresarial de garantir el dret a la desconnexió que, entre altres coses, suposa, l’absència de tota sol·licitud de realitzar una prestació laboral i l’absència de comunicació amb l’empresa, i també el dret de no estar localitzable fora de l’horari de feina. “El dret a la desconnexió és irrenunciable. Tot i que aquest projecte llei no va tirar endavant, el reforç de la garantia, a parer meu, anava a ser més significatiu”, assegura.

Establir els límits

Què és el que considerem una notícia d’última hora? Aquesta és una de les preguntes fonamentals que respon Cóppulo, de cara a un escenari quotidià en la tasca periodística. Se suposa que la jornada acaba, o està a punt d’acabar, però, de sobte, passa quelcom rellevant que ens necessita –sigui des de casa o des de l’oficina– més temps allargant la nostra jornada laboral. “Sempre estem pendents de l’última notícia, però aquesta sempre és contínua. Sempre la necessitem, per la nostra professió la creem”, destaca la comunicadora.

Llavors sorgeix la pregunta de com establir els límits per poder desconnectar de manera adient: repartir tasques, establir qui cobreix a qui o delimitar els criteris informatius són alguns dels pilars que la comunicadora explica que s’han de dur a terme per a fer la feina bé alhora que desconnectem. Com? “Parlant”, diu.

Establir acords en les dinàmiques

Cóppulo explica, doncs, que “s’ha de desconnectar si no hi ha situacions especials”. Ara bé, com es decideix si una situació és especial o no? Per a la comunicadora, la clau és “parlar amb els companys i superiors i establir acords en les dinàmiques”.

“Es treballa més bé des de l’acord que des de l’estricte compliment d’una norma. Més que el dret, és el respecte cap a l’altra persona i cap al seu temps, i són necessàries les converses sobre què és important i el que no”. Segons aquesta experta, això s’aplica al periodisme com a altres sectors professionals.

Aquesta primera qüestió deriva cap als filtres de contingut dins d’un mitjà: “Una guerra que esclata, unes eleccions presidencials, una convocatòria de premsa extraordinària… això són esdeveniments que sí que sabem que són extraordinaris. Si apliquem el sentit comú i ens posem a pensar, tot el que passa fora d’aquests tipus d’esdeveniments no és extraordinari i no hi ha la necessitat que ens posin a treballar per cobrir coses que, perfectament, poden esperar-se”, afirma.

I què passa si som freelance?

Canals de comunicació com WhatsApp o el correu electrònic contribueixen al trencament d’aquestes estones de desconnexió. En aquesta línia, Cóppulo relata una norma bàsica per als periodistes freelance, que en ser autònoms no tenen horaris.“Tenim dret a desconnectar emocionalment i no tenir una pantalla al davant que ens ubiqui a la feina”, explica.

Si en el cas dels periodistes contractats, la conversa incòmoda és determinar per quines coses sí i per quines coses, no, a l’àmbit freelance, Cóppulo posa sobre la taula el principi de “pactar descansos amb els clients”. També recomana disposar d’un segon telèfon i tenir-lo apagat quan no treballem o una bústia on ens facin arribar coses que puguem mirar quan ens reincorporem a l’activitat, “però no envair directament l’espai de desconnexió de l’altre”.

Quan no ens deixen desconnectar

Més enllà de les dinàmiques, filtres de contingut i canals de comunicació, hi ha el factor de les persones que no deixen desconnectar a les altres. Darrere aquest fet hi ha persones que tampoc desconnecten digitalment. I la seva manera de seguir en actiu és tenir, també, en actiu als altres. En aquest sentit, Cóppulo menciona que un dels actors principals d’aquest fenomen són els mànagers i persones que ocupen càrrecs de responsabilitat: “Moltes vegades no saben planificar els seus equips de feina. I qui no respecta el temps de descans dels altres, no necessàriament ho fa amb mala intenció, sinó perquè no saben gestionar-se a ells mateixos d’una altra manera”.

“Independentment de l’empresa, és necessari parlar del que és important i del que no”, afegeix. I més enllà de les mesures per desconnectar que es puguin adoptar a títol personal, Cóppulo també es mostra ferma de cara als elements que no depenen de nosaltres. “Per la salut de la persona que ens envia coses un cap de setmana, ho hauria de fer directament dilluns”, assegura. “I si aquesta persona que no desconnecta i no ens deixa desconnectar ens vol fer arribar alguna cosa durant el cap de setmana, que programi l’enviament del correu o del missatge”, conclou.