La fotografia que ningú volia

Hope for a New Life, guanyador del World Press Photo of the Year. Autor: Warren Richardson
Hope for a New Life, guanyador del World Press Photo of the Year | Autor: Warren Richardson

L’èxode de les persones refugiades és el tema principal del World Photo Press 2016. La fotografia que porta per títol Hope for a New Life ha estat la imatge considerada World Press Photo of the Year i va ser presa el 28 d’agost del 2015 pel freelance australià Warren Richardson, qui va fer-la després d’estar-se cinc dies amb un grup de persones refugiades que intentaven passar per una tanca en construcció a la zona entre Hongria i Sèrbia.

La imatge, en blanc i negre, mostra el moment en què un refugiat sirià ajuda a passar un nadó per un forat d’una tanca fronterera de filferro i li dona a un altre refugiat que ja ha aconseguit creuar la frontera entre els dos països.

La fotografia, poc nítida, va ser realitzada a les tres de la matinada, sota la llum de la lluna. Richardson no va fer servir el flaix perquè no volia delatar als qui intentaven fugir de les autoritats frontereres. El més paradoxal de tot és que quan l’autor va intentar vendre la fotografia als mitjans de comunicació, cap publicació va voler comprar-la. Ell s’excusa i ho atribueix a que tal vegada va deixar passar massa temps entre que fer-la i enviar-la. Finalment, va decidir publicar-la al seu perfil de Facebook aconseguint uns quants clics dels seus seguidors. Uns mesos després, però, la instantània va ser guardonada amb el premi de fotoperiodisme més prestigiós del món i va donar la volta el món.

Aquesta història, curiosa però representativa de l’estat actual de la professió, evidencia com avui en dia el fotoperiodisme de qualitat i compromès està sent menystingut en molts mitjans. Una realitat que ve de lluny però que s’ha fet palesa, sobretot, als darrers anys. Per això la visita a la dotzena edició de la mostra World Press Photo –que encara la seva darrera setmana al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ja que estarà oberta fins l’11 de desembre– és l’única oportunitat per veure imatges que difícilment seran publicades al nostre país. Per no parlar de casos com el de la fotografia de Richardson que ningú volia.

Refugiats arribant a la costa italiana, una de les fotos de la mostra. Autor: Francesco ZizolaRefugiats arribant a la costa italiana, una de les fotos de la mostra | Autor: Francesco Zizola

Els grans oblidats

Amb el lema ‘Veure i Entendre’, l’exposició, organitzada per la fundació Photografic Social Vision, pretén encetar el debat sobre el valor i els reptes del periodisme actual. Amb aquest objectiu, aquests dies s’han organitzat diverses activitats, entre elles el taller Mons Mòbils, que intenta fomentar una reflexió sobre el fet migratori i el tractament que la premsa gràfica dels mitjans de comunicació massius han fet de la catàstrofe humanitària. Els participants d’aquest taller van ser, en la seva majoria, estudiants de periodisme o interessats en temes relacionats amb la fotografia. Alguns participants es van lamentar que no s’acostumi a tractar aquesta mena de continguts en els centres educatius i van demanar que propostes com aquestes haurien d’arribar a les aules.

Aquests temes socials també acostumen a ser els grans oblidats a les redaccions on falta un tractament més rigorós i constant dels fets, ja que sovint són exposats com notícies que alimenten tragèdies alienes i que després es queden a la filera de les pandèmies sense resoldre.  Johan Galtung, teòric del Periodisme de pau, adverteix que les notícies han de tenir informació de tots els agents implicats i s’ha de fer un seguiment d’allò considerat com conflicte i que, des de la recerca periodística, pot donar pistes per una possible solució o millor tractament.

A diferència del tractament esbiaixat o de les imatges que no tenen cabuda als mitjans, el World Press Photo ofereix cada any l’oportunitat de trobar aquestes històries oblidades. De la mà de professionals de la imatge podem viatjar a llocs i situacions que sense aquest registre, hagués estat impossible arribar-hi. L’empatia, la tristesa i fins i tot la impotència són algunes de les emocions que ens fa recórrer aquesta exposició que per aquesta edició s’ha promocionat amb un vídeo que precisament relata diferents reaccions dels ciutadans i on la indiferència és l’únic sentiment que es queda fora.

Malgrat que molts mitjans de comunicació no estan apostant per aquest tipus de periodisme compromès i crític, el certamen World Press Photo 2016 va comptar amb 82.016 imatges presentades a concurs –de 5.775 fotògrafs de 128 països diferents–, una constatació que cada vegada més fotoperiodistes estan decidits a captar imatges compromeses, arriscant fins i tot la seva vida en molts casos per aconseguir-les.

Les 155 imatges guanyadores del certament que es poden veure a la mostra del CCCB han tornat a despertar la curiositat de milers de ciutadans. Encara no es coneixen les xifres d’aquesta edició, però al 2015 va tenir 48.700 visitants i aquest any,  des de que va obrir la mostra el passat 10 de novembre, va a bon ritme. No en va, és una de les exposicions fotogràfiques que concentra més públic a la ciutat. Una prova més que aquesta cita pels amants de la fotografia segueix gaudint de bona salut, encara que alguns mitjans s’entestin en no publicar imatges colpidores com la de Warren Richardson.

Escriure a Report.cat

Omaira Beltrán

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *