La periodista Daphne Caruana era una veu molesta a Malta i van intentar silenciar-la posant fi a la seva vida. Ella va morir, però no ho va fer la investigació que duia a terme. Un total de 45 periodistes de divuit mitjans de comunicació diferents la van reprendre per demostrar que l’assassinat d’un periodista no és el final de la seva història. Tal com assegura el coordinador de la iniciativa, Laurent Richard, “poden aturar el missatger, però no aturaran el missatge”.

El 2019 a tot el món 389 periodistes van ser empresonats, 49 segrestats i altres 49 assassinats, segons dades de Reporters sense fronteres. La macabra xifra suposa una trista ‘millora’ en comparació a altres anys. El 2017, per exemple, n’havien mort 65. I un d’ells va ser Daphne Caruana.

El 16 d’octubre d’aquell any, la periodista, que residia a la població de Bidnija, va sortir de casa per realitzar unes gestions al banc. Va entrar en el seu Peugeot 108 i va enfilar la carretera en direcció al sud. Poc després, dues detonacions van fer explotar el seu vehicle. En sentir el soroll de les explosions, el seu fill, Matthew Caruana, va sortir corrent de casa seva. Va reconèixer la matrícula i en veure restes humanes a la carretera, va tenir clar que la seva mare no hauria sobreviscut a l’atemptat.

Que molts volien veure morta a Caruana no era un secret ni per a la seva família ni per a la societat maltesa. El 1995, després de denunciar a un narcotraficant, el seu gos va aparèixer degollat. El 2006 van col·locar un munt de pneumàtics cremant a la porta de casa seva. I en la seva investigació sobre ‘Els papers de Malta’, que havia evidenciat que el seu país era un paradís fiscal, va assenyalar amb noms i cognoms a diferents magnats i polítics que van posar-la en el seu punt de mira. Cada cop que publicava un article a The Malta Independent o al seu bloc, molestava als que més poder i impunitat tenen a l’illa. Prova de l’assetjament a què es va veure sotmesa són les 47 demandes contra Caruana pels seus reportatges.

El desembre de 2017 la policia va detenir els tres autors materials de l’assassinat (Alfred Degiorgio, George Degiorgio i Vincent Muscat), uns delinqüents coneguts que havien cobrat 150.000 euros per posar fi a la vida de la periodista amb una bomba adquirida a la màfia siciliana. La detenció va ser gravada per la policia amb un efectisme que semblava tret d’una pel·lícula d’acció. Posteriorment, es va saber que els arrestats havien estat avisats prèviament de la seva detenció.

Video a El País sobre el cas Daphne Caruana

Tirant del fil

La família va denunciar que es tractava d’una operació propagandística, per demostrar que s’estava actuant en la resolució de l’assassinat i van alertar del perill que la cosa es quedés aquí i que no es busqués als que van ordenar la mort de Caruana.

Per evitar-ho, l’abril de 2018, un grup de periodistes de divuit mitjans de comunicació entre els quals troben Le Monde, La Repubblica, The Guardian o The New York Times van decidir investigar la història. L’objectiu era aclarir l’assassinat de Caruana i prosseguir amb la seva investigació.

La iniciativa, anomenada Projecte Daphne, va partir de Forbidden Stories, una plataforma col·laborativa sense afany de lucre que es finança amb donacions privades i de fundacions. “En protegir i continuar la feina dels periodistes que ja no poden investigar, podem enviar un senyal poderós als enemics de la premsa: poden aturar el missatger, però no aturaran el missatge”, asseguren des de Forbidden Stories.

La contundència de les evidències que van anar apareixent en els reportatges publicats va provocar un terratrèmol a l’illa, que va veure com els seus ciutadans sortien al carrer a manifestar-se i la Unió Europea exigia transparència. El novembre de 2019 el cas es va reactivar i la policia va efectuar més detencions. L’efecte dòmino va provocar que primer caiguessin les peces secundàries, però finalment es va arribar al mateix govern maltès.

El 14 de novembre, es va detenir a Melvin Theuma, un taxista que havia exercit d’intermediari per pagar als assassins, quan intentava fugir a Istanbul amb 210.000 euros a la maleta. A canvi d’un indult presidencial, Theuma va assenyalar a l’autor intel·lectual del crim, Yorgen Fenech, propietari de l’empresa 17 Back Limited amb seu a Dubai, que gestionava casinos, negocis immobiliaris i que havia obtingut una substanciosa licitació del govern per construir Electrogas de Malta.

Manifestacions i detencions

Vuit mesos abans de ser assassinada, la periodista havia publicat al seu bloc que aquesta companyia tenia contactes amb polítics maltesos, però que encara no sabia qui la dirigia. No va tenir temps -o més aviat, no li van donar temps- de descobrir qui estava darrere de l’empresa.

A partir de la detenció d’aquest intermediari, la investigació es va accelerar a rebuf de les manifestacions que se succeïen al carrer, amb més de 20.000 persones demanant la dimissió del primer ministre, Joseph Muscat. A les pancartes es podia llegir “Gràcies Daphne!” o “Daphne tenia raó”.

Yorgen Fenech va ser detingut quan intentava fugir de l’illa en iot. El seu testimoni va implicar a dos membres de govern: Keith Schembri, cap de gabinet presidencial –al qual Caruana havia acusat de corrupció– i el ministre d’energia, Konrad Mizzi. Tots dos van dimitir i el primer va ser detingut, perquè Fenech va declarar que Schembri estava implicat en l’assassinat de la periodista.

El 2 de desembre de 2019, el treball dels periodistes i la pressió dels manifestants van aconseguir finalment la dimissió del primer ministre de Malta, Joseph Muscat, que es va fer efectiva el 12 de gener d’aquest any. El va substituir Robert Abela, del mateix partit i amb un projecte de govern continuista.

La protecció dels periodistes

Mentre l’assassinat de Daphne Caruana es resol als jutjats, els periodistes que col·laboren en Forbidden Storiessegueixen el fil de les seves investigacions. Una sobre la qual ja s’han publicat diversos articles és la de les irregularitats en la venda de passaports maltesos per part de govern. Aquest tema és especialment espinós, ja que implica a magnats russos i suposa gaudir de llibertat de moviments per tot el territori de la Unió Europea.

Forbidden Stories, a més, prossegueix amb la denúncia d’altres periodistes silenciats, com la del segrest i assassinat del periodista Javier Ortega, el fotògraf Paül Rivas i el conductor Efraín Segarra, en una zona de l’Equador propera a la frontera de Colòmbia. O el de la periodista mexicana Miroslava Breach, assassinada després d’escriure sobre el crim organitzat i la corrupció de la seva ciutat natal, Chihuahua. La plataforma també brinda als periodistes que estiguin investigant temes sensibles, diferents eines per poder enviar la informació obtinguda així com instruccions per a continuar-la si els passés alguna cosa.

El cas de Caruana, doncs, exemplifica no només el que és capaç de fer un govern per silenciar als periodistes incòmodes, sinó també que el treball conjunt de molts professionals de la informació, com el que ha permès mantenir viva l’estela de Daphne Caruana, pot arribar a ser imparable.