“Censura”, “intromissió inacceptable”, “vulneració de les llibertats d’expressió i d’informació”… La degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, no va escatimar qualificatius a l’hora de manifestar-se en contra dels anomenats “blocs electorals” en la roda de premsa del passat 13 d’abril a la sala d’actes de l’entitat en la qual es va anunciar la demanda que farà el Col·legi davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg en contra d’aquesta pràctica.
“Es tracta d’una reivindicació històrica”, afirmava Bonet mentre recordava que el Col·legi ja havia portat aquesta doctrina davant la justícia espanyola en dues ocasions (2008 i 2012) sense èxit, arribant fins el mateix Tribunal Constitucional.
La degana va indicar que la demanda a Estrasburg està basada en que els serveis jurídics de l’entitat creuen que es vulneren drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió, “tal com contempla l’article 10 del conveni de la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals. Pel que fa els blocs electorals, es diu que mostra una ingerència dels poders públics en la llibertat d’informació”.
Tot i això, la degana va assegurar que aquesta decisió “es va discutir molt”, ja que es tracta d’un procediment que es preveu llarg i costós. “No volíem tirar per la borda tot el que s’ha fet fins ara”, va afegir, però també va confessar que no se sap “com acabarà tot això”.
Aquesta denúncia arriba en un moment clau, per diverses raons. En primer lloc, perquè la reforma de la Llei Orgànica de Regulació Electoral General (LOREG) no s’està posant en pràctica. La segona és que enguany a Catalunya encara s’ha de passar per tres cites electorals més. I en tercer lloc és la oportunitat que s’ha creat a partir de la redacció de la Llei Electoral Catalana.
Micromecenatge per cobrir costos
La campanya “No als blocs”, en la que s’engloba la demanda, compta amb el suport del Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, la Unió de Periodistes Valencians, l’Asociación de la Prensa de Madrid i el Colexio Profesional de Xornalistas de Galiza, així com de diversos periodistes estatals i internacionals a nivell personal, que també han col·laborat amb la realització d’un vídeo denunciant aquesta pràctica.
En la presentació de la campanya, en la que el Col·legi proposa la demanda a Estrasburg com una acció conjunta entre periodistes i ciutadans, Neus Bonet va estar acompanyada de Carles Prats, responsable del Grup de Treball de Mitjans Públics del Col·legi, es va anunciar que els tràmits per portar els blocs electorals a Estrasburg tindrien un cost de 12.000 euros.
La meitat d’aquesta quantitat va a càrrec del Col·legi i l’altra meitat es busca finançar mitjançant el micromecenatge a través de Verkami. Segons Prats “no només es busca que la demanda sigui menys costosa pel Col·legi, sinó també fer-la més extensa al ciutadà que aporti”. La campanya de microfinançament finalitzarà precisament quan acabi la campanya electoral de les municipals. Per la seva part, els advocats del Col·legi ja treballen per presentar-la un cop s’aconsegueixi l’objectiu de finançament.
La proporcionalitat com a criteri
Els blocs electorals són una imposició recollida a la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG) de 1985 que obliga als mitjans públics a relegar els criteris periodístics en les informacions polítiques de la campanya electoral, en favor de minutatges de cada partit en funció la seva representació parlamentària. Des de diferents organitzacions professionals –com el Col·legi, que porta una dècada lluitant contra aquesta pràctica– s’ha criticat que la proporcionalitat vulnera la independència dels periodistes i acaba amb la imparcialitat, ja que ha de prevaldre el criteri periodístic per damunt del cronòmetre.
Al 2011 es va reformar la Llei Orgànica de Regulació Electoral General (LOREG) de manera que es va ampliar la base interpretable de la política de blocs electorals. Malgrat que els blocs electorals no estiguin explicitats a la LOREG, sí que formen part de la doctrina –una normativa– de la Junta Electoral Central, on sí que s’estipula que la informació política ha de complir el criteri de proporcionalitat segons la representació al Parlament on tinguin lloc les eleccions.
Tot i això, a les últimes eleccions andaluses, la Junta Electoral va permetre que els mitjans de comunicació andalusos informessin sobre Podemos i sobre UPyD, argumentant que havien tret representació electoral al Parlament Europeu gràcies als vots que havien aconseguit a Andalusia. Ciutadans també podria haver entrat en aquest joc, però per qüestions de procediment no va entrar al mateix paquet. També cal dir que la Llei Electoral Andalusa no parla en cap moment de la “informació” en època electoral, sinó tan sols de la “propaganda” pel que fa a l’ús dels mitjans públics.
Com que no s’hi explicita un tractament de la informació a la Llei Electoral Andalusa, la Junta Electoral també pot introduir la seva doctrina dels blocs electorals. El periodista David Bassa, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, va argumentar que, amb aquesta mesura, els blocs electorals deixaven de tenir lògica.
Tornant a Catalunya, des de la reforma del 2011 la LOREG també obliga a les televisions privades a respectar “els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa als debats i entrevistes electorals, així com a la informació relativa a la campanya electoral d’acord a les instruccions que, a tals efectes, faci la Junta Electoral competent”. Però des que va entrar en vigor aquesta norma, no hi ha hagut cap cadena privada que hagi fet cas d’aquesta llei, ni tampoc s’ha donat cap sanció al respecte.
També va ser motiu de controvèrsia que la llei només contemplés les televisions privades i no la resta de mitjans pel que fa al criteri de proporcionalitat. Amb la reforma tampoc es van posar sobre la taula ni els diaris en paper (que no s’han contemplat mai) ni els mitjans online ni les xarxes socials.
D’altra banda, hi ha hagut mitjans públics, especialment de titularitat municipal, que han pogut passar per alt aquesta doctrina mitjançant una moció explícita de l’ajuntament on es deia que no feia falta que es seguís el criteri de la Junta Electoral. Això ja fa temps que, per exemple, es fa a Mataró Ràdio, que mai ha hagut d’acotar les seves notícies en funció del cronòmetre i la representativitat. Aprofitant aquesta mesura, i coincidint amb els últims plens municipals d’aquesta legislatura, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va demanar a principis de març que els ajuntaments de Catalunya aprovessin mocions per tal que els blocs electorals no es portin a terme a les emissores i televisions de titularitat municipal. També es té constància que en certes ràdios locals, simplement mai s’han plantejat dur a terme aquesta pràctica, sense que hagi suposat cap tipus de problema per part dels consells administratius ni dels ajuntaments ni de la junta electoral.
Expectatives de la nova Llei Electoral Catalana
A les eleccions al Parlament, Catalunya es serveix de la LOREG, ja que és la única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia. Això no només significa que els vots es compten per les províncies o diputacions i no per les vegueries, sinó que també influeix el procediment electoral, així com els blocs electorals. De fet, segons informava El País el passat 17 d’abril, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i Alternativa van establir un pacte previ per crear la Llei Electoral Catalana on, entre d’altres mesures, els blocs electorals serien substituïts per l’interès informatiu.
Tot i aquesta notícia, des del Col·legi encara no se’n refien, ja que segons Carles Prats “la sensació és que als partits no els hi acaben d’agradar els blocs electorals, però que de portes endins ja els hi va bé”. Tant és així que fins fa relativament poc no era estrany trobar-se amb directors de comunicació de diversos partits i colors polítics defensant obertament i sense embuts els blocs electorals.
Una pràctica inèdita a Europa
Espanya és l’únic país d’Europa on la campanya electoral té un impacte significatiu a l’hora de fer informació als mitjans públics, ja que a la resta del continent els criteris per seguir l’actualitat electoral són estrictament periodístics. Tot i això, sí que existeixen mecanismes en alguns països on es regula la presència equitativa de les diferents opcions polítiques que es presenten en unes eleccions, però mai fins a arribar a quantificar el temps d’aparició de cada partit als informatius de ràdio i televisió públics.
De fet, la pràctica dels blocs ha provocat situacions absurdes, com haver de fer una peça en pocs segons sobre un partit amb un nom molt llarg, fent que la pronunciació de la formació ja ocupava la meitat del temps estipulat per la informació d’aquest partit. O haver d’omplir minuts parlant sobre un acte electoral que s’ha hagut de cancel·lar per la pluja. Ja només perquè els professionals que cobreixen informació política han hagut de passar per aquest tipus de situacions, no es d’estranyar que també un grup de periodistes estrangers s’hagin solidaritzat amb aquesta causa, que el Col·legi de Periodistes ja fa anys que hi brega.
Què en pensen els partits?
Amb la ocasió de la elaboració de la Llei Electoral Catalana, Report.cat va enviar als partits representats al Parlament de Catalunya (i per la seva notorietat també a Podemos), un qüestionari amb dues preguntes. La primera és una pregunta única, i la segona difereix depenent del que s’hagi contestat a la primera. El qüestionari que es va enviar és el següent:
1 Quina és la postura de (el seu partit) en quant a la política dels blocs informatius en època electoral als mitjans públics i per què?
2a En cas d’estar en contra d’aquesta política, quina seria la proposta alternativa de (el seu partit) pel que fa al tractament de la informació política en època electoral?
2b En cas d’estar a favor d’aquesta política, es creu des de (el seu partit) que si s’hagués seguit un altre sistema els resultats electorals haurien variat?
Cal avisar que hi ha hagut grups que han contestat a les dues subpreguntes. Entre parèntesi es troba el responsable de la resposta, en els casos que s’escau.
Convergència i Unió
1: Creiem que el tema dels blocs electorals ha quedat obsolet i que tant els professionals de la comunicació com els propis partits no compartim com han acabat sent aquests blocs.
2a: Suprimir els actuals blocs electorals i donar com a principi bàsic l’interès informatiu. Cal donar a la junta electoral central o a la sindicatura electoral catalana, en el cas que s’aprovés la llei, arguments jurídics per suprimir els blocs electorals.
Esquerra Republicana de Catalunya (Roger Torrent, diputat al Parlament i ponent de la LEC)
1: Nosaltres no som partidaris dels blocs electorals. En el nostre model el principi d’interès informatiu ha de prevaldre sobre totes les altres consideracions. I aquesta, la dels principis, no és una qüestió menor. Tant és així que els blocs electorals no neixen de cap disposició de la LOREG sinó que s’ha acabat configurant així per interpretació que n’ha fet la Junta Electoral Central. De fet, el principi que ha acabat determinant el model i portant-lo a l’actual criteri dels blocs ha estat el de la proporcionalitat.
2a: El nostre model es basa en l’interès informatiu que ha de presidir tot el seguiment periodístic de la campanya electoral, fent-lo compatible amb la pluralitat, l la informació veraç. Al mateix temps que volem incorporar-hi el criteri de la transparència. La proposta que fem fa desaparèixer els blocs electorals. No hi haurà minutatge diari ni haurà ordre d’aparició. Ara bé els ciutadans podran comprovar el seguiment de cada partit a través d’informes de presència als mitjans com els que ja actualment fa al CAC. L’objectiu es assegurar la igualtat d’accés, la pluralitat i la transparència deixant que els professionals imposin l’interès informatiu en un sentit ampli.
Partit dels Socialistes de Catalunya (Enric Casas, Secretari de Comunicació i Acció Electoral)
1: Cal que hi hagi mecanismes que garanteixin la pluralitat informativa i l’equitat en el tractament. Els blocs electorals no són l’únic, ni probablement el millor mecanisme, però fins ara és l’únic que s’ha aplicat. La Llei Electoral que està elaborant el Parlament és una oportunitat per trobar formes consensuades que posin per davant el criteri professional.
2a: No creiem que s’hagin de plantejar “propostes de partit”, el que cal és tenir àmbits de debat on poder consensuar una proposta admesa pels partits i pels representants dels i de les professionals dels mitjans.
2b: Molt probablement no.
Partit Popular de Catalunya (Pere Calbó, secretari segon de la mesa del Parlament)
1: La nostra legislació estableix tot un seguit de mesures per garantir que les formacions polítiques puguin concórrer en condicions d’igualtat i pluralitat, i que també es tingui en compte la seva representativitat. Els ciutadans tenen dret a conèixer les propostes de les diferents formacions polítiques que concorren en unes eleccions, i aquesta és la justificació d’aquestes mesures previstes en la llei.
2b: Els resultats electorals són fruit de l’expressió lliure i democràtica dels ciutadans. Plantejar la pregunta ens els termes explicitats, com els blocs electorals com a únic factor que pot determinar el resultat electoral, no s’ajusta a la realitat dels nostres processos electorals. Les raons per les quals els ciutadans opten per una candidatura concreta són múltiples. Es poden estudiar i valorar altres mesures alternatives als blocs però no podem oblidar quin és l’objectiu: el dret dels ciutadans a rebre la informació de les candidatures en un procés electoral en condicions d’igualtat, pluralitat i representativitat.
Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (Marta Ribas, diputada al Parlament)
1: Hi estem en contra. Ens hem solidaritzat sempre amb les campanyes de la professió contra els blocs, ho hem recollit en els nostres programes electorals, ho hem defensat allà on hem pogut i ara, a la llei Electoral Catalana, en tramitació al Parlament actualment en ponència conjunta, estem defensant activament aprofitar la oportunitat per a superar els blocs.
2a: El sistema de cobertura ha de ser el mateix que la resta de l’any: els criteris informatius sempre tenint molt present la funció social que han de complir els mitjans de comunicació, els públics i també els privats.
Ciutadans (Carlos Carrizosa, diputat al Parlament)
1: Ciutadans no defensa els blocs electorals com a tals. El que defensem és que la informació durant l’època electoral, a més de respectar els criteris de veracitat i interès informatiu propis de la professió periodística, sigui més neutral, objectiva i tingui en compte el criteri de la proporcionalitat en relació amb la representació política dels partits que concorren a les eleccions.
2a: Hi ha la possibilitat que les informacions no s’emetin en estrictes blocs electorals, però entenem que no s’ha d’eliminar absolutament el criteri de la proporcionalitat en les informacions. Per a això, n’hi ha prou amb establir controls diaris que, de forma transparent i pública, reflecteixin el temps dedicat per cada mitjà a cadascuna de les candidatures. No cal que la proporcionalitat existeixi en cadascuna de les programacions individualment considerades, però sí hauria de respectar, per exemple, en l’acumulat de la meitat i al final del període electoral.
2b: Tots els partits polítics tenen dret que les seves propostes es vegin reflectides en la informació electoral. Si determinades forces polítiques volguessin donar una especial rellevància a un concret assumpte i per aquesta circumstància la informació es centrés exclusivament sota el criteri periodístic, sobre aquest assumpte, això podria fer que l’elector no estigués suficientment informat de la resta de les propostes de les altres forces, i això podria condicionar el vot del ciutadà. La proporcionalitat és un element que busca evitar que això es produeixi ja que permet a totes les forces polítiques exposar els assumptes que ells consideren més importants.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
1: Som contraris a la política de blocs electorals perquè van en contra de la pluralitat política ja que deixa fora de la informació als partits polítics sense representació i altres aspectes de la informació que van més enllà dels partits polítics. Però a banda del despropòsit que suposen els blocs electorals, cal tenir en compte que en plena era d’Internet aquesta mena de polítiques queden força obsoletes.
2a: La informació s’ha de tractar des de criteris periodístics i no des de criteris polítics. Cal respectar la professionalitat dels treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació públics.
Podem
- Podem està en contra dels blocs electorals, perquè abans de tot ha de prevaler el interès informatiu, Els mitjans han d’estar al servei de la ciutadania i no dels partits. Els blocs electorals el que fan és mantenir l’statuts quo, ja que preval la informació/propaganda dels partits majoritaris, impedint la pluralitat.
2a: Podem està abans de res a favor de respectar la professionalitat dels periodistes i el dret a una informació lliure i veraç. És fonamental que aconseguim tenir televisions públiques transparents i independents. Necessitem mitjans de comunicació crítics, amb professionals que puguin realitzar les seves tasques sense pressions internes i externes, capaços d’assenyalar els problemes dels diferents territoris per a contribuir en la millora de la nostra societat. Per tant, la nostra proposta és que el criteri periodístic i informatiu, de servei a la ciutadania sigui el que determini quines notícies apareixen als mitjans, tant en campanya electoral com durant la resta de l’any.
