Crònica d’una bona entrevista

Report.cat colegi periodistes jordi baste puigdemont bassas
Jordi Basté, el president Carles Puigdemont, Antoni Armengol i Antoni Bassas, amb el llibre 'Mestres de les entrevistes' moments abans del col·loqui | Foto: Ignasi Renom

Per què parlar sobre com fer bones entrevistes quan es pot fer una demostració en directe? Això és el que va ocórrer aquest dilluns al Col·legi de Periodistes quan quatre periodistes col·legiats es van donar cita per la presentació d’un llibre que va acabar sent un interessant diàleg sobre la professió. Antoni Bassas, Jordi Basté i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, van acompanyar Antoni Armengol en la presentació del seu llibre Mestres de l’entrevista [Editorial UOC, 2017], un recull de converses amb els principals periodistes catalans que han destacat en els darrers anys –alguns d’ells en les darreres dècades– per les seves entrevistes amb polítics, esportistes i altres personatges rellevants.

Des d’un primer moment l’autor del llibre deixava clar que allò no seria una presentació estàndard, sinó més aviat “un debat sobre el món del periodisme i de l’entrevista”. I així va ser. Almenys a la part final ja que, com a bons periodistes, Bassas i Basté no van desaprofitar l’oportunitat de compartir taula amb el president i els primers minuts van convertir-se en l’exemple d’una entrevista directa, a quatre mans, de dos periodistes del tot experimentats a un Puigdemont que es trobava entre col·legues de professió. “Jo no considero que deixi de ser periodista. Continuo pagant la quota del Col·legi i rebo a casa la revista Capçalera”, va bromejar el màxim mandatari català.

Preguntat per com es veuen les entrevistes des de l’altra banda, Puigdemont presumeix d’intentar sempre oferir dos coses amb cada resposta: brevetat i un titular fàcil. “Sempre intento oferir frases que continguin un titular”. A més, es va confessar admirador dels qui fan entrevistes (“una de les arts periodístiques més complicades”). “Aquest matí [per dilluns], una periodista italiana m’ha fet una entrevista sense gravadora, només paper i bolígraf. Em trec el barret”, va assegurar un president de la Generalitat que va aprofitar l’oportunitat per qualificar l’entrevista que diumenge va fer Jordi Évole al comissari Villarejo com “magistral” i digne d’un “periodisme de raça”.

Malgrat no hi va haver temps per comentar els principals consells que recull el llibre d’Antoni Armengol, sí es va parlar molt de periodisme i tots van coincidir en assenyalar l’exigència de fer una bona entrevista, que, en paraules d’Antoni Bassas, “es fa preparant-la a fons i escoltant fins al punt que, potser, no servirà de res allò que has preparat”. L’actual directiu del diari ARA, –qui va lloar Mònica Terribas i Joaquim Maria Puyal per la seva capacitat de “mantenir el punt àlgid de l’entrevista” – considera que, per una entrevista, cal “un que pregunti, un que respongui i un que escolti”.

Després d’uns minuts d’intercanvi d’opinions al voltant de les millors entrevistes segons cadascun dels protagonistes de l’acte, Puigdemont va jugar el rol de periodista preguntant a Basté i Bassas sobre la dificultat d’entrevistar futbolistes. Va ser el moment aprofitat per Bassas per criticar el que es sol dir respecte a  la poca conversa dels futbolistes. “Sempre he pensat que el tòpic sobre un gremi diu poc de la nostra professió”, assenyalava Bassas, que va apuntar que “si una entrevista naufraga, és perquè el periodista no en sap més”.

I de nou els periodistes no van poder evitar fer el que saben fer i van acabar el debat amb preguntes a Puigdemont sobre les diferències entre el debat mediàtic a Barcelona i Madrid i, com no, sobre el futur a curt termini del procés sobiranista, ajudant així a les desenes de periodistes que es van donar cita a la sala d’actes del Col·legi a aconseguir el titular que estaven esperant. D’aquesta manera, el col·loqui ideat per Antoni Armengol va ser un tast pràctic i ple de qualitat i veterania sobre l’art de l’entrevista que diferents ‘mestres’ com Albert Om, Julia Otero, Susanna Griso, Mònica Terribas i els mateixos Basté i Bassas, entre d’altres, analitzen al llibre que va justificar la trobada.

Escriure a Report.cat

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *