Els danys col·laterals dels Papers de Panamà

Els 'Papers de Panamà' és un dels exemples més recents de periodisme d'investigació a gran escala i amb conseqüències notables | Foto: Unsplash

Es compleixen tres anys de la publicació dels Papers de Panamà, un projecte d’investigació on hi van participar uns 500 periodistes de més de 80 països. Estem parlant de la filtració més gran que ha caigut mai a les mans de professionals de la informació i que va posar en el punt de mira a Bertín Osborne, Pilar de Borbó o Lionel Messi, entre d’altres. Ara bé, companys periodistes d’arreu del món han patit greus conseqüències des que es van començar a destapar casos com aquests.

L’estudi “Gauging the Global Impacts of the ‘Panama Papers’ Three Years Later” elaborat pel Reuters Institute for the Study of Journalis, centre de recerca de la Universitat d’Oxford, conclou que el 17% dels països analitzats han sofert com a mínim un cas de rebuig contra periodistes o mitjans de comunicació. Els més greus han estat l’assassinat de la maltesa Daphne Caruana Galizia, víctima d’un atemptat amb  cotxe bomba l’octubre de 2017 i l’eslovac Ján Kuciak, tirotejat a casa seva el febrer de 2018. Altres companys han perdut la feina, han estat amenaçats o restringits preventivament.

Projecte Prometheus

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ en les seves sigles en anglès) va ser l’organisme encarregat de coordinar el Projecte Prometheus, investigació internacional que portava el nom d’una nau de la sèrie Star Trek. Però tot va començar quan els alemanys Frederik Obermaier i Bastian Obermayer del diari alemany Süddeutsche Zeitung van rebre una gran quantitat d’arxius d’una font anònima. Els periodistes no sabien, però, que aquells documents permetrien descobrir com una elit creava societats offshore amb l’objectiu d’amagar patrimoni i als titulars reals de la societat.

La investigació era immensa i necessitava col·laboració internacional per abordar tal quantitat d’informació. La Sexta i El Confidencial van ser els mitjans espanyols escollits per destapar casos com el del ministre José Manuel Soria. “Vam aprendre a treballar amb mitjans internacionals com The New York Times i The Guardian i a col·laborar amb els companys del Confidencial. Els Papers de Panamà van suposar un abans i un després a la meva carrera professional” afirma Joaquín Castellón, director de l’equip d’investigació de La Sexta.

Pressions als mitjans

Els periodistes espanyols d’ambdós mitjans van ser amenaçats a ser portats davant els tribunals pels advocats d’algunes de les persones que apareixien en la macroinvestigació. Gran part d’aquestes pressions se les van emportar Antonio García Ferreras, director de La Sexta, i Nacho Cardero, director d’El Confidencial. “Vam publicar-ho tot, malgrat que vam estar moltes nits sense dormir. Ens feia més por deixar-nos de publicar alguna cosa perquè la gent ens acusés de fer-ho amb alguna intenció concreta”, admet Castellón.

L’expresident del Grup Prisa Juan Luis Cebrián va denunciar El Confidencial per la publicació d’una informació que relacionava la seva exdona amb una societat a les illes Seychelles. Cebrián els reclamava 20.000 euros per  intromissió il·legítima al dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. La jutgessa, però, va donar la raó al Confidencial i l’expresident de Prisa va haver de pagar les despeses processals.

Gràfic: Francesc Farré

Castigats i advertits

Keung Kwok-yuen, redactor en cap del diari Ming Pao, va ser acomiadat el mateix dia que la portada d’aquest mitjà de la Xina informava sobre polítics i empreses de Hong Kong que apareixien als Papers de Panamà. Els mitjans de comunicació xinesos, públics i privats, es troben sota l’estricte control del Partit Comunista i del president Xi Jinping. Prova d’això és que el país asiàtic es troba en el lloc 176 de 180 en la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa que elabora anualment l’organització internacional Reporters Sense Fronteres (RSF).

Un dels casos més polèmics va ser el que van viure els periodistes del mitjà finlandès Yle quan les autoritats fiscals els van amenaçar de confiscar documents de les seves llars. Malgrat tot, el tribunal superior de Finlàndia va desestimar la petició el passat 27 de març. Una important victòria, aquesta, per a la llibertat de premsa del país escandinau.

I també va haver-hi ‘advertiments’ interessats. D’una banda, el del ministre de comunicacions de la República del Congo als periodistes perquè fossin curosos amb els noms que apareixien en la base de dades, entre ells el de la germana del president Joseph Kabila. D’altra banda, l’expresident d’Equador, Rafael Correa, va publicar directament a Twitter els noms dels periodistes que participaven en els Papers de Panamà. Aquests van rebre amenaces dels seguidors de Correa i fins i tot es van publicar imatges dels seus fills.

Poca llibertat de premsa

L’estudi del Reuters Intitute conclou que la majoria d’amenaces van tenir lloc a països on la llibertat de premsa és molt baixa. Els quinze països afectats registren de mitjana la posició 92 en el rànquing de llibertat de premsa de RSF. Només tres d’aquests ocupen posicions inferiors a la 50ena posició, com són Finlàndia (4ª) Namíbia (26ª) i Eslovàquia (27ª).

Una altra de les dades que es poden extreure és que el 20% dels països i organismes analitzats han realitzat importants canvis legals, reguladors o polítics en aquests tres anys. Alhora s’han recaptat més de 700 milions de dòlars en multes i impostos com a resultat d’una investigació mundial que segueix provocant conseqüències polítiques i econòmiques. L’excap de dades de l’ICIJ, Mar Cabra, destaca que “la modificació de lleis ha ajudat a forjar una major transparència respecte als paradisos fiscals”.

Els més d’onze milions i mig de documents de la investigació dels Papers de Panamà  –que va ser guardonada amb el premi Pulitzer– ocupaven 2,6 terabits d’informació, un volum equivalent a 46 vegades la filtració de WikiLeaks. Però també va omplir gran part del temps de Cabra. “No tenia altra cosa en la meva vida que feina. Després dels Papers de Panamà estava molt cansada físicament i psicològicament”, confessa aquesta periodista.

“Els periodistes –afegeix– hem de parlar més sobre com ens deixem portar per la passió del periodisme fins al punt que la feina es converteix en les nostres vides. I això no és del tot bo per un ésser humà”. Mar Cabra va decidir agafar-se un any sabàtic en gran mesura pel poc espai personal que va tenir des del 2011 fins al 2017. Agafar aire i tornar a començar.

Escriure a Report.cat

Francesc Farré

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *