Aquest mes d’octubre ha començat la quarta edició del Curs d’Auxiliar de Producció de programes de ràdio que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Fundació Catalana Síndrome de Down, amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, organitzen per a persones en situació de discapacitat intel·lectual. L’objectiu del curs és obrir noves oportunitats laborals per aquest col·lectiu. D’ençà que es va iniciar l’any 2016, una trentena de joves en situació de discapacitat intel·lectual s’han format en l’àmbit de la ràdio.
Segons Marc Badia, coordinador del Servei d’Inclusió Laboral de la Fundació, el curs de ràdio sorgeix per “complir un doble objectiu de fer més inclusius espai/llocs com la universitat, on la presència de persones amb discapacitat intel·lectual i/o síndrome de Down era nul·la i, per altra banda, poder oferir noves formacions que permetessin millorar la taxa d’ocupabilitat del col·lectiu que atenem al nostre servei”.
Per la seva part, Mònica Figueras, vicerectora de direcció de projectes de la UPF per al compromís social i la igualtat, considera que la universitat, més enllà de la recerca i la formació dels estudiants matriculats, s’ha d’obrir al territori on està situada i transferir el seu coneixement en benefici d’altres col·lectius. “Un curs de ràdio en un campus universitari ofereix als participants una sèrie de competències per a la seva ocupabilitat però també per a la vida. Crec que la formació rebuda ha contribuït a consolidar el seu aprenentatge professional però també personal”, afegeix.
“El que més m’agradava eren les tertúlies i parlar d’esports i cultura. Els exercicis de vocalització em van servir per expressar-me i entonar millor”, explica Gerard Ruiz, participant de la tercera edició. “El tema de la ràdio sempre m’ha cridat l’atenció”, afirma Lluc Valls, que va cursar la segona edició del curs. Anteriorment havia format part d’Encert a la ràdio, un taller radiofònic destinat a millorar la comunicació interpersonal i es va apuntar al curs de la UPF per completar la seva formació. Valls té molt clar que els silencis a la ràdio no tenen cabuda: “Si no saps que dir, una cosa que pots fer és improvisar. El que no pots és callar perquè veuran que t’has quedat en blanc”.
Participants de la primera promoció del curs de ràdio que organitzen la UPF i la Fundació Catalana Síndrome de Down | Foto: FCSD
Pràctiques en emissores
Els cursos consten d’una primera part de tres mesos, en què els estudiants adquireixen coneixements teòrics sobre comunicació i una segona part, també de tres mesos, dedicada a les pràctiques. “Els participants han gaudit de pràctiques en ràdios i han obtingut aprenentatges que després poden aplicar a l’hora de treballar, ja sigui en el món de la ràdio o en altres entorns laborals”, explica Marc Badia, de la Fundació. Emissores com Ràdio 4, Catalunya Ràdio, COPE, Ràdio Cornellà, Ràdio Estel o Ràdio Premià de Mar acullen o han acollit estudiants en pràctiques. Un cop finalitzada la formació, la Fundació treballa en la inclusió laboral d’aquests alumnes.
A l’Alfonso Varona li va tocar fer les pràctiques a Ràdio 4, concretament al programa “De boca a orella” que condueix Sílvia Tarragona. “Sortia al carrer a fer preguntes a la gent sobre el tema del dia. Vaig aprendre a no tenir por a preguntar. El primer dia de pràctiques ja vaig sortir en antena locutant una informació sobre els Special Olympics que començaven l’endemà. Va ser una experiència molt positiva”, recorda.
Una experiència que els professionals de la comunicació implicats valoren positivament. Vicenç Sanclemente, sotsdirector de Ràdio 4, considera que el balanç va ser magnífic: “En el nostre cas, l’Alfonso va ajudar-nos a fer entrevistes de carrer sobre el tema diari. Ha estat un professional amb una ètica i un compromís de treball impecable. Crec que és una situació de win win absoluta. Ara bé, encara s’han de trencar estereotips i marginacions per part d’una minoria de companys de treball”, conclou Sanclemente.
I és que, malgrat els avenços que s’han assolit en l’àmbit de la inclusió, encara queden resistències per vèncer. En el cas del curs de ràdio, als organitzadors els costa trobar emissores que vulguin acollir estudiants en pràctiques perquè només ho veuen des del punt de vista de la càrrega diària. “Si les empreses ja són reticents a acollir alumnes en pràctiques quan es tracta de persones sense discapacitat, quan els diem que són persones amb discapacitat intel·lectual o síndrome de Down apareixen les pors, els falsos mites i les falses creences amb les quals ens topem cada dia en la nostra feina”, assegura Badia.
“Per aquest motiu –afegeix– la nostra tasca se centra a informar dels valors que aporten les persones que han gaudit de les nostres formacions en entorns universitaris, valors com la seva capacitat de treball, la sensibilitat que tenen, el tracte humà i tot un seguit de qualitats afegides que les empreses descobreixen al participar dels nostres programes de pràctiques, els quals, a la vegada, són la garantia per repetir en la majoria d’ocasions”.
Els estudiants del curs completen la formació amb les pràctiques. El darrer que les ha començat és en Gerard Ruiz, que ho fa al programa “El vermut de Llucià Ferrer” de Ràdio Flaixbac. “A la segona part del programa parlen de temes d’actualitat fins que als últims minuts entro en antena per comentar i destacar tres coses que hagin passat al llarg de la setmana”, explica Ruiz.
Alfonso Varona, Lluc Valls i Carles Pardo, participants de la segona promoció del curs, a l’estudi d’UPF Ràdio. Foto: FCSD
A la cerca d’oportunitats
Fer sentir la veu de la discapacitat intel·lectual en antena és una gran oportunitat i una passa endavant per assolir la plena inclusió. “Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen especials dificultats per a la seva integració laboral, cursos com aquests pretenen aportar el seu granet de sorra. En el cas de la ràdio creiem que, tant des del punt de vista tècnic com del periodístic, algunes persones amb discapacitat poden trobar un espai. Hi poden tenir cabuda tant com a col·laboradors en programes (en el marc de la política de responsabilitat social de les empreses radiofòniques) com a auxiliars contractats o amb convenis. Es tracta d’un potencial que haurien de saber aprofitar”, afirma Figueras.
Existeixen casos que conviden a l’optimisme, com el de Martín Flores, un jove en situació de discapacitat que treballa a la redacció d’esports de La Xarxa de Comunicació Local després de completar una estada de pràctiques en el marc d’una col·laboració amb la Fundació. Un altre cas és el de Cristian Garcia, reporter del TEBVist, que des de fa uns mesos s’ha convertit en col·laborador habitual del programa “La porteria” de Betevé. O el cas del programa “El club dels bolats” de Cugat Ràdio, que compta amb la col·laboració de persones en situació de discapacitat en la locució i la producció. De moment, aquests exemples són petits bolets en el panorama general mediàtic. Tanmateix, iniciatives com el curs de ràdio de la UPF i la Fundació treballen perquè col·laboracions com aquestes no siguin anecdòtiques, sinó habituals en un context de normalització de la diversitat. Temps al temps.