Només a les xarxes

xarxes socials periodisme esportiu
Cada cop hi ha més mitjans nascuts a les xarxes socials

El periodisme es reinventa i es transforma en funció de cada  moment històric. Primer, va ser la premsa escrita en paper; més tard, la ràdio; en tercer lloc, va aterrar la  televisió; i, finalment, la revolució d’Internet. El periodisme ha estat present en qualsevol invent de masses i s’ha adaptat en tots els seus formats. No hi podien faltar, doncs, les xarxes socials, nascudes per interaccionar i, perquè mentir, enganxar-nos.

Les xarxes van sorgir com una eina en la qual els joves es van veure interpel·lats i es van acabar homogeneïtzant entre totes les franges d’edat. A vegades és complicat identificar si són els pares o els fills els que estan més hipnotitzats. En qualsevol cas, el periodisme va trigar poc a dir la seva en aquest espai i els mitjans es van anar sumant a Facebook, Twitter, YouTube i Instagram.

No només eren els mitjans tradicionals que es traslladaven a les xarxes sinó que hi havia alguns que ja eren nadius d’Internet. Per què optar per un format tradicional quan les empreses de Silicon Valley t’ofereixen tota mena de possibilitats? I és així com en els darrers anys han començat a sorgir mitjans que exclusivament operen a les xarxes socials.

Alguns exemples són 433 –mitjà holandès que s’ha convertit en un referent del món del futbol a xarxes amb més de seixanta milions de seguidors-, es.decirdiario –creat per  Sheila Hernández, i que acumula més de 650.000 seguidors, sent el tercer mitjà més seguit d’Espanya a Instagram, només sent superat per El País i El Mundo-, Relevo – mitjà esportiu de Vocento que ja acumula una gran quantitat de fidels- o el canal de Twitch de Jijantes, liderat per Gerard Romero.

Aquests canals de comunicació assoleixen xifres que molts mitjans tradicionals ja els agradaria aconseguir. L’engagement és molt més directe i els usuaris, sobretot els més joves, se senten més identificats amb aquests formats. El Digital News Report, del Reuters Institute de la Universitat d’Oxford, d’enguany ha manifestat que els menors de trenta anys no accedeixen als mitjans directament, sinó que prioritzen les xarxes socials. Una altra dada a tenir en compte d’aquest estudi de referència és que les generacions més joves prefereixen plataformes més visuals, com Instagram o TikTok, per informar-se. De fet, la companyia xinesa és la que més creix: un 15% dels joves entre 18 a 24 anys utilitza aquesta via per informar-se.

La importància de la comunitat

El primer que crida l’atenció d’aquests mitjans de comunicació és la importància de la comunitat. Tenir uns lectors / seguidors / espectadors que consumeixin la teva informació i que se sentin part del projecte. “La comunitat se sent molt partícip, la gent se sent molt identificada. Algú que dona una informació, una fotografia d’algun protagonista i després allò s’utilitza i el fa sentir important”, confessa Gerard Romero. Després del seu pas per RAC1, el periodista de Vilanova i la Geltrú va posar tots els seus esforços amb el canal de Twitch de Jijantes. Actualment, té més de 260.000 seguidors en aquesta plataforma d’Amazon.

Tot va començar quan uns amics li van recomanar que provés de fer-se un canal a Twitch perquè “s’ajustava a la seva bogeria” i a la manera d’entendre el periodisme. “No ho tenia clar, però la gent anava sumant-se i vaig pensar, ‘a veure què passa’. A la ràdio no es va comptar amb mi pels partits del Barça i se’m van treure les ganes. Volia provar aquesta aventura”, reconeix. Romero assegura que el balanç no pot ser més positiu: “Estem entre els deu canals de llengua hispana més seguits en tot el món. Pensava que ens podia anar bé, però no en aquests nivells. No donem crèdit. Ni en el millor dels somnis”.

La clau de l’èxit? Entreteniment i informació per un públic que no tenia cap referent. “La gent que seguia el Barça necessitava un lloc on ajuntar-se”, assegura. Romero confessa que, abans de tot això, no era consumidor de Twitch, més enllà d’Ibai Llanos i poc més. “El temps ha provocat que fins i tot penya de 50-60 anys faci de Jijantes el seu lloc de trobada”, explica.

La haka -ball maorí de Nova Zelanda- que Romero li va fer a Luis Suárez enmig d’una entrevista es va viralitzar fa uns mesos, i això li va donar un altre impuls de popularitat. Però si ha de destacar algun fet durant aquest temps, ho té clar. “Va ser quan al mes d’octubre de 2021, la comunitat va pagar-nos els viatges per anar a Doha per cobrir la possible arribada de Xavi com a entrenador del Barça. En un parell d’hores vam reunir 2.500 euros a través de donacions”, relata.

Més enllà dels col·laboradors, el nucli dur de Jijantes són cinc persones. Compromès amb un ritme de treball 24/7, no serà fins al setembre quan Romero pugui fer una setmana de vacances, i no vol pensar més enllà de si podran anar al Mundial del Qatar. “El dia a dia ens menja”, admet. “Hi ha marques que volen que anem al Mundial. Amb els peus a terra, és un tsunami que estem intentant surfejar, però a vegades no és fàcil”, reconeix.

Vídeo del popular haka que Gerard Romero va fer durant una entrevista a Luis Suárez

Res de pescaclics

D’altra banda, i seguint amb el periodisme esportiu, va sorgir el passat mes de maig Relevo. Ja acumulen 230.000 seguidors entre els comptes de TikTok, Twitter, Instagram i Twitch. Quina és la seva revolució? Que fan periodisme. “El més disruptiu és que hem vingut a fer periodisme esportiu. Independència, compromís i innovació”, manifesta Fermín Elizari, responsable de noves comunitats de Relevo.

Aquest nou mitjà ha plantejat la seva estratègia amb una forta implementació en xarxes socials. “Volem generar converses i treure bons temes”, recalca. També tenen previst sortir pròximament en format web i amb una aplicació de mòbil. “Donem el mateix valor a les plataformes socials que al web. Hi ha gent que només consumeix informació en xarxes. La generació Z té referents allà, i nosaltres volem ser uns referents en aquells espais”, afegeix. Per tant, una aposta per totes aquestes plataformes? No, tenen clar que no tindran perfils ni a Facebook ni a YouTube.

Una altra de les revolucions és que no faran pescaclics. “El rebutgem completament. El client és el primer. L’usuari ha de sortir content i no ha de tenir la sensació de veure un vídeo de deu segons, després de quinze segons d’anuncis, que no sigui res”, afirma Elizari. Una filosofia que comparteix el periodista Albert Rogé, que va deixar el diari Sport per sumar-se a l’equip de Relevo.

Especialitzat en futbol base al Barça, Rogé tenia ganes de tornar al “periodisme de carrer”. “Gent jove amb ganes de treballar i tornar al periodisme d’abans. És aquell que quan estudiàvem sempre havíem volgut fer. Amb l’edat que tinc i el que vull, és el que m’encaixa”, destaca. I recorda que perquè la gent et faci cas t’has de moure i anar als llocs, perquè amb trucades i WhatsApps no serveix.

Les premisses són clares: no volen pescaclics ni refregits. “Si la notícia la dona un altre mitjà, o afegeixes un valor afegit, o no es dona”, precisa Rogé. I també explica que li donen la llibertat de destinar en aquella notícia el temps que creguin que és l’adient. Lluny queden les hores d’oficina amb notícies repicades d’altres mitjans.

Vivim en la societat de la immediatesa, de l’ara i en aquest precís lloc. Qualsevol persona es pot convertir en trending topic o pot acabar donant  informació rellevant, ja sigui en un text, una fotografia o un vídeo. Cal ser molt curosos i anar amb compte amb les fake news, però més enllà d’això està clar que les xarxes socials cada vegada aniran prenent més rellevància i que  poden ser unes interesssants aliades del periodisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.