Poc després de quarts d’una del migdia del passat dilluns 28 d’abril, Espanya sencera –a més de Portugal– va quedar sense llum, sense Internet i, en molts casos, sense informació sobre què passava. Una apagada general inèdita que duraria força hores i que no es va solucionar fins moltes hores més tard. Aquestes són les lliçons, des d’un punt de vista periodístic, d’aquesta jornada atípica i estranya.

La fragilitat de la dieta informativa digital

Sense electricitat no funcionaven la televisió ni la ràdio i a l’apagar-se les antenes de telefonia no hi havia Internet i la ciutadania tampoc podia informar-se a través dels mòbils, el que va provocar una crisi informativa. Ningú entenia res ni sabien què havia causat el tall massiu d’electricitat. “Molts ciutadans han pres consciència de fins a quin punt depenem de la infraestructura digital per a gairebé qualsevol aspecte de la vida quotidiana. L’apagada ens recorda que la digitalització no elimina la vulnerabilitat, sinó que la trasllada a altres punts crítics. També obre el debat sobre la necessitat de mantenir canals alternatius (com la ràdio analògica o els serveis de comunicació d’emergència) per assegurar una mínima capacitat d’informació en casos de fallida digital” reflexiona Carles Roca-Cuberes, expert en Teoria de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. “En una situació de neguit i molta incertesa –afegeix Ferran Lalueza, professor de Comunicació de la UOC– la ciutadania cerca respostes en els mitjans de comunicació, fins i tot en el cas de persones que habitualment no consumeixen els seus continguts. En l’ecosistema mediàtic actual, però, pràcticament tots els mitjans ens arriben en suport digital. La sensació d’aïllament i desconcert que provoca no poder accedir a cap informació en el moment en què més assedegat estàs de respostes, segurament marcarà un abans i un després”.

Molts periodistes van haver de tornar a sortir al carrer

Una altra conseqüència de la desconnexió digital va ser que molts periodistes, també aïllats tecnològicament, optessin per fer el que semblava que, en molts casos, s’havia perdut: sortir al carrer. “El més rellevant és que el periodisme també ha evidenciat una enorme dependència vers les fonts digitals fins al punt que, quan aquestes no estan operatives o no són accessibles, les barreres que dificulten el coneixement dels fets poden resultar extremadament limitants”, apunta Lalueza. “En les darreres dècades –prossegueix– la vella distinció entre periodisme de carrer i periodisme de taula s’ha saldat amb una aclaparadora victòria del periodisme de taula, en bona part perquè resulta més econòmic i, aparentment, incrementa la productivitat. En jornades com la de l’apagada viscuda el 28 d’abril, en canvi, tornar a trepitjar el carrer, recórrer a fonts de primera mà i viure sobre el terreny la realitat que es vol explicar esdevenen pràctiques indefugibles per a l’exercici informatiu”.

La importància de la informació de servei

En aquest context, la informació de servei per part dels mitjans de comunicació era primordial així que van aturar les graelles previstes per la jornada per informar de les poques coses que, a poc a poc, anaven sabent-se. Tot i que alguns mitjans apostaren per la espectacularització que els defineix, molts altres, sobretot els públics, demostraren una gran capacitat d’adaptació i es bolcaren amb l’apagada, malgrat que, sobretot en el cas de les televisions, no sabien si hi havia algú mirant-los. Es calcula que a Espanya, en el moment de l’apagada, més de dos milions de persones van veure com la seva televisió es convertia en una pantalla negra.

Tot i això, en el cas del 3cat, la programació especial d’aquella jornada informativa atípica va fer que el Telenotícies migdia acabés enllaçant amb el Telenotícies vespre. Poc s’esperaven que després del 32,5% de quota de pantalla que van obtenir la nit de dissabte amb la final de la Copa del Rei, un dia i mig més tard tindrien un nou rècord d’audiència. Així, el 324.cat va registrar, a mesura que amb el pas de les hores la gent recuperava l’electricitat, la millor audiència diària des de la DANA, acumulant 538.100 dispositius únics durant la jornada. Per la seva part, el Més 324 aconseguia la millor audiència diària en més de tres anys. “L’apagada d’ahir ens recorda que els mitjans de comunicació han de tenir preparats protocols d’emergència per mantenir la seva capacitat d’informar en contextos de crisi tecnològica. També posa en evidència la importància de verificar la informació abans de publicar-la: en situacions de desconcert, els rumors i les fake news es propaguen ràpidament. El periodisme de servei públic esdevé encara més essencial”, afirma Roca-Cuberes.

Un grup de ciutadans al voltant d’un transistor, una imatge que es va repetir en molts indrets. Foto: Twitter

En situacions de crisis, la ràdio sempre triomfa

La ràdio, de nou, amb la immediatesa que la caracteritza, va ser el mitjà que, com va passar amb la DANA de València, dilluns es va convertir en una eina essencial quan la resta de les comunicacions fallaven. L’èxit de la ràdio durant l’apagada elèctrica s’evidencia en un estudi d’Appinio, plataforma global d’investigació de mercat, realitzat per Atresmedia segons el qual dilluns va haver-hi un increment notable en l’ús d’aquest mitjà respecte a un dia normal. Mentre que un 40% dels enquestats reconeix que escolta la ràdio cada dia, durant dilluns van fer-ho el 71%. Tot i això, només podien escoltar-se les ràdios analògiques, les dels cotxes –molts dels quals apujaven el volum per compartir la informació amb la ciutadania– o les de les mateixes emissores. En aquest sentit, es van veure imatges curioses, com la de desenes de persones seguint l’especial informatiu de Catalunya Ràdio a través dels altaveus instal·lats davant de l’emissora. RNE o la SER també van fer el mateix a les seves seus.

La fiabilitat dels transistors

Així doncs, les ràdios analògiques de tota la vida, les de piles, foren la salvació de molts ciutadans. Aquests dies s’han vist moltes fotografies i vídeos de dilluns on apareixen grups de persones al carrer al voltant d’un transistor. Molts ciutadans tenien present que una ràdio de piles per mantenir-se informat era una de les coses del famós i polèmic kit de supervivència presentat a finals de març per Hadja Lahbib, comissaria europea de Preparació i Gestió de Crisis.

La demanda va ser tal que als basars es varen esgotar les ràdios analògiques i les piles.  “L’encarregat de l’establiment em jura i perjura que no ha apujat els preus. I que en un dia ha venut tantes ràdios com en el mes anterior. Això em referma, una vegada més, la necessitat de no matar les ones, com a vegades propugnen els apòstols digitals”, escrivia, l’endemà, Àlex Gutiérrez, cap de la secció Mèdia de l’ARA. Dilluns a la nit, al Tu diràs, de RAC1, Màrius Carol explicava que al final havia aconseguit un transistor malgrat que a la botiga estaven exhaurits. “El transistor, a partir d’ara, ja formarà part de la meva vida”, assegurava l’exdirector de La Vanguardia. I tot apunta que les vendes d’aquest producte aniran a l’alça. “No només el dia de l’apagada es van disparar les vendes de ràdios analògiques que funcionen amb piles, sinó que en les setmanes vinents molta gent intentarà proveir-se d’un d’aquest aparell per evitar en el futur l’angoixa que genera una sequera informativa com la patida el 28 d’abril”, augura Lalueza. L’estudi d’Appinio confirma aquesta predicció, ja que un 23% dels enquestats reconeix que es planteja comprar una ràdio portàtil.

Davant d’una crisi inesperada, cal una reacció immediata

Si la ràdio va triomfar, la comunicació política va suspendre. O almenys això és que es desprèn dels comentaris de la major part dels periodistes i tertulians l’endemà de l’apagada. La gestió dels governs català i espanyol va generar nombroses crítiques. El periodista Toni Rodríguez, d’Intermedia Comunicació, expert en comunicació de crisis, recorda que “la reacció d’un govern davant d’una crisi inesperada ha de ser immediata, sincera, tranquil·litzadora i gradual. La ciutadania, normalment, entén que no hi ha cap resposta fiable fins que s’hagin recollit dades fiables i, per tant, madurades en el temps. La gent vol saber que s’hi està treballant i que n’anirà estant informada a mesura que se’n sàpiguen les dades i les causes. El que no admet son mentides, conjectures, mitges veritats o absències. Dit això, correspon a cadascú dir si es va sentir acompanyat, segur, informat amb sinceritat o manipulat”.

La manca de la immediatesa a la qual es refereix Rodríguez està darrere de les crítiques. Tot i que l’apagada elèctrica va tenir lloc a quarts d’una del migdia, cap membre del Govern no va comparèixer fins a les quatre de la tarda, quan Núria Parlon, consellera d’Interior, va fer el seguiment de la crisi, mentre que Pedro Sánchez no va aparèixer fins una hora més tard.

Una prova dels errors en la comunicació política de dilluns és la carta que una quarantena de reporters –entre ells els dels principals mitjans– van signar dimarts queixant-se de la gestió de la comunicació del govern català. “Els periodistes que vam estar cobrint l’emergència ens vam trobar sense un canal d’informació oficial fluid, donat que els nostres interlocutors habituals als cossos d’emergències tenien l’ordre de derivar la comunicació a Govern, que es va limitar a fer tres breus compareixences, la majoria de les quals sense possibilitat de realitzar preguntes”, asseguren en la carta enviada a la direcció general de Comunicació i el departament d’Interior.

Toni Cruanyes en el Telenotícies Vespre. 3cat va fer un programa especial que va obtenir una gran audiència. Foto: CCMA

La ignorància dels periodistes alimenta les falsedats

Com que per explicar l’apagada elèctrica calien coneixements tècnics molt precisos que els periodistes no tenien, la ignorància d’aquests va fer que determinades informacions, que posteriorment es van confirmar com a falses, trobessin on expandir-se. Un exemple d’això és la vibració atmosfèrica induïda que molts mitjans de comunicació importants van assenyalar com la possible causa de l’apagada massiva. “Els periodistes hauríem d’aplicar-nos el que diem als ciutadans. Si no ho tenim clar, no ho difonguis ni en una situació d’emergència. Si som conscients que no tenim coneixements ni eines per contrastar-lo, és una irresponsabilitat insistir-hi”, afirma Ana Gómez, coordinadora de redacció de Maldita que el dilluns va ser una de les persones que va dirigir els equips d’aquesta fundació sense ànim de lucre dedicada a la verificació de dades.

Com més silenci, més conspiracions

El silenci és la mare de totes les conspiracions es recordava l’endemà de l’apagada. “Els buits d’informació que generen incertesa provoquen les mentides de la manipulació política”, assegura Gómez. I en una situació tan anòmala com la viscuda dilluns, les teories conspiratòries, per més inversemblants que fossin, van començar a créixer. Sobretot pel fet que –com va demostrar el 2018 un estudi de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT)– les fake news tenen un 70% més de possibilitats de ser replicades que les notícies certes.

Així, molts ciutadans començaren a fabular teories de tota mena. Que si era culpa d’un meteorit, que si darrere hi havia Israel. Una de les primeres falsedats fou que, segons la CNN, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, havia confirmat en roda de premsa que l’apagada era fruit d’un ciberatac rus. Una mentida que l’eurodiputat espanyol Alvise Pérez va ajudar a propagar des del seu canal de Telegram. A quarts de tres de la tarda la SER va informar que la Comissió Europea ho negava. Una altra mentida que va començar a córrer era que Alemanya, Finlàndia i Països Baixos també patien l’apagada, tot i que des de Maldita ho van descartar, aclarint que només afectava Espanya, Portugal i punts del sud de França.

Un grup de ciutadans davant de Catalunya Ràdio escoltant les notícies pels altaveus. Foto: CCMA

Sense Internet, les mentides tenen poc recorregut

En la seva compareixença, Pedro Sánchez no va saber dir què havia passat, però va demanar a la població “responsabilitat a la gent per no difondre informacions de dubtosa procedència” per no caure en la desinformació. El dilluns al matí, des de Maldita ja detectaren que desinformadors que es trobaven fora de la península ibèrica anaven publicant mentides a les seves xarxes, ja que algunes d’aquelles primeres fake news eren en anglès. Concretament, es centraven en la suposada notícia de la CNN i la roda de premsa de Von der Leyen. Tot apunta, doncs, que les primeres falsedats provenien de l’estranger.

Però malgrat els rumors de la gent i l’activitat d’aquests desinformadors des de l’altra banda de la frontera, aquestes mentides no s’expandiren degut a la impossibilitat de connectar-se a Internet. “En les primeres hores de l’apagada el volum de desinformació va ser molt menor que en les primeres hores de la DANA, que va ser ingent i aclaparador”, admet Gómez. El mateix passa amb les imatges descontextualitzades que circulen en grans tragèdies o crisis, intentant fer creure el que no és. Un patró clàssic de la desinformació que, a causa del blackout, ara quasi no s’ha donat. “Aquest cop aquests vídeos no s’han vist tant. Alguns no van començar a circular fins dimarts”, afegeix la coordinadora de redacció de Maldita.

Els influencers no van poder desinformar

El  blackout també va afectar els influencers, que, tal com es va comprovar a la DANA, van ser una de les fonts de desinformació. “Tot aquell contingut no es va consumir fins hores més tard”, explica Gómez, que destaca que, davant la impossibilitat de penjar res a la Xarxa, els influencers van haver d’esperar a la nit, quan Internet ja funcionava, per dir la seva.

També cal recordar que un mes i mig després que l’aigua arrasés poblacions valencianes senceres, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de la llei del dret a rectificació que, entre altres coses, obligarà als influencers a rectificar quan publiquin “notícies falses o inexactes”. La llei del dret de rectificació porta operativa des de 1984, però fins fa poc només condicionava els mitjans de comunicació. Això ara canviarà.

Unes limitacions i uns problemes, doncs, els viscuts el passat 28 d’abril, que van afectar els ciutadans, als periodistes i, també, als creadors de falsedats. Tot plegat, però, no treu que alguns actors, que tenien els mitjans necessaris, no fessin la seva feina. “Una situació angoixant sobre la qual no es comunica informació fiable és un terreny ideal per a la desinformació. En aquest cas concret, però, l’abast de les informacions falses i de les teories conspiranoiques va veure’s molt limitat pel fet que l’apagada afectés també les xarxes socials i fins i tot les apps de missatgeria instantània com WhatsApp. Això no treu, però, que els poders públics fallessin estrepitosament a l’hora d’informar la ciutadania de forma àgil, rigorosa i efectiva”, conclou Lalueza.