Més de vuit-cents inscrits, entre professionals i estudiants, van participar a la setena edició del Congrés de Periodistes de Catalunya que el 7 i 8 de novembre va tenir lloc al CaixaForum sota el lema Més necessaris que mai. Organitzat des del Col·legi de Periodistes –tot i que també estava obert a periodistes no col·legiats–, set-cents dels inscrits assistiren de forma presencial mentre que la resta van seguir-lo en línia.

L’èxit de convocatòria va fer que les conferències i taules rodones tant a l’auditori com a dues sales del CaixaForum –sovint de forma paral·lela– comptessin amb una nombrosa assistència que va escoltar el quasi centenar de ponents nacionals i internacionals. Alguns ponents van arribar des de l’estranger. Aquest va ser el cas de Jodi Kantor (Nova York), David Fernández  (Ginebra), Sandra Crucianelli (Buenos Aires) o Èlia Borràs (Burkina Fasso), a més dels que van venir des d’altres parts de l’estat, com Alfonso Vara (Navarra) o César Fieiras (Santiago de Compostela). La major part dels ponents eren veus reconegudes i experimentades, però també hi havia joves periodistes que s’estan obrint camí en l’ofici.

Quaranta anys d’història i un context difícil

Enguany, a més, el congrés ha coincidit amb el quarantè aniversari del Col·legi de Periodistes, creat el 8 de novembre de 1985. Precisament, aquests dies s’ha presentat un interactiu que descobreix les quatre dècades d’història del Col·legi repassant els fets claus de la institució.

El primer congrés, celebrat en un llunyà 1979, havia tingut lloc quan encara no existia el Col·legi de Periodistes i des de llavors s’ha anat organitzant de forma més o menys periòdica. El sisè congrés, el precedent a l’actual, havia estat el 2016 en un context, però, on no existia el fenomen de la intel·ligència artificial, un dels temes que ha brillat en la trobada actual.

A més de la IA, els eixos temàtics del congrés van ser la desinformació, el periodisme de dades, el model de negoci, les condicions laborals, el periodisme inclusiu i l’actualització del Codi deontològic. I és que tant l’actualització del codi com el contingut d’algunes taules estaven marcades per l’evolució imparable de la tecnologia amb una multiplicitat d’actors que aporten contingut tot i no ser professionals de la informació. I a tot això cal sumar-hi  la proliferació de les fake news.

Precisament, en el discurs inaugural, el degà del Col·legi, Joan Maria Morros, va recordar que ens trobem en un moment convuls, «en un món on la veritat està perseguida i on informar pot acabar amb la vida de les persones que ho fan». Prova d’això va ser el minut de silenci que els assistents al congrés van fer pels més de dos-cents periodistes morts a Gaza en els darrers dos anys de conflicte. «Sense bon periodisme no hi ha democràcia», va afirmar Morros, lligant-ho amb el lema del congrés.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va remarcar en el seu parlament la importància que la informació estigui elaborada per periodistes i va aprofitar per anunciar que pròximament el Govern començarà l’elaboració d’una llei per a l’Agència Catalana de Notícies (ACN). «Iniciarem el camí per dibuixar un marc jurídic que garanteixi l’estabilitat institucional i l’autonomia professional i pressupostària de l’ACN», va assegurar. També va manifestar el compromís del Govern amb una agència «independent, plural i al servei de l’interès públic».

Un pla per salvar el periodisme

Després de Morros i Illa va intervenir l’estrella convidada per fer la conferència inaugural, Jodi Kantor, periodista d’investigació del New York Times que el 2017 va destapar, juntament amb Megan Twohey, els abusos de poder de Harvey Weinstein, productor de Hollywood. Una investigació que els va valer el premi Pulitzer i que va impulsar a tot el món el moviment Me Too amb milers de dones donant a conèixer els abusos patits pels seus respectius caps.

En la seva conferència, Kantor va admetre que tenia dubtes sobre si l’efecte provocat per la seva investigació seria el mateix en l’actualitat. «El públic ens creuria de la mateixa manera?», es va preguntar. «Les xarxes socials han canviat molt des de 2017. Twitter, per exemple, està en mans d’un actor polític com Elon Musk i ara X ja no és un lloc de debat com abans, sinó que és més aviat una eina política», va criticar. «Per això crec que ara la conversa de totes aquelles dones no seria tan poderosa. Actualment, el camp de joc és més feble», va admetre.

Kantor també va alertar que «allò que està en joc és tan important que va molt més enllà del periodisme». «Estem parlant del benestar de tothom», va sentenciar. «I això depèn de poder tenir la visió dels fets correctes. Sense això no pots tenir un debat fresc i vàlid», va afegir.

«S’ha de reconèixer que fins i tot quan ens preocupem pel model de negoci dels mitjans, el problema és més important que tot això. No tenim encara un pla per salvar la veritat, com si el tenim amb les emissions de CO₂ per salvar el planeta. En canvi, en l’entorn informatiu, no. I aquesta és una tasca que hem de fer de forma col·lectiva», va assegurar la coneguda periodista nord-americana. En aquest sentit, Kantor –que fa tres anys que investiga el Tribunal Suprem dels Estats Units– va instar a no abandonar la publicació de les històries més complexes. «Quan publiquem escàndols potents estem dient al món sencer que això és el que fa l’autèntic periodisme, el servei que oferim a la societat», va concloure.

Criteris per la IA, canvis pel Codi deontològic

Com dèiem abans, la intel·ligència artificial va ser un dels temes centrals del congrés. «La tecnologia ha de ser una aliada, no una enemiga», havia assegurat Morros en el seu parlament. A més de les diferents taules rodones i ponències al voltant d’aquesta eina disruptiva, que van despertar molt interès, també es va presentar un decàleg per a un ús responsable de la IA en el periodisme. Elaborat pel Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial del Col·legi, el document ofereix propostes i criteris per incorporar la IA a la pràctica de l’ofici de manera ètica, transparent i professional.

D’altra banda, si la IA va tenir un fort protagonisme en el congrés, el Codi deontològic també va destacar. «El Codi deontològic és l’ADN del periodisme», havia recordat el degà del Col·legi. I aquest ADN necessitava una actualització. Uns canvis fruit de quatre anys de feina des del Col·legi de Periodistes i el Consell de la Informació (CIC) amb la participació del Grup de Treball del Col·legi, les universitats i entitats de la societat civil. Josep Carles Rius, president del CIC, va subratllar que el Codi “actualitza els valors essencials del periodisme i reforça la confiança entre els professionals i la societat”. El text incorpora millores en l’articulat i nous annexos que tracten qüestions com el suïcidi, la crisi climàtica, la intel·ligència artificial, la manipulació d’imatges o el tractament de la diversitat, els conflictes bèl·lics i la prevenció del plagi, a més d’un preàmbul on es deixa clar què és un periodista i que no. Els seus impulsors recorden que fa trenta-tres anys, quan es va aprovar el Codi deontològic, això ja es donava per fet, mentre que ara, en canvi, cal reivindicar-ho. El nou text, que es va votar telemàticament el segon dia del congrés, va comptar amb el suport del 95,9% dels vots.

Crítiques a la professió

Entre les nombroses taules, xerrades i conferències no va faltar l’autocrítica. En aquest sentit, dos referents, com Neus Bonet i Ramon Besa –recentment guardonat amb el premi Ofici de Periodista– van fer un cara a cara sobre la credibilitat de la professió. «El dia que vam acostumar a la gent a no pagar per la informació, això ens ha portat a la precarietat», va assegurar Bonet. «I nosaltres vam participar en aquesta follia mercantil», va afegir Besa.

«El problema principal és que hem perdut el monopoli de la informació, però no la capacitat de fer informació. Reivindico que s’han de recuperar les rutines de l’ofici», va prosseguir aquest últim, que va demanar recuperar la rigorositat així com inculcar a la gent jove un mètode. «Ara hi ha gent que consumeix, però que no s’informa» va criticar. Les presses a l’hora d’informar també va ser objecte de crítica d’aquests dos professionals. «Ens atrapem per ser els primers a donar la notícia», va dir Bonet, que va posar l’exemple de la notícia errònia de la mort del tinent coronel Antonio Tejero, mentre que Besa va criticar que la necessitat d’aconseguir clics estigui darrere d’aquestes presses. «Ara tot és un directe i contrastar les notícies cada cop és més difícil», va afirmar.

Tendències preocupants

Les tendències en el consum de la informació va ser un dels aspectes que es van tractar en el congrés. Precisament, Bonet va fer-ne esment quan va reconèixer que va deixar de donar classes a la universitat quan a tercer curs va veure que els alumnes «no miraven la televisió, no escoltaven la ràdio i no llegien diaris, sinó que s’informaven per les xarxes».

Al Congrés, doncs, es va analitzar la transformació del consum informatiu i com afecta el periodisme. També va haver-hi temps per parlar de la transformació de les redaccions i de com s’adapten als nous hàbits digitals. Una transformació, aquesta, que afecta, i de ple, als fotoperiodistes, que també van dir la seva. En la seva xerrada van repassar les nombroses limitacions amb què es troben en el seu dia a dia i van parlar del document Drets i límits del periodisme gràfic que van presentar mesos enrere.

El que va quedar clar al congrés és que el fet que ara existeixin nombrosos emissors d’informació que no són periodistes ha alterat dràsticament el panorama, deixant sovint els professionals de la informació en un segon pla. «El periodisme és més important que mai, però alhora som menys rellevants. Costa més arribar a la població», va admetre durant la seva intervenció Raül Gallego, que l’any passat va guanyar un Emmy internacional per la sèrie documental Punt de no retorn, que bé podria ser el resum de l’estat actual de la professió. Al seu costat, però, Èlia Borràs, periodista freelance que treballa al continent africà, feia la pregunta que deixava clara la paradoxa actual: «Però si no som importants, per què ens maten?».