La marca d’un mateix

Mac freelance personal branding
La marca persona és quelcom que avui en dia pot posicionar a aquells que treballen pel seu compte | Foto: PxFuel

La marca personal –o personal branding en la seva accepció en anglès– és un concepte cada cop més vinculat al món del periodisme.  La seva importància, però, està molt relacionada a la constant evolució tecnològica.

El branding 3.0, que és el d’Internet, aporta més visibilitat, resultats i clients que l’1.0 o analògic perquè té més abast. No obstant això, aquest, que és el del ‘cara a cara’ de tota la vida, té molta importància perquè som humans. “Mai una xarxa social podrà suplir el contacte personal”, reconeix Chal Jiménez, creatiu, periodista, storyteller, digital manager, escriptor i expert en marca personal que dirigeix cursos de Personal Branding 3.0 al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

De fet, ell assegura que totes les marques busquen crear experiències reals, vivencials, com ho demostra l’Informe Infoadex (d’inversió publicitària a Espanya), que indica que el major índex de creixement és pels mitjans no convencionals, com són esdeveniments, patrocinis i relacions públiques. Perquè el tu a tu “fa que una marca impacti al cor i això marca la diferència”, com Jiménez puntualitza.

Igual que les marques tenen una identitat determinada i atrauen el públic que s’hi sent identificat, cada persona té una sèrie de valors que la fa especial i única. Tots hauríem de saber-los identificar i comunicar per diferenciar-nos i per evitar que els altres ens posin ‘etiquetes’. “Cal fer-ho perquè els altres et vegin com tu vols”, afirma Jiménez.

Qüestió d’estratègia

Algunes de les estratègies que Jiménez avança en els seus cursos de formació són les següents:

  • Mostrar la teva singularitat

“Coneix-te a tu mateix”, diu la inscripció al frontó del temple de Delfos a l’antiga Grècia. I això és el primer que cal saber per començar. Cal conèixer la pròpia identitat, valors, objectius i públic per fer un pla de comunicació de la marca d’un mateix. Per tant, cal descobrir la singularitat pròpia i projectar-la. El posicionament de la marca, que és el lloc que ocupa en la ment i cor del receptor, és una informació essencial per definir l’estratègia de personalbranding. Per això, al curs hi ha un exercici de preguntar a gent de l’entorn personal com et veu per ajudar a definir-se.

  • Tenir objectius, estratègia i sentit comú

Igual que les marques comercials, la marca personal ha de definir objectius i estratègia en línia amb la identitat que es vol transmetre. “Sempre t’has de fer la pregunta de si el que vols publicar t’aportarà valor o no”, afirma Jiménez. Per això, “cal tenir sentit comú i evitar l’exhibicionisme i l’egocentrisme, que és molt comú”. En el seu cas, per exemple, no parla mai de política, ni de religió ni de futbol per evitar prejudicis dels altres perquè, assegura, la gent no és objectiva.

  • Estudiar de forma contínua

Segons Jiménez la construcció de la marca es fa a còpia d’estudiar molt: comunicació i periodisme, disseny gràfic, màrqueting digital, fotografia, publicitat, RR.PP., etc. “Per mi, estudiar significa tenir inquietud per saber, per conèixer les noves tendències perquè el teu coneixement no caduqui mai”, afirma. A més experiència transversal, més versatilitat.

El que motiva l’aprenentatge continu és la constatació que la realitat és canviant i, en conseqüència, la forma de comunicar evoluciona amb el temps. Entre les eines predominants actualment hi ha: aplicacions d’Instagram, Tiktok, YouTube i Pinterest per sobre de Facebook i Twitter; el mitjà audiovisual per sobre de l’escrit; combinar publicacions professionals i personals per mostrar la part més ‘humana’; i, entre d’altres, personalitzar el personal branding amb els propis nom i cognoms. Per això, per aconseguir la solidesa de la marca, el professional de la comunicació ha de ser líquid en un món canviant, que evoluciona en el temps.

  • Perdre la por a cometre errors

Es poden cometre errors. “Cometre errors és important si s’aprèn d’ells”, comenta. En la nostra societat, l’error està mal vist mentre que als Estats Units no és així. Precisament al llibre Supertalent de Chal Jiménez (ESIC Editorial 2020) hi ha un capítol dedicat a aquest tema. Segons aquest expert, els grans obstacles a l’hora d’elaborar elpersonal branding són tres: en primer lloc, “les pors, temors, barreres i frustracions personals”. Per això és tan important conèixer-se i treballar els punts febles. En segon lloc, l’entorn, sobretot professional, que sovint infravalora. I en tercer factor la falta de planificació i estratègia de l’ús d’Internet i de les xarxes socials. Ser bon comunicador digital s’aprèn.

  • Ser regular

La comunicació en l’entorn 3.0 ha de ser constant perquè d’aquesta manera tingui tant consistència com credibilitat.

Seguir els bons

Per profunditzar en la matèria, Jiménez recomana seguir els següents experts: a Espanya, destaquen Arancha Ruiz, Eva Collado Durán i Raquel Roca mentre que a l’estranger hi ha tres llibres de referència: Brand Aid de Larry G. Linne, Personal Branding for Dummies de Susan Chritton i Personal Branding Secrets for Beginners de Mary Lou Kayser.

D’altra banda, per inspirar-se a l’hora de trobar un segell propi, hi ha esdeveniments 1.0. a casa nostra, com és el Branding Day, organitzat per la Cadena Ser.

També és addient apuntar que des del Centre de Formació del Col·legi de Periodistes s’ofereixen diferents cursos relacionades amb el treball dels freelance.  En aquest enllaç es pot consultar tota la informació.

Un altre referent a qui seguir és Tom Peters, pare del concepte de personal brand, que va publicar el primer article sobre marca personal el 31 d’agost de 1997, fa més de 20 anys, on deia: “Som CEO de les nostres pròpies companyies: Jo, Inc.” i que la tasca més important és ser cap de màrqueting de la pròpia marca personal. El podeu seguir al seu web.

Així doncs, en el pla de la professió periodística, segons Jiménez, “la marca personal pot ajudar a recuperar la funció social pròpia del periodisme, en una època en què ha perdut credibilitat”. “Els periodistes no som notícia, però som portaveus. Si abans tenia més valor el mitjà que el periodista, avui és a l’inrevés perquè es valora la forma de veure, de pensar, analitzar, ser … del professional”, afegeix. El periodista, doncs, en estat d’expansió de la seva pròpia marca.

Montse Ferrer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *