El novembre de 2016, Report.cat va publicar un article que portava per títol ‘Diga’m a qui votes i et diré com t’informes’. Allà es podia veure una infografia que mostrava les diferents dietes informatives que seguien els catalans segons el partit al qual votaven.

Més de tres anys després també hi ha diferències entre els mitjans de comunicació consumits, malgrat que ara la varietat ha deixat pas a una dicotomia entre votants de partits sobiranistes i votants de formacions constitucionalistes. Tot i presentar-se petites diferències, el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat el desembre de 2019 apunta a l’existència de mitjans de referència clars entre els votants de JxCat, ERC i CUP i uns altres ben diferenciats entre els votants de PP, PSC i Ciutadans. Els ‘comuns’, tal i com mostren les dades, tenen unes preferències a mig camí dels dos blocs.

Divisió televisiva

Pel que fa a la cadena de televisió que els catalans escullen per informar-se de política, el dibuix és senzill. Per una banda, els votants dels partits independentistes (JxCat, ERC i la CUP) opten, amb poca diferència entre ells, per TV3. Per la seva banda, els votants ‘constitucionalistes’ (Ciutadans, PP, PSC i VOX) prefereixen TVE, malgrat que el seu lideratge de la televisió pública espanyola no és tan contundent com el de TV3.

En el cas dels votants del PSC, a TVE la segueixen de prop La Sexta, Antena3 i Telecinco. Un fet similar ocorre entre els votants de Ciutadans, que confien encara més que els socialistes en La Sexta, cadena que també és la preferida, amb diferència, pels ‘comuns’. Concretament, el 40% dels votants d’En Comú Podem s’informen per La Sexta mentre un 31% ho fan per TV3.

La diferència en aquest sentit la marca VOX, on tres de cada quatre dels seus votants s’informen per Antena 3. Entre els votants del partit de Santiago Abascal només hi ha un 8% que declara informar-se pel 3/24. Només entre els simpatitzants del PACMA aquest percentatge és més gran.

La Vanguardia, transversal

Si amb la televisió hi ha una clara divisió per blocs, això canvia de forma radical pel que fa a la premsa. En tots els partits amb representació al Parlament, el diari preferit dels seus votants és La Vanguardia. Les úniques diferències que es poden dibuixar entre partits són entre si l’edició preferida és en català o castellà.

Entre els votants de partits independentistes, l’opció majoritària és l’edició en català. En els partits unionistes, la castellana. Només en el cas del PSC, a més, El Periódico de Catalunya fa una mica de competència a la capçalera del Grup Godó (34% per 31%). Els socialistes, en tot cas, prefereixen les edicions en castellà d’ambdós diaris i en un 17% dels casos confien en El País per a la informació política.

RAC1 guanya la batalla

Si entre tots els enquestats pel baròmetre del CEO, RAC1 és la ràdio més escoltada per informar-se, les dades confirmen que també lidera el rànquing de les ràdios que escolten els votants sobiranistes. Mentre els votants de la CUP i JxCat es divideixen entre RAC1 i Catalunya Ràdio, els d’ERC mostren també altres preferències. Sí, RAC1 és la ràdio preferida (47%) i Catalunya Ràdio la segona (37,9%). Però, de la mateixa manera que hi ha una petita porció de votants ‘republicans’ que s’informen amb La Sexta, un 7% s’informa per la Cadena SER i quasi un 3% ho fa, paradoxalment, amb la COPE.

Seguint amb l’oferta radiofònica, es dibuixa una diferència entre En Comú Podem, PSC i els partits constitucionalistes. I és que la SER és la preferida de ‘comuns’ i socialistes mentre que, en canvi, entre els votants de PP, Ciutadans i VOX no l’escullen per informar-se. Onda Cero, COPE i Radio Nacional de España són les prioritats dels votants d’aquests partits.

Així doncs, es pot concloure que, amb l’excepció del cas de La Vanguardia en el consum de la premsa, es dibuixen dos blocs de catalans ben diferenciats pel que fa a la dieta informativa. La correlació entre l’opció política i el mitjà escollit és forta, el que demostra un cop més que, com se sol dir, consumim els mitjans en funció de la nostra opció política.