El periodisme africà no aixeca el cap

Periodistes exercint la seva professió a Sudan del Sud | Foto: UNMISS

Els mitjans europeus estan informant ben poc o gens d’allò que està passant a l’Àfrica. Tots els seus països menys Etiòpia van ser colonitzats al segle XIX i ara fa uns anys ja podem dir que comencen a gaudir de les seves independències. Però en quines condicions s’han deixat aquests països. Hi ha llibertat de premsa? Democràcies? Esperança?

El continent africà ha retrocedit una posició en la Classificació Mundial 2017 de la Llibertat de Premsa, l’estudi anual que elabora l’associació Reporters Sense Fronteres (RSF). Si l’any 2016 Àfrica ocupava la segona posició del rànquing de les sis grans zones geogràfiques, l’estudi publicat el passat mes d’abril el col·loca a la tercera posició, darrere de la Unió Europa (1r) i Amèrica (2n). El periodisme africà viu un moment delicat i són molt pocs els països d’aquest continent que ocupen una bona posició en el rànquing.

La situació actual del territori és molt més bona que un quart de segle enrere, però si observem el mapa de RSF, la majoria d’estats viuen una situació molt difícil o molt greu. “S’ha deixat d’informar en molts països, els mitjans independents han desaparegut o estan en vies d’extinció, els periodistes s’han d’exiliar, deixar de ser-ho, o refugiar-se en l’autocensura per no morir, ser detinguts o acomiadats” alerta Macu de la Cruz, vicepresidenta de Reporters Sense Fronteres Espanya.

Llibertat o submissió?

La Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa assigna entre 0 i 100 punts, segons la situació que viu cada zona geogràfica. Com més baixa sigui la puntuació, més llibertat tindrà. Àfrica és la tercera zona geogràfica del món amb 37,85 punts segons el rànquing de RSF. A la primera posició, amb la millor puntuació, hi ha la Unió Europa (20,55), amb gairebé la meitat de punts que el ‘Continent de l’Esperança’, adjectiu que li va posar el Papa Francesc en una visita a Kampala l’any 2015. Per la seva part, Amèrica (31,57) recupera la segona posició, assignada l’any passat a Àfrica, degut a la disminució de la violència contra els periodistes de l’Amèrica Llatina.

El país africà que es troba en la millor posició de la classificació és Namíbia, el qual ocupa la 24a posició d’un llistat de 180 països. Per tant es pot dir que és un dels més desenvolupats del continent gràcies a una democràcia completament establerta, tot i que avui s’obstaculitza el treball dels mitjans independents.

D’altra banda, no ens ha de sorprendre que Espanya sigui el 29è país de la llista: la llei mordassa, les denúncies per agressió a fotògrafs i periodistes a les manifestacions, les pressions o la precarietat laboral són els principals problemes, segons Reporters sense Fronteres.

En aquest sentit, Xavier Aldekoa, corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica, explica que “la manca de llibertats o les repressions directes a països com Uganda, Ruanda o Angola no em permeten parlar d’un periodisme africà. A Somàlia els crítics amb el moviment gihadista Al-Xabab són assassinats directament”. D’altra banda, De la Cruz recorda que la situació més nefasta és la que viu Eritrea. “És el pou negre del periodisme africà, on onze periodistes estan empresonats des de fa anys i no tenen ni la possibilitat de defensar-se”, adverteix.

Manifestant a Costa d’Ivori demanant la llibertat dels periodistes empresonats. | Foto: Knight Foundation

Un mercat potencial

El mitjà de comunicació estrella d’Àfrica és la ràdio, ja que les emissores estan impulsades majoritàriament per organitzacions no governamentals. Les xifres són clares: 3.500 estacions identificades en tot el continent, que representen gairebé la meitat dels mitjans existents. La ràdio és un mitjà que juga amb avantatge, ja que no depèn del nivell d’analfabetisme de l’audiència ni de grans infraestructures de telecomunicació. La ciutadania només necessita un transistor i sintonitzar una emissora.

Però el periodisme a través de la pantalla –i no ens referim a la televisió–, està creixent de forma exponencial. Les pàgines web d’informació i els mitjans digitals ja representen gairebé un 12% dels mitjans africans. En total, suposen un miler de webs que estan acompanyades de l’auge de les xarxes socials, fet que ha provocat un gran increment del nombre d’usuaris i el naixement de nous mitjans digitals i projectes de periodisme ciutadà per tot el territori africà.

Aquest continent representa el 16% de la població mundial i el 9,8% dels internautes. Pel que fa a les xarxes socials trobem que el 9% dels usuaris de Facebook estan a l’Àfrica, dada que gairebé s’ha triplicat en quatre anys. L’any 2012 hi havia 50 milions d’usuaris a l’Àfrica i al 2016 ja eren 146 milions.

La multinacional Ericsson en el seu últim estudi (Ericsson Mobility Report 2016), afirma que les subscripcions mòbils de banda ampla a la zona d’Orient Mitjà i Àfrica augmentaran tres vegades més entre 2016 i 2022. Aquest creixement és degut a l’enriquiment d’alguns països, a una població més jove i a l’abaratiment dels smartphones. Això explica que grans companyies com Facebook, Google i Wikipedia s’hagin fixat en aquest mercat.

“L’Àfrica és cada cop un continent més educat, on actualment viuen 1.300 milions de persones. Segons el Banc Africà del Desenvolupament, un total de 400 milions de persones tenen un poder adquisitiu mitjà, fet que els permet contractar Internet al mòbil, gastar en comunicació, mitjans i plataformes”, afirma Aldekoa.

Actualment, al continent africà hi ha 3.500 estacions de ràdio. | Foto: Photopin

Innovar és sobreviure

La innovació no arriba sola, de manera que s’ha de buscar i experimentar nous projectes i models. Code for Africa (CfAfrica) és la major iniciativa de periodisme de dades i tecnologia de la informació del continent i té la missió d’impulsar l’experimentació digital i la transformació de les redaccions.

Cada any CfAfrica organitza el programa Innovate Africa Fund, el qual té com a principals objectius accelerar la innovació digital dels watchdog media i del periodisme ciutadà. Així doncs, l’organització finança aquells projectes que donen informació de qualitat i apropen els fets de les institucions i de la societat als ciutadans.

El fons d’enguany ha repartit beques amb quantitats entre 12.500 i 100.000 dòlars a 22 projectes que tenen l’oportunitat d’enfortir i transformar els mitjans de comunicació de l’Àfrica. Des de l’ús de drons per a produir informes de llocs amb difícil accés, passant pel desenvolupament de bots per a millorar la recopilació de notícies i la participació de l’audiència, fins a les noves formes de visualització de dades i narratives digitals.

La descolonització, els avenços tecnològics i la pressió dels ciutadans ha ajudat a millorar la situació del continent africà però, tot i això, no és suficient per a defugir del control d’alguns governs. Queda un camí ple d’obstacles per superar i potser el desenllaç es troba en el popular proverbi africà: “Si vols anar ràpid vés sol, si vols arribar lluny vés acompanyat”.

Francesc Farré

One comment

  1. A l’autor del reportatge sobre el periodisme africà, tal vegada l’interessi saber que Xavier Aldekoa, al qual cita diverses vegades, a més de corresponsal de La Vanguardia és autor de dos llibres sobre Âfrica, que són èxit de vendes: OCÉANO ÁFRICA i HIJOS DEL NILO, ambdós publicats per Península, i traduïts al català per Ara Llibres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *