Als estudiants catalans de quinze anys que aquesta primavera han realitzat les proves de l’estudi PISA 2018, se’ls avalua –per primer cop en el marc d’aquest programa internacional–la capacitat de determinar la veracitat o falsedat d’una informació. Si la delicada confluència amb el dret a la llibertat d’expressió entorpeix bona part dels intents de regulació legal, la formació emergeix efectivament com una de les poques vies, sinó la única, que pot posar fre als indesitjables i desestabilitzadors efectes de les anomenades fak enews, és a dir, de les notícies intencionadament i subreptíciament falses.
Qui es dedica a elaborar i fer circular informacions fictícies, parcials o esbiaixades, com si fossin notícies veraces, no ens està influint o persuadint de manera legítima, sinó que ens està manipulant. És per això que la capacitat de discernir informacions reals de les falses constitueix un factor crític per al bon funcionament de qualsevol societat democràtica i hauria de garantir-se el seu assoliment tant en menors com en ciutadans adults. A més, aquesta capacitació hauria d’actualitzar-se sistemàticament i continuada per fer front al dinamisme amb què evolucionen les eines i plataformes comunicatives que tenim al nostre abast.
Preguntes verificadores
Mentre això no esdevé una realitat, per valorar la fiabilitat de les informacions que rebem proposem aplicar el següent qüestionari de deu preguntes bàsiques:
-
Qui ho ha elaborat?
Si l’autoria no està clarament identificada, o es correspon amb una font desconeguda, o tenim algun motiu per dubtar que qui signa aquell contingut sigui realment qui diu ser, les opcions que estem davant d’una fake newss’incrementen.
-
Qui ho ha enviat?
A banda de l’autoria (real o presumpta), un altre indicador cabdal és l’emissor: la persona o entitat que ens fa arribar aquell contingut. La coneixem realment? Hi confiem? Li atorguem credibilitat? Habitualment, ens envia només informacions verificades? Si responem negativament a alguna d’aquestes qüestions, tenim motius per dubtar de la veracitat de la notícia en qüestió.
-
Per què ho he rebut ara?
Reflexionar sobre la forma en què una informació pot impactar en la meva manera de pensar, de sentir i/o d’actuar en un determinat moment ens pot donar valuoses pistes sobre la intencionalitat amb què s’ha difós. Circumstàncies decisives com ara una contesa electoral o un escàndol que requereixi desplegar la pertinent cortina de fum poden esperonar l’ús de la desinformació.
-
Compleix uns mínims estàndards de qualitat?
Que un text estigui impecablement redactat o que un contingut s’hagi elaborat amb factura professional no són garanties suficients de la seva veracitat atès que, malauradament, les estratègies de manipulació cada cop són més sofisticades. Això no treu, però, que un contingut engiponat de forma barroera (amb errades gramaticals, amb imatges enregistrades i editades sense cap cura, amb manca de consistència, etc.) hauria de posar-nos en guàrdia en termes de credibilitat.
-
Per què s’està difonent tan àmpliament i tan de pressa?
Disposem d’estudis que evidencien que, a les xarxes socials, les informacions falses es difonen amb més rapidesa i major abast que les verídiques (una recercasignada per investigadors del MIT i publicada a Scienceel març passat n’és l’exemple més recent). La viralització veloç d’un contingut, doncs, no és un bon indicador de la seva veracitat. De fet, sovint indica tot el contrari.
-
A qui beneficia aquesta informació?
Actualment, la difusió viral orgànica(espontània) és un fenomen relativament infreqüent. Darrera de missatges que s’escampen amb aparent facilitat per les xarxes, pot haver-hi una estratègia molt calculada i una important inversió de recursos. Quan la informació que circula té un clar beneficiari, el mòbil que eventualment pot empènyer-lo a fomentar la seva difusió es fa evident. I si aquest mòbil no és merament el d’informar, és probable que sigui el de desinformar.
-
Contradiu altres informacions?
Les informacions que més ens criden l’atenció són aquelles que ens trenquen els esquemes, les que ens resulten més sorprenents. Aquesta capacitat de sobtar-nos, però, sovint rau en el fet que incorren en flagrant contradicció amb el que prèviament coneixien sobre la qüestió. Això sovint constitueix un bon indici de falsedat.
-
M’agradaria que fos cert?
Si algú vol enganyar-me fent-me creure que la situació X és certa, jo seré molt més vulnerable a l’engany si estic desitjant que, efectivament, s’esdevingui la situació X que no pas si la situació X és la darrera cosa que voldria que succeís. Atès que els algorismes de les xarxes socials permeten adreçar-nos amb molta precisió aquelles informacions específiques més afins als nostres gustos i preferències, hauríem de ser particularment suspicaços cada cop que ens arriben informacions sospitosament semblants als nostres desitjos.
-
Juga essencialment amb ressorts emocionals?
Quan entren en joc els factors emocionals, desactivem bona part de les prevencions que caldria aplicar per valorar adientment la fiabilitat d’una informació. És per això que, si algú vol fer passar per cert un contingut que en realitat és fals, pot fer molt èmfasi en la vessant més emotiva com a estratègia manipuladora. La credibilitat dels missatges que apel·len sobretot als nostres sentiments i esquiven l’argumentació racional hauria de ser sistemàticament qüestionada, doncs.
-
Fer-ne difusió, contribuirà a generar coneixement sòlid i fonamentat?
Si no ets part de la solució, ets part del problema. La redifusió d’informacions no verificades ens pot convertir en còmplices d’estratègies de desinformació al servei d’interessos espuris. No ser-ne l’autor original no ens eximeix de la responsabilitat de vetllar per la veracitat dels continguts que contribuïm a escampar.
Molt d’acord. Només una precisió: si canviem la frase “…no ens està influint o persuadint de manera legítima, sinó que ens està manipulant”, per no ens està manipulant de manera legítima, sinó que ens està influint o persuadint (és a dir convèncer). No estaríem dient la mateixa cosa?
Hola, Jordi!
Jo no ho veig ben bé així perquè, tal com ho entenc, la “manipulació” mai no pot ser legítima. Per definició (DIEC2):
3 1 tr. [LC] [ECT] Alterar (alguna cosa) d’una manera fraudulenta i subreptícia. Manipular una informació. Manipular una votació.
3 2 tr. [LC] [SO] [PS] Influir arterosament (sobre una persona o una col·lectivitat) per tal que actuïn d’acord amb interessos que els són aliens.
Apreciado profesor:
Gracias por su trabajo. Es importante mantener el pulso sobre las noticias falsas. En ese sentido el artículo es necesario. Sin embargo, en mi opinión, entiendo que es un escrito de base sobre el que los/las profesionales debemos profundizar. Por decirlo de otra forma, hay muchos matices que hay que desarrollar. Por ejemplo, no es igual una fake new para un/a receptor/a que para un/a emisor/a, e incompatible con el ejercicio profesional. Además, el matiz de información y noticia hay que dejarlo claro desde el inicio.
Creo que es bueno incidir en que si se exigiese un trabajo de emisión con respuesta a las 6W tradicionales más la que se ha propuesto como séptima W (Without, es decir, lo que no aparece en una información y/o noticia), las fake news serían obvias y no harían falta muchos estudios más allá de los descriptivos y científicos de sus motivaciones.