Són temps d’algoritmes i llistes de reproducció. La tecnologia és molt present en la vida dels ciutadans, connectats durant hores als seus telèfons, que, a part de rebre missatges i trucades, també serveixen per escoltar música a qualsevol hora. Però aquest canvi d’hàbits, com afecta la música feta a casa nostra?

Tant Pau Samper, bateria de The Tyets, com Albert Buscarons, director de RAC105, coincideixen que, malgrat el canvi d’hàbits i el domini digital, els mitjans tradicionals continuen marcant diferències. “La ràdio continua sent determinant per crear èxits”, afirma Buscarons. “Les cançons que més s’han escoltat a les plataformes són les mateixes que triomfen a la ràdio, i la reacció als concerts sempre ho confirma”, afegeix.

Per a Samper, aquest pes va més enllà de la simple difusió: “Sortir a la ràdio et destaca sobre un mar de propostes infinites i et permet rebre l’etiqueta de producte consolidat i actual”, afirma. En el cas de The Tyets, tot un fenomen que no ha deixat de créixer en els darrers anys, el suport radiofònic ha estat clau per projectar-los més enllà de l’entorn digital. “Les plataformes donen visibilitat ràpida; la ràdio consolida i dona context”, resumeix el músic.

Buscarons també reconeix que el funcionament d’un algoritme i el d’un programador radiofònic, en el fons, són similars. “No és tan diferent el que proposa un algoritme del que fa un programador de ràdio. Tots dos seleccionen cançons que creuen que agradaran al seu públic”, explica. També assegura, però, que la ràdio aporta una mirada humana i una selecció editorial adaptada al gust de l’audiència. “Intentem triar el que sabem que el nostre públic vol escoltar”, remarca. Samper coincideix en aquest aspecte i destaca que la ràdio conserva un valor únic de prestigi i emoció. “És una institució amb tradició i respecte. Quan sones a la ràdio, és que algú expert ha triat la teva música, i això li dona valor”, apunta.

El pes creixent de la música en català

Aquesta visibilitat i projecció, clau pels artistes, també serveix per a la música en català. Des de RAC105, Buscarons assegura que la demanda de música en el nostre idioma ha crescut notablement: “En el nostre cas, no és una qüestió de quotes, sinó una cosa estructural. Hi ha èpoques que arribem al 30% de programació en català, i la gent ens demana constantment grups com Oques Grasses o The Tyets”.

Per la seva banda, Samper celebra que la sonoritat de la música en català s’hagi modernitzat i s’hagi integrat al panorama internacional. “Ara ningú veu estrany que una cançó de The Tyets o Figa Flawas soni al costat d’un èxit d’Aitana”, afirma.

Tots dos coincideixen que aquesta evolució sonora i la seva presència mediàtica han normalitzat la llengua i han trencat antigues barreres: “Ja no hi ha aquella percepció que, quan sonava una cançó en català, la gent canviava d’emissora”, admet Buscarons.

Una eina imprescindible

El 2021, Spotify va estrenar la primera llista oficial de música en català que, amb el títol IndieCat, comptava amb seixanta cançons. Quatre anys després, Oques Grasses és, l’artista en català més escoltat a Spotify, amb prop de 800.000 oients mensuals. Darrere seu, Figa Flawas (780.400) i The Tyets (770.625) completen el pòdium.

Però, malgrat l’expansió de les xarxes i les noves plataformes, tant Buscarons com Samper destaquen el paper insubstituïble del periodisme musical en català. El bateria ho expressa amb claredat: “El periodisme musical sempre ha sigut un important prescriptor. Ha permès arribar propostes interessantíssimes a milions de persones, ha donat veu a gèneres menys visibilitzats i ha mantingut viva la indústria”. Segons ell, la funció informativa i cultural dels mitjans continua essent essencial, encara que s’hagi adaptat als nous formats. “El mitjà canvia, però el més important és consumir notícies musicals i enriquir-se constantment de les idees que aporta l’art a la societat”, afegeix.

Buscarons hi coincideix des de la seva perspectiva, la d’un professional de la ràdio musical. La tasca dels mitjans, assegura, és “posar l’aparador a les propostes del país i ajudar a descobrir nous talents”. Per ell, aquesta feina de selecció i difusió és clau per fer créixer l’escena i garantir-ne el futur.

Una convivència necessària

La ràdio i el periodisme musical, doncs, continuen sent dos pilars fonamentals per al creixement i la consolidació dels artistes catalans. No només no han perdut força, sinó que han sabut evolucionar i adaptar-se a la nova realitat. Tant les emissores com els mitjans digitals, els periodistes culturals i les plataformes de streaming formen part d’un mateix ecosistema que fa avançar la música en català.

“Ràdio i plataformes han de conviure”, conclou Samper. “Cada artista ha d’analitzar en quin punt està i cap a on vol anar”, afegeix. Buscarons també apunta en el mateix sentit: “Els mitjans tenim la responsabilitat de col·locar a l’aparador el producte local, apostar per allò que té futur i ajudar a crear els nous caps de cartell dels festivals del país”.

En un panorama saturat d’inputs digitals, on les cançons es difonen a la velocitat d’un clic i els algoritmes marquen tendències, la veu de la ràdio i el relat del periodisme continuen sent el fil conductor que dona sentit i context a la música en català. Sense la mirada del periodisme musical –que escolta, interpreta i dona veu als artistes–, moltes d’aquestes històries quedarien diluïdes entre l’enrenou digital.

Aquest diàleg constant entre qui fa la música i qui l’explica és el que manté viva i en evolució una indústria que cada vegada sona més fort en català.