
Discernir la informació veraç, contrastada, de bones fonts, ha esdevingut en els nostres dies una tasca tant complicada com necessària, per la gran quantitat de continguts que circulen per les xarxes o que ens arriben a les pantalles quan es fa una cerca, moltíssims cops sense saber qui hi ha al darrere d’aquella informació.
Encara que la desinformació es doni en tots els àmbits de la vida, i pugui tenir repercussió en cadascun d’ells, quan té a veure amb la salut de les persones, el seu impacte pot comprometre, fins i tot, la nostra vida. “Com més vulnerable és un pacient, molt més exposat està a les falses informacions”, assegura Javier de Castro, cap del departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid. La seva especialitat, el càncer, és un bon paradigma de com pot afectar la desinformació. “Un pacient sotmès a tanta incertesa pot sentir la necessitat de buscar alternatives quan se li ha comentat que les opcions per a la seva curació són molt limitades”, afegeix. “En el millor dels casos, les desinformacions poden generar-li falses expectatives i, en el pitjor cas, poden ser enganyats o conduïts a pseudoteràpies i a deixar els tractaments que podem considerar acadèmics, científicament demostrats, per altres que no ho estan i que només cerquen el benefici econòmic”, afegeix de Castro, que també és vicepresident de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica.
Interès monetari
“El mercat dels productes d’autotractament mou milers de milions”, exposa la periodista Sigrid März, especialitzada en temes de medicina i biotecnologia que escriu per a mitjans alemanys i que ha estat editora de la revista MedWatch, que té una mirada crítica sobre la medicina alternativa i els enganys de promeses de curació. März també afegeix que “el màrqueting agressiu amb desinformació forma part de l’estratègia per guanyar diners. No hem d’oblidar que l’interès dels qui anuncien els productes, amb engany o exageració de les promeses publicitàries, és purament monetari”.
Així doncs, la informació, que abans d’Internet era territori i domini dels periodistes i publicistes, avui és l’embolcall del negoci de molts. Es beneficien dels nombrosos canals de la desinformació que són de franc, en contrast amb els mitjans veritablement periodístics, l’accés a la majoria dels quals acostuma a requerir una subscripció. Com relata März, les xarxes socials han avivat “els mecanismes per facilitar a les empreses assolir grans quantitats de consumidors i per fer-ho utilitzen persones que esdevenen referents –influencers– amb un enorme abast de transmissió dels missatges que transporten el negoci mitjançant la desinformació”. “Però –puntualitza– “ni empreses ni influencers són anònims. Difonen la seva desinformació davant dels ulls dels legisladors i possibles òrgans de supervisió, que simplement es veuen aclaparats per l’allau d’informació”.
Segons aquesta periodista convindria “donar a les persones l’oportunitat i eines per armar-se elles mateixes contra la desinformació facilitant fonts i explicacions accessibles. Això inclou pensament crític i un escepticisme cap a excessives promeses florides, així com la capacitat de comprovar, independentment, fonts per a la seva fiabilitat”.
März, així com Javier de Castro, van ser dos dels ponents al primer congrés internacional de comunicació en salut, celebrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron el passat mes d’octubre. Més de 450 experts i comunicadors en salut es van donar cita per a intercanviar punts de vista i experiència sobre tot allò que obstaculitza o ajuda a canalitzar la correcta i necessària informació sobre salut. En un moment com l’actual, en què la multiplicació de canals informatius permeten que les falses notícies i dades imprecises campin lliurement, des de l’hospital barceloní es va considerar una trobada ineludible, com ho és la necessària reflexió i anàlisi de la repercussió de les falses notícies en el benestar i la salut de la ciutadania.
La desinformació és un greu problema en la informació sobre salut | Foto: Gunter Valda / Unsplash
La importància dels referents informatius
Titulars que inquieten o que esbiaixen resultats d’estudis de cures lluny encara de poder ser aplicades en persones, i no en totes, condicionen la pràctica sanitària. Per això, en aquesta primera cimera mundial d’especialistes en informació relacionada amb la salut també es va posar sobre la taula la necessitat de formar els mateixos professionals sanitaris perquè siguin ells mateixos els que esdevinguin referents informatius, directament, aprofitant la difusió a través de les xarxes, o de la mà dels periodistes i dels responsables de comunicació d’hospitals i centres de salut.
En aquest sentit, a Catalunya, els equips de comunicació de l’Hospital Clínic i de l’Hospital Vall d’Hebron han esdevingut grans referents. L’any 2018, el Col·legi de Periodistes va atorgar un dels seus Premis Gabinets de Comunicació a la plataforma PortalCLÍNIC en la categoria de la Millor Acció Comunicativa. “Ens preocupa molt la informació a la ciutadania”, assenyala Xavier Francàs, director de comunicació de l’Hospital Clínic.
Per això ja fa anys que aquest centre hospitalari aposta per informar de manera proactiva. Científics amb màsters de comunicació, i especialistes en biologia i biomedicina preparen informació que validen els seus especialistes sanitaris. “No podem entrar a rebatre continguts falsos, com ara que el lleixiu cura l’autisme o el càncer, però elaborar continguts fiables és responsabilitat nostra i intentem que la informació que produïm estigui a dalt de tot dels buscadors”, explica Francàs. El Portal Clínic, la pàgina web on publiquen informació de salut a l’abast de tothom, actualment registra cent mil usuaris únics al mes.
El poder dels algoritmes
Aquesta cita internacional a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que ja recull inscripcions per a la seva segona edició i que tindrà lloc els dies 23 i 24 del pròxim mes d’octubre, va evidenciar que la comunicació dels temes que toquen la salut preocupa. També va quedar palès que el periodisme, en aquest temps de sobreinformació i enorme dispersió i anonimat de fonts –facilitada i amplificada per les xarxes socials–, s’albira com aliat necessari en l’àmbit sanitari.
Però, que sigui necessària, no fa que aquesta dedicació sigui valorada com mereix. Segons el Quart Baròmetre de Periodisme Sanitari fet per l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS), el 14,6% dels informadors en salut ha patit una reducció de la seva retribució, el 15,7% ha perdut la feina i el 8,7% cobra menys de 1.000 euros mentre que el 14,7% afirma que deixaria l’especialització, malgrat considerar-la “una necessitat vigent avui dia”.
La precarietat laboral d’aquests professionals de la informació especialitzats, el poc valor que es dona a la professió, en general, i la crisi de confiança en el periodisme, en particular, és el que Javier Granda, un altre professional que informa de temes de salut, veu com l’origen de l’alt consum d’informació falsa en pseudomitjans. I, encara pitjor, creu que tota la desinformació que aflora a Internet d’alguna manera arrossega a molts mitjans, que han acabat basant el seu model de negoci en el pescaclics. “Estem en mans de quatre que decideixen els algoritmes”, alerta Granda. “Fa més de vint anys que es va decidir regalar els continguts periodístics i ara l’única font d’informació –sobretot entre els joves– és allò que els arriba al mòbil en funció d’algoritmes”, afegeix. Segons ell, una manera de revertir-ho és “educar en aprendre a discernir la informació de qualitat”. Però aquesta és avui la que menys arriba a la ciutadania, perquè en la majoria dels casos implica tenir una subscripció de pagament.
Fa un parell d’anys, l’informe STADA Health Report que recull l’opinió de 30.000 europeus de quinze països sobre temes de salut, ja va revelar que, en els temes de salut, el 37% dels espanyols confia en influencers, una xifra que contrasta amb la mitjana europea, que se situa en el 12%. Un argument més per ser pessimistes.