Les xarxes socials s’han convertit en la nova plataforma de consum d’informació, i els influencers en els nous altaveus de les notícies. Així ho exposen diversos estudis recents sobre hàbits informatius, com l’informe anual Digital News Report, publicat el 17 de juny, que ratifica i posa dades a un fenomen que s’ha anat fent més evident: cada vegada hi ha més persones que s’informen directament a través de les xarxes socials.
És la primera vegada que aquestes se situen per davant dels mitjans de comunicació tradicionals, que en els darrers anys s’han hagut d’adaptar –amb més o menys encert– als nous llenguatges de les plataformes. I, al mateix temps que les xarxes socials guanyen terreny als mitjans convencionals, sent la desconfiança cap a les notícies cada vegada més gran i surant en l’ambient un gran desconcert pel que fa a la veracitat informativa.
Els joves, a les xarxes socials
L’informe anual del Digital News Report, amb entrevistes realitzades a persones de quaranta-vuit països del món, constata que les plataformes i les xarxes socials són, actualment, la font informativa de preferència de gairebé la meitat dels joves que tenen entre 18 i 24 anys: el 44% s’informa principalment per les xarxes. Pel que fa a la franja d’entre 25 i 34 anys, el percentatge és d’un 38%.
A mesura que l’edat augmenta, l’interès per les xarxes socials baixa, a favor dels portals digitals i webs de mitjans de comunicació. Així, el públic entre 35 i 44 anys s’informa tant a partir de webs i aplicacions de notícies (29%) com per la televisió (27%). A partir dels quaranta-cinc anys, la balança es decanta clarament pels webs de notícies i la televisió.
Augmenta la preferència pel vídeo
Del total d’enquestats pel Digital News Report d’enguany, un 30% utilitza YouTube per informar-se cada setmana, un 19% s’informa a través d’Instagram o WhatsApp, mentre que un 16% ho fa a TikTok i tan sols un 12% per X. D’entre la varietat de formats que permeten les xarxes socials, n’hi ha un que cada vegada té més pes, sobretot com a font informativa: el vídeo. En només cinc anys, el percentatge d’interès per als vídeos a les plataformes socials ha passat del 52% al 65%.
Unes dades, aquestes, que es complementen amb les de l’enquesta de Tendències de Mitjans Digitals 2025 de Deloitte, segons les quals el 56% de la generació Z (nascuts entre 1997 i 2009) i el 43% dels millennials (1881-1996) consideren que «el contingut de les xarxes socials és més rellevant per a ells que el contingut tradicional».
L’algoritme, una bombolla il·lusòria
L’enquesta de Tendències de Mitjans Digitals de Deloitte desvetlla un dels aspectes clau en la cursa informativa entre mitjans tradicionals i plataformes socials. «Les plataformes socials han desenvolupat un model altament competitiu per l’atenció del públic, amb una aparent varietat infinita de contingut gratuït, optimitzat algorítmicament per maximitzar les interaccions i la publicitat», afirma. Amb l’ús de tecnologia publicitària avançada combinada amb la intel·ligència artificial, no és l’usuari qui ha d’adaptar-se al contingut ofert, sinó que és el mateix contingut el que s’adequa a cada usuari. I això ho capgira tot.
«Els algoritmes creats per les plataformes ens empresonen en una bombolla pròpia i personal, teòricament creada pels nostres m’agrades i comentaris, però podria no ser així. Hem d’aprendre a enganyar l’algoritme, perquè el poder de les grans plataformes és immens i ens ensenyen el que volen», alerta Mariola Dinarès, periodista, creadora de continguts, emprenedora i Social Mèdia Mànager.
L’influencer, nova veu informativa
En aquest ecosistema ha nascut una nova espècie, que fa temps que treballa per consolidar-se i que darrerament comença a ser vista com una figura amb certa autoritat: l’influencer o creador de continguts.
D’influencers n’hi ha de molts tipus i vocacions. Alguns que s’especialitzen en una temàtica concreta i d’altres que fan del seu dia a dia una font d’entreteniment per als altres. A Catalunya, per exemple, els creadors de contingut en català estan emergint com un revulsiu cultural i comunicatiu, amb èxits recents com la primera edició dels Premis Crit o l’estrena de La Llista.
Els creadors de contingut utilitzen el llenguatge audiovisual ràpid i cridaner de les xarxes socials, i estableix amb l’espectador una certa intimitat. «Els influencers generen una comunicació molt més natural, directa i compromesa amb tu. Una comunicació que no es fa des d’un altell ni des d’un escenari; et parlen de tu a tu, i això és un fet que hauria d’aprendre el comunicador de televisió o de ràdio. Falta un bany d’humilitat a la premsa en general», assegura Dinarès.
Contra l’avorriment
L’èxit i l’atracció dels influencers té molt a veure, també, amb el format dinàmic que propicien les xarxes socials: vídeos curts, ganxos visuals i síntesi de temàtiques. «L’objectiu de tot creador de contingut és retenir al màxim la persona que mira el vídeo o que llegeix el post. Per tant, treballa molt bé el format a través del qual informes. No pot avorrir, tot ha de ser interessant i entretingut, i això fa que sigui encara més difícil fer-ho. Com a consumidor, t’informes sense adonar-te’n”, destaca Dinarès.
Cada creador té la seva manera de fer, de la mateixa manera que cada mitjà de comunicació té el seu llibre d’estil, però a Internet regna el format breu. «Cada vídeo ha de tenir un únic punt a explicar. No s’hi han de barrejar moltes coses. T’hi has d’implicar una mica a nivell personal i, sobretot, tenir molt al cap què li interessa a la gent i perquè fas aquell contingut. Guanyes en dinamisme i comprensió, i perds en context. Acabes dient el més essencial sense parafernàlia. El que importa és comunicar i que el missatge arribi», confessa Dinarès.
El risc de la desinformació
Tot i l’auge i la consolidació d’aquests perfils, els creadors de contingut o influencers s’enfronten també a l’altra cara de la moneda: la desinformació. Quin criteri segueixen els creadors de contingut a l’hora de presentar el seu punt de vista? Hi ha una actitud ètica darrere de la realitat que mostren? El darrer informe anual del Digital News Report assenyala els influencers i els polítics com la principal amenaça per a la desinformació.
«Els periodistes professionals actuen com a garants de la veracitat de la informació, sota un compromís deontològic que els compromet a seguir un criteri de rigor. En canvi, no hi ha cap ens, ni cap codi deontològic que obligui els creadors de contingut a comprometre’s èticament amb la veracitat. La seva tria serà voluntària», afirma Ferran Lalueza, professor de la UOC i expert en comunicació de crisi, xarxes socials i comunicació persuasiva a Internet.
Els mitjans, l’alternativa d’emergència
Enmig d’aquest panorama informatiu sobredimensionat i esbiaixat, els mitjans convencionals continuen sent una brúixola informativa a la qual recórrer per contrastar la informació, encara que les xarxes socials els hagin superat per primer cop en audiència i hàbits de consum. Malgrat la pèrdua de confiança en les notícies i en les grans capçaleres mediàtiques (només hi confia un 40% del públic global), un 38% de la ciutadania d’arreu del món recorre als mitjans per verificar la informació, segons el Digital News Report. «En situacions d’emergència, les generacions més joves també recorren als mitjans convencionals per informar-se. No hem perdut aquest paper de referents, però seria desitjable que no només s’activés en situacions extremes, sinó en el dia a dia», explica Lalueza.
Mitjans i xarxes, una relació interdependent
Així com les generacions més grans continuen apostant pels mitjans tradicionals, els nadius digitals s’han acostumat a noves maneres de comunicar i d’informar-se. Tant és així, que els mateixos mitjans tradicionals han adquirit moltes de les dinàmiques breus o impactants de les xarxes socials i s’han aventurat amb nous formats informatius i de divulgació.
«Les tendències dels joves tenen un impacte clar en la manera de fer periodisme, perquè el periodisme necessita urgentment connectar amb les necessitats i les preferències del públic més jove», assegura Lalueza. Per aquest expert és essencial diferenciar entre fons i forma. «En el contingut el periodista ha de treballar de manera estricta, però en el format pot experimentar i explorar vies que facilitin la comprensió de la informació», afegeix.
El futur: competir o sumar forces
Els últims estudis de tendències de consum confirmen, doncs, un canvi de paradigma en el qual no només els mitjans i els periodistes exposen la informació, sinó on infinitat de creadors de contingut diuen la seva en el gran aparador en què s’han convertit les xarxes socials. En aquest context, les dades del Digital News Report i l’enquesta de Tendències Digitals suggereixen una cursa per l’atenció del públic entre els principals mitjans clàssics i les noves veus d’influencers. Tanmateix, Lalueza entreveu un camí alternatiu. «Uns condicionen els altres. Cada vegada hi ha i hi haurà més interacció entre els mitjans convencionals i les xarxes socials. Els primers marquen l’agenda i influeixen en els temes abordats pels influencers, però també estan atents a allò que fan i diuen aquests i que pot acabar sent notícia».
Per Dinarès, que es troba a ambdues bandes com a periodista i creadora de contingut, el pes no recau tan sols en els influencers o els mitjans, sinó també en el públic receptor. «Com a consumidors de contingut hem de treballar el pensament creatiu i el pensament crític, i això també es pot ensenyar a l’escola, amb pantalles», conclou.
