L’efecte Streisand que alimenta les fake news

La popular cantant nord-americana va donar nom a l’efecte Streisand
La popular cantant nord-americana va donar nom a l’efecte Streisand

Les fake news són un fenomen en augment, ja sigui a les xarxes socials, en pseudomitjans o a través de missatges de WhatsApp. Indiferentment de la plataforma, aquestes informacions falses es transmeten cada cop amb més facilitat i, tant des de les institucions com dels mitjans, es busca contrarestar-les amb fact-checking o altres mètodes de verificació. Però, què passa quan en desmentir-les, es converteixen en més virals? No sempre s’aconsegueix l’esperat i bona part de culpa és de l’efecte Streisand.

Aquest concepte va sorgir l’any 2003 després que la cantant nord-americana Barbra Streisand denunciés a un fotògraf per publicar una fotografia de les platges de Malibú, a Califòrnia. Les fotografies eren part d’un treball –el California Coastal Records Project–  per documentar la degradació de la costa de la zona, però sense voler aquelles imatges van revelar, en fer-se públiques, la ubicació de la casa de la cantant. Streisand va demanar la retirada de les imatges i una compensació de cinquanta milions de dòlars pels danys causats.

La realitat, però, és que les fotografies, aleshores penjades en el domini pictopia.com, només havien tingut sis descàrregues, mentre que després de la demanda van acumular-ne fins a 420.000, segons va revelar el San Jose Mercury News. A més, la resolució judicial va acabar desestimada i Streisand va ser obligada a pagar els 177.000 dòlars de despeses que el cas havia comportat al fotògraf. Així doncs, sense voler-ho va acabar donant més volada a unes imatges que volia prohibir pel simple fet de voler-les eliminar, i amb el temps, va esdevenir un precedent per a altres casos arreu del món i aquest fenomen va passar a estudiar-se a les facultats de Comunicació de tot el món.

Intencions i contradiccions

Malgrat que quan es va produir el cas Streisand la desinformació no era un fenomen tan generalitzat com ara, actualment algunes notícies falses que busquen la viralitat es beneficien d’aquells que, en intentar desmentir-les,  el que fan és popularitzar-les. Alguns dels exemples més recents els trobem en la cultura pop. Sílvia Martínez, professora de comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica com la cantant Taylor Swift va patir, mesos enrere, una situació similar a la de Streisand. “Amb intel·ligència artificial algú va fabricar imatges de caràcter sexual de Swift i, denunciant la situació, molta més gent va començar a buscar les imatges, malgrat que eren falses”, assegura.

Una altra mostra en són els discursos racistes. L’any 2023 es va publicar l’estudi (Migraciones y discursos: propostas para el debate público) finançat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions on es denunciava que l’efecte Streisand és especialment present en aquest camp. La publicació detalla que es tracta d’una “contradicció performativa” i que, en alguns casos, les contestacions verbals o les actuacions legals poden fracassar comunicativament. “Les bones intencions no garanteixen bons resultats”, constaten.

Curiositat social

En aquesta línia, Marc Masip, editor en cap del grup Verificat –associació sense ànim de lucre dedicada al fact-checking–, apunta que és una preocupació de moltes persones del sector i ho tenen en compte internament a l’hora de veure com enfocar les verificacions de tot allò que els arriba. “Les verificacions no són un procés de censura, però sí que anem amb compte i són discussions internes que hem tingut”, reconeix.

Masip assenyala que alguns temes són susceptibles de patir més aquests tipus de desinformacions, com els discursos d’odi o la salut, i que prenen mesures per no amplificar allò que pot ser perillós pels lectors: “Intentem veure quin ressò han tingut aquestes informacions, a quin públic han interpel·lat, etc. Si una informació no era viral o no tenia un gran impacte social abans que la contrastéssim, ens ho pensem molt justament per evitar donar-li més veu”, afirma. També explica que aquesta valoració se suma al procés usual que apliquen a l’hora de verificar les informacions amb les quals treballen. “En els casos de discurs d’odi, per exemple, moltes vegades no val només amb dades i pensem si cal acompanyar-ho d’un marc teòric, però no és fàcil perquè volem evitar fer més soroll o intentar no aprofundir en aquesta estigmatització”, afegeix.

D’altra banda, Martínez, també afirma que hi ha aspectes d’aquestes fake news que les ajuden a fer-se virals. “El fet que siguin personatges coneguts, amb visibilitat pública, posicionament polític concret, amb presència a xarxes o col·lectius en el punt de mira, com les dones, la seva sexualitat… Tot això crea voluntat dels usuaris per buscar allò de què es parla”, explica. En aquest sentit, la docent reconeix que hi ha un aspecte incontrolable de l’ésser humà que fa difícil no caure en l’efecte Streisand: “El simple fet que es vulgui silenciar una cosa o prohibir-la, ja genera una curiositat social i intrínseca”.

Conseqüències personals i socials

Malgrat això, no sempre és fàcil desfer les conseqüències causades. Martínez detalla que sovint hi ha un component ideològic o reputacional darrere, i certs grups, o fins i tot empreses, en treuen un benefici d’aquestes fake news. “Normalment, hi ha un component clau que és el conflicte, i quan es busca es pot caure en aquest efecte Streisand de manera molt eficaç”, assegura.

Per la seva part, Masip explica que tot això pot personalment els implicats, ja sigui amb una desconfiança en els mitjans o modificant el seu comportament. Obrint el focus, però, la desinformació també causa una desafecció cap a les institucions i una major polarització en la societat, a la que és complicat fer front. “Hi ha una crisi de confiança bestial contra tot allò que és oficial i contra tot allò que representa la feina dels periodistes o la investigació acadèmica. El fet que hi hagi desinformació de manera sistemàtica a Internet genera molt aquesta idea segons la qual ja no sabem en què es pot creure”, conclou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.