Periodista o terrorista? Hi ha qui de veritat es fa aquesta pregunta? Julian Assange fa més de dotze anys que està empresonat. El seu delicte? Fer periodisme i assenyalar els corruptes. La seva situació pot canviar en qualsevol moment i la gran amenaça és que s’acabi concedint l’extradició als Estats Units, on s’enfronta a 175 anys de presó.

El nom de Julian Assange segueix ocupant titulars arreu del món i el Teatre Gaudí de Barcelona ha volgut reivindicar i denunciar la seva situació amb una obra que porta per títol Assange. El poder de la informació, que es pot veure fins al 31 de març. L’obra, basada en el llibre El poder de la informació de Víctor Manuel Díaz i Virgina Fernández, exemplifica els moments crucials de la vida del fundador de WikiLeaks a partir del juny de 2012, quan demana asil a l’ambaixada de l’Equador a Londres.

El compromís amb el periodisme d’investigació i la transparència amb la ciutadania són dos dels temes cabdals de l’obra. El protagonista, brillantment interpretat per Joan Frank Charansonnet, representa la lluita d’un home davant el país més poderós del món. La producció teatral també explora la faceta més humana d’Assange, mostrant la seva amistat amb Juan Carlos, un diplomàtic de l’ambaixada, i la història d’amor que sorgeix amb la seva advocada, Stella Morris, amb qui es va acabar casant el 2022 i amb qui va tenir, en secret, dos fills. La direcció de Mireia Ros i el talent d’Elena Codó, Eduard Alejandre, que acompanyen a Charansonnet a sobre l’escenari, aporten a l’espectador una visió completa del cas.

Filtració massiva

Assange ha revelat veritats incòmodes com les operacions militars dels Estats Units a l’Afganistan gràcies a la filtració de Bradley Manning (des de fa uns anys Chelsea Manning després de la seva operació de canvi de sexe) exsoldat i exanalista d’intel·ligència de l’exèrcit nord-americà. Manning va aportar part d’aquest material classificat i va ser condemnat a trenta-cinc anys de presó, una sentència que després va ser commutada pel president Barack Obama. Des del 2010, Assange ha publicat més de 700.000 documents confidencials sobre les activitats militars i diplomàtiques dels Estats Units a l’Iraq i l’Afganistan.

Joan Frank Charansonnet, en la seva interpretació del fundador de WikiLeaks al Teatre Gaudí

Més enllà de la persecució legal, amb l’acusació de divuit càrrecs d’espionatge per part dels Estats Units, Assange també va denunciar el bloqueig financer a WikiLeaks d’entitats com VISA, MasterCard, PayPal, Bank of America i Western Union. Un detall que no és menor perquè és d’on rebien el 95% del finançament dels ciutadans afins al projecte. Actualment, WikiLeaks continua existint, però la seva última publicació és del 2021.

El 2019, amb el canvi de president a l’Equador de Rafael Correa a Lenín Moreno, Assange va ser empresonat a Belmarsh (Regne Unit), una cel·la de màxima seguretat. Des de llavors, el seu estat de salut ha empitjorat de manera dràstica. De fet, un centenar de metges han exposat l’elevat risc de suïcidi si es confirma l’extradició als Estats Units.

Moment delicat

La pressió internacional d’aquest cas a l’actual president nord-americà Joe Biden ha crescut en els últims mesos. La seva administració ha volgut defensar la llibertat de premsa tenint en compte l’actitud de Donald Trump quan era president i atacava constantment a la premsa. Per això se li demana la retirada dels càrrecs contra Assange. En aquest sentit, el 2022, cinc importants mitjans de comunicació, entre ells The Guardian i The New York Times, van publicar una carta oberta al govern dels Estats Units en la qual parlaven d’un “perillós precedent” sobre el cas d’Assange i feien una clara referència a la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que protegeix la llibertat de premsa. Líders polítics com el primer ministre d’Austràlia, Anthony Albanese, i el president del Brasil, Lula da Silva, també ‘s’han sumat a demanar la llibertat del fundador de WikiLeaks.

El passat diumenge, Stella Morris parlava del l’estat de salut del seu marit en una entrevista a La Vanguardia: “Visc amb por que empitjori de manera catastròfica en qualsevol moment. És a una cel·la més de vint-i-dues hores al dia”. A més, Morris també creu que si fos extradit seria castigat amb la pena més elevada. “Seria ingenu esperar una sentència suau per part del país que ha elaborat plans per assassinar-lo. Quan Mike Pompeo era director de la CIA, va planejar una operació per segrestar-lo i posar-lo sota custòdia dels Estats Units. Mai estarà segur en territori nord-americà”, recalca en l’entrevista.

Quin és ara, doncs, l’escenari més probable? L’advocada i esposa d’Assange espera que la justícia europea el posi en llibertat abans de finals d’any. Va ser acusat per Suècia per presumptes agressions sexuals, càrrecs que ell sempre va negar i que van ser desestimats el 2019. I ara Morris espera que definitivament pugui quedar en llibertat.

L’obra Assange. El poder de la informació convida el públic a reflexionar sobre la funció dels mitjans de comunicació, el dret a la informació i els límits de la llibertat d’expressió al segle XXI. Julian Assange pren més força que mai com a figura que lluita per a la transparència i la justícia i com a exemple de no rendir-se. “El periodisme té el poder de canviar les coses”, recorda Morris.