Des de l’inici de l’estat d’alarma a Espanya, el passat 14 de març, la programació de la televisió es va veure completament afectada. No només es van veure molts periodistes informant des de casa, sinó que també la graella de continguts es va modificar considerablement. I això enmig d’unes xifres rècord de consum televisiu degut al confinament que ha provocat que al març la televisió en obert a Espanya aconseguís el major consum des de 1992, any que es van començar a calcular les audiències.
La situació excepcional i les constants aparicions públiques de membres tant del govern espanyol com del català van fer que els informatius passessin de ser un espai d’una hora aproximada a estendre’s i avançar-se al seu horari habitual. Hores i hores de compareixences retransmeses en directe, d’informacions que es repetien a l’informatiu de la nit tal com havien estat emeses al migdia.
Amb el pas de les setmanes, quan es va evidenciar que l’estat d’alarma i el confinament no durarien només 15 dies, les televisions van començar, però, a crear nous continguts. “Perquè l’audiència ha necessitat la veritat però també moltes altres coses”, apunta Dorothy Byrne, cap d’Informatius a Channel Four (Regne Unit) i investigadora en un article publicat el passat 19 de maig al Reuters Institute. Un treball en què també s’alerta que un 49% de la població ha sentit angoixa durant les darreres setmanes i un 38% no està dormint bé.
En l’article Byrne lloa el “paper central” que han jugat tots els periodistes que “en les darreres setmanes han estat informant al públic i demanant explicacions als governs i autoritats”. Al mateix temps, però, també recorda que un 20% dels adults han passat aquestes setmanes de confinament vivint sols. Dels que viuen amb algú, un 19% assegura que ha discutit més del compte i un 25% ha confessat sentir solitud per estones.
Amb tot, Byrne apunta que un dels rols essencials de la televisió durant aquestes setmanes ha estat, més enllà de la informació, l’entreteniment i la “televisió divertida”. Fins i tot, arriba a suggerir aquesta periodista, que “els periodistes d’informatius podrien aprendre d’altres gèneres”. “És cert que mai havíem vist tantes rodes de premsa però la gent demana també altres continguts per evadir-se, no només del coronavirus, sinó de totes les conseqüències que estan per venir”, argumenta, en la mateixa línia, Elena Neira, escriptora, especialista en nou models de distribució audiovisual i professora dels estudis de Comunicació de la UOC.
En el seu article, Byrne posa com a exemple ‘Googlebox’, un programa britànic emès per Channel Four que s’ha convertit en un dels més vistos durant la pandèmia. Aquesta barreja entre concurs i programa de tele-realitat existeix des del 2013 i consisteix a gravar famílies mentre veuen la televisió i conèixer les seves reaccions a allò que estan veient. És fàcil de produir ja que es pot fer des de casa i en les darreres setmanes l’etiqueta #Googlebox a Twitter ha estat tendència al Regne Unit.
‘Polònia’ a cara descoberta
Però aquesta adaptació de la televisió no s’ha donat només al Regne Unit. A nivell mundial, les plataformes d’streaming, com Netflix i HBO, han més que superat les seves previsions de creixement en usuaris i també pel que fa al temps de visionat diari de cada usuari. D’altra banda, tal com apunta Jorge Gallardo, doctor en Comunicació Audiovisual, a la revista Ideal “el confinament ha creat noves situacions de consum simultani”, on diversos membres de la família consumeixen contingut ‘en diferit’: sèries, documentals i pel·lícules emeses per cadenes -siguin en obert o de pagament- són consumides temps després de ser emeses.
Segons una investigació de la Universidad Camilo José Cela publicada a inicis de 2020, només un terç de tot aquell contingut que no és d’actualitat (com informatius i magazines diaris) es consumeix en directe (o en el moment d’emissió per part de la cadena). Aquesta dada va en favor de les cadenes de televisió però, especialment, de les plataformes d’streaming, “que tenen un sistema de consum ‘a la carta’ molt millor” en opinió de Neira.
Campanya que Channel Four va llençar al Regne Unit per demanar a la població que es quedès a casa veient la televisió. Es calcula que la meitat dels britànics van veure aquest anunci uns vuit cops de mitjana
L’adaptació de les cadenes de televisió i productores queda reflectida en iniciatives com Diario de una Cuarentena, sèrie que va emetre TVE entre el 7 d’abril i el 19 de maig. També en coneguts programes de TV3 com Polònia. El fet que cada actor es gravi a casa seva i sense la caracterització de cap personatge no ha estat obstacle per continuar emetent el programa, en antena des de 2006. TV3 també ha creat per l’ocasió la sèrie Jo també em quedo a casa, que es va emetre cada dia entre març i abril.
Pel que fa a Netflix, HBO i companyia, Neira, que recentment ha publicat Streaming Wars: La nueva televisión(Cúpula, 2020) sobre les plataformes d’streaming, subratlla que aquestes “han descobert la rendibilitat d’altres formats més enllà de les sèries, com és el cas de formats com els documentals”. Malgrat que es manté les grans produccions de sèries i pel·lícules, no seria d’estranyar que tant en 2020, però especialment el 2021, Netflix, HBO, Amazon i la resta de plataformes produïssin més documentals, però també ‘realities’ i ‘talent shows’, productes d’entreteniment que han crescut en audiència durant la pandèmia.
Desconfinar-se de la pantalla
En els darrers mesos la televisió ha viscut un “repunt històric” d’audiència, tal com ho defineix Elena Neira. “El confinament ens ha reduït les opcions d’oci i els llibres i la televisió s’han convertit en un refugi”, afirma. Actualment, però, els responsables de les principals cadenes de televisió es preparen per les conseqüències que tindrà el desconfinament i el fet que la gent pugui sortir més sovint de casa. I és que la ‘nova normalitat’ “portarà associada una caiguda en picat del consum televisiu i dels subscriptors de plataformes”, pronostica Neira.
Els experts coincideixen en què els responsables de les cadenes han descobert l’abans mencionada rendibilitat de formats d’entreteniment i dels documentals. En paraules de Dorothy Byrne, aquestes setmanes “s’ha demostrat que una altra forma d’informació i entreteniment televisiu, més enllà dels informatius, també ajuda a la gent”. S’atreveix a dir, fins i tot que “aquests programen han ajudat a salvar vides”.