La sostenibilitat ja ocupa un lloc fix a l’agenda informativa. Té seccions pròpies, obre portades i comença a impregnar altres seccions. Però, més enllà del compromís divulgatiu amb l’emergència climàtica, el sector periodístic aplica polítiques sostenibles en el seu dia a dia?

Aquest article proposa un decàleg pràctic, pensat tant per a mitjans de comunicació com per a periodistes que treballen des de casa, amb la contribució de dues expertes com són María García de la Fuente, presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental (APIA), i Marcela Ospina, vicepresidenta de sostenibilitat a l’agència Both People and Comms i especialista en comunicació i sostenibilitat. Amb la seva experiència, identifiquem les millors pràctiques per incorporar a la rutina professional.

Segons García de la Fuente, els sectors de la informació i la comunicació continuen sent especialment contaminants perquè mai han fet una autocrítica real sobre com reduir la petjada ambiental. D’entrada, alerta que “encara falta molta consciència perquè sigui una característica intrínseca dels mitjans”. En la mateixa línia, Ospina assenyala que ja no n’hi ha prou amb limitar l’impacte ambiental, sinó que la sostenibilitat ha de formar part essencial del propòsit de l’organització, de la seva cultura i del relat de marca. Per això, defensa que “cal dissenyar solucions que tinguin sentit dins del negoci dels mitjans”.

Utilitzar els dispositius amb consciència

El volum diari de correus electrònics, notes de premsa, fitxers adjunts i vídeos que rebem té un cost energètic enorme, i gairebé invisible. Per això aquestes expertes aconsellen ser més selectius: donar-nos de baixa de butlletins innecessaris, mantenir la safata d’entrada neta i evitar l’acumulació d’arxius al núvol. Tot i que en molts casos no serà possible revertir l’energia consumida de l’enviament, ajudarem a minimitzar l’espai i el consum destinat a l’emmagatzematge. Altres bones pràctiques passen per allargar la vida útil dels dispositius i apagar els equips quan no s’utilitzen.

Fer servir la IA amb mesura

L’ús de la intel·ligència artificial té un cost ambiental importantíssim que tot just s’està començant a estudiar. Segons un estudi recent del National Bureau of Economic Research (NBER), s’estima que al món ja hi ha 700 milions d’usuaris de ChatGPT –el 10% de la població adulta– que cada dia generen 2.500 milions de missatges. Si crear un text de cent paraules amb ChatGPT consumeix, de mitjana, 519 mil·lilitres d’aigua, l’efecte d’aquests milers de milions de missatges diaris és astronòmic. “Per això cal utilitzar-la només per a consultes concretes i evitar prompts genèrics i constants”, assenyala García de la Fuente.

Triar proveïdors que respectin el planeta

Tant els mitjans com els periodistes poden reduir la seva petjada ambiental escollint amb criteri els proveïdors amb els quals treballen. Una opció és apostar per serveis d’allotjament web que funcionen amb energia renovable –com Cdmon, Neolo o OVHcloud– que no només contribueixen a reduir les emissions digitals, sinó que milloren la velocitat i l’eficiència de la navegació. Green Web Foundation ofereix un cercador que permet comprovar a l’instant si una web funciona amb energia verda. Altres bones pràctiques poden incloure l’ús de paper reciclat, de tintes ecològiques i la col·laboració amb empreses que apliquin polítiques verdes demostrables.

Optimitzar l’ús de recursos a les redaccions o a casa

Als espais de treball es generen grans quantitats de residus, i el paper és un dels més freqüents. Durant l’etapa que García de la Fuente va treballar a Público, recorda que van eliminar les papereres individuals de cada redactor i van substituir-les per un únic contenidor. “Ràpidament, ens vam adonar de l’enorme volum de residus que generàvem”, explica.

Aquesta periodista considera que gran part dels problemes del desenvolupament responsable del sector tenen a veure amb la infraestructura mateixa: molts edificis que alberguen redaccions no van ser concebuts per funcionar com a mitjans de comunicació. No disposen d’il·luminació LED adaptada ni de sistemes que permetin apagar només una part de la redacció; s’apaguen totes alhora com en una oficina convencional, però una redacció funciona vint-i-quatre hores, set dies a la setmana. Amb la despesa energètica que això implica.

Reduir desplaçaments innecessaris

La notícia requereix desplaçar-se al lloc dels fets, contrastar la informació i recollir testimonis. Tot i formar part indissociable de l’ofici, hi ha maneres de minimitzar l’impacte ambiental sense sacrificar la qualitat informativa. García de la Fuente recomana fer entrevistes en línia, compartir cotxe amb companys o escollir flotes de vehicles més sostenibles. En aquest sentit, la presidenta d’APIA subratlla que en els darrers anys s’ha fet un pas enrere: “Moltes redaccions s’han traslladat als afores de les ciutats. El que abans els equips podien fer caminant ara comporta agafar taxis o cotxes. Per això, el teletreball pot compensar parcialment aquest desgast”.

Consum responsable d’àpats

Portar carmanyola i ampolles reutilitzables a les cobertures, així com contractar càterings respectuosos amb el medi ambient, són accions petites que poden tenir un efecte positiu en el nostre dia a dia. Segons les expertes consultades, cal prestar molta atenció a la cafeteria de l’oficina, ja que les càpsules de cafè generen grans quantitats de residus. Alternatives com el cafè en gra, cafeteres franceses o d’ús compartit redueixen considerablement l’impacte. “A les rodes de premsa o conferències hauríem de substituir les ampolles de plàstic per gerres d’aigua amb gots perquè els residus que es generen en aquests espais són considerables”, subratlla García de la Fuente.

Una producció audiovisual amb criteris verds

Els rodatges i les produccions audiovisuals són un altre cas a tenir en compte. És necessari optar per equips lleugers i eficients, planificar millor i valorar si cal desplaçar-se internacionalment o si hi ha alternatives locals.

Alguns exemples demostren que és possible. Durant la producció de la sèrie Blue Lights de la BBC a Irlanda del Nord, es va centralitzar la base de rodatge i es van utilitzar generadors amb combustibles menys contaminant (HVO). A més, gràcies a una planificació més eficient, es va reduir l’ús de paper i la generació de residus. De manera similar, el programa Green Screen, del Regne Unit, evidencia que les produccions publicitàries que adopten pràctiques verdes redueixen la petjada de carboni entre un 16% i un 23%, respecte a les produccions convencionals.

Practicar un periodisme conscient amb el planeta

Abordar la crisi climàtica amb responsabilitat i donar visibilitat a iniciatives locals són responsabilitats del periodisme del present i del futur. La vicepresidenta de Both People and Comms alerta que la sostenibilitat encara no impregna tot el relat informatiu. “Tot i ser un eix estratègic en moltes organitzacions, la seva integració és parcial. És una tasca col·lectiva que requereix una formació contínua, un canvi de mentalitat i un fort compromís tant de les direccions com de cada persona que integra la redacció”, assegura.

El recent estudi del Consell de la Informació de Catalunya (CIC) Com comunicar la crisi climàtica? Estat de la qüestió i recomanacions deontològiques per a periodistes, elaborat per Elisenda Forés, assenyala les mancances de les cobertures periodístiques. L’estudi ofereix recomanacions concretes, un glossari i un decàleg de bones pràctiques que aviat s’incorporarà al Codi Deontològic de la professió.

Entre les conclusions de l’estudi destaca que per construir notícies efectives és essencial utilitzar recursos visuals que mostrin persones; sense elles, el públic tendeix a percebre la notícia com allunyada d’una història personal, disminuint-ne l’interès. La terminologia també pren molta rellevància, perquè defineix la percepció i la comprensió del públic. Es recomana emprar termes com “crisi climàtica” o “emergència climàtica” que subratllen la gravetat i la immediatesa del problema, eviten ambigüitats i reforcen el rigor científic i periodístic.

Apostar per una publicitat responsable

La gestió de la publicitat és un camp decisiu. Un exemple pioner és el de The Guardian, que des del 2020, com a part del seu compromís actiu en la lluita contra la crisi climàtica, ja no accepta empreses de combustibles fòssils com a anunciants. A casa nostra el mitjà Climática, editat per la cooperativa MásPúblico, i Ballena Blanca, associada a elDiario.es, han seguit aquesta mateixa línia, rebutjant la publicitat d’empreses que atempten contra el medi ambient, demostrant que una altra manera de fer periodisme és possible.

Aquest enfocament és precisament el que reflecteix el primer criteri del nou decàleg del CIC, Recomanacions deontològiques pel tractament informatiu de la crisi climàtica: “Acabar amb la promoció i el blanqueig d’empreses causants de la crisi climàtica”. I destaca que els mitjans de comunicació també són responsables de fiscalitzar les institucions i les empreses que vulneren els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

Transparència amb l’audiència

Les dues expertes consultades coincideixen en què comunicar les pràctiques sostenibles pot ser una manera eficaç de reforçar la confiança amb l’audiència. En aquest sentit, García de la Fuente proposa incloure al final de les peces informatives detalls sobre com s’ha elaborat i quins recursos s’han estalviat.

“En un context de crisi i desconfiança, la transparència pot ajudar a diferenciar els mitjans”, defensa Ospina. “Cal mostrar objectius i resultats amb dades verificables, i alhora explicar històries que humanitzin el relat. El diàleg permanent amb les audiències és més poderós que qualsevol campanya puntual”, afegeix.

Epíleg: l’impacte d’aquest article

La petjada de carboni d’aquest article ha estat d’aproximadament uns 180 grams de CO₂, l’equivalent a preparar una tassa de cafè o recórrer un quilòmetre amb cotxe. El càlcul, elaborat amb ChatGPT, es basa en les activitats dutes a terme: dues entrevistes telefòniques de trenta minuts cadascuna, set hores treball des de casa (sense desplaçaments), tres hores de recerca en línia i cinc interaccions amb ChatGPT.