L’enemic de Bolsonaro

Bolsonaro Wikimedia (CC), l'autor és Marcelo Camarg;o i la font, l'Agência Brasil.
El president del Brasil, Jair Bolsonaro, ha destacat pel negacionisme de la pandèmia i la crítica a mitjans | Foto: Marcelo Camargo (Agència Brasil - Wikimedia)

“El que voldria és omplir-te la boca d’hòsties”. Així va respondre a finals d’agost el president del Brasil, l’ultradretà Jair Bolsonaro, a un periodista que va preguntar-li sobre uns 14.000 € no declarats, dipositats al compte corrent de la seva dona.

L’episodi va provocar una allau de crítiques a les xarxes socials, on milers d’usuaris van apel·lar al president per preguntar-li “per què la seva esposa Michelle va rebre 89.000 reals (uns 14.000 €)”, convertint en trending topid el hashtag #ResponguiBolsonaro.

Més enllà de les mostres de suport al periodista, l’agressió verbal del líder de la ultradreta brasilera també va incentivar una retòrica d’atacs i amenaces directes als professionals de la informació per part de simpatitzants bolsonaristes. Alguns usuaris de Twitter van arribar a expressar la seva voluntat de “trencar les dents del periodista militant”, afirmar que la resposta del president “va estar a l’alçada” i que Bolsonaro “només va errar” pel fet de no agredir físicament al reporter.

“Són pitjor que el coronavirus”

Lluny de ser un cas aïllat, les declaracions insultants de Bolsonaro contra la premsa són el pa de cada dia al Brasil, on de manera reiterada els professionals de la informació són víctimes d’atacs, assetjaments morals i temptatives d’intimidació que promouen el descrèdit del treball periodístic.

L’arribada de la pandèmia del coronavirus i el negacionisme del govern brasiler davant la gravetat de la situació, no ha fet més que intensificar l’agressivitat del president contra la premsa. “La cobertura crítica dels mitjans ha augmentat davant la postura de Bolsonaro amb la pandèmia i, com a conseqüència, s’han generat més atacs del president contra la premsa”, explica Maria José Braga, presidenta de la Federació Nacional de Periodistes (FENAJ), en declaracions al Report.cat.

La primera vegada que Bolsonaro va parlar sobre el rol de la premsa en relació amb la Covid-19 va ser durant el seu viatge als Estats Units a principis del mes de març, quan va afirmar que els mitjans de comunicació propagaven “fantasies”. Aquesta va ser la punta de llança d’una intensa campanya de descrèdit, en la qual Bolsonaro ha arribat a acusar els periodistes “d’aprofitar aquest esdeveniment” de la pandèmia a la “recerca del caos” i el “pànic”.

Encara durant el mes de març, el president va assegurar que els mitjans “difonen exactament la sensació de por” entre la societat brasilera i, per primera vegada, va associar l’actuació de la premsa en el context de la pandèmia com a causadora de la “histèria” col·lectiva. “Són pitjor que el coronavirus”, va dir Bolsonaro, que no ha tingut cap mena de problema en titllar als periodistes “d’idiotes” i “d’amics del virus”.

 

 

Rècord d’agressions contra la premsa

Entre els mesos de gener i juny del 2020, la FENAJ va registrar un total de 245 atacs verbals i amenaces contra el periodisme només per part del president Bolsonaro. Les xifres representen gairebé deu atacs per setmana i ja superen la totalitat d’ocurrències registrades en tot l’any anterior, quan aquesta entitat va alertar dels efectes “significatius a la llibertat de premsa” amb l’ascensió al poder de Bolsonaro, que va assumir la presidència del Brasil l’1 de gener de 2019.

Des de fa tres anys, el nombre d’agressions no deixa d’augmentar al Brasil. L’any 2018, enmig de la disputa electoral, la FENAJ va registrar 135 casos de violència contra periodistes, el que implica un increment d’un 36 % respecte a l’any anterior (99). Al 2018 les agressions més freqüents (22 %) provenien d’electors i manifestants, és a dir, de ciutadans brasilers sovint amagats rere l’anonimat.

La imatge va canviar de manera radical a partir del moment que Bolsonaro va prendre possessió del poder. En tot l’any passat, es van registrar 208 atacs contra la premsa, un augment del 54 %. D’aquest total, electors i manifestants van protagonitzar el 2,4 % dels casos registrats, mentre que 144 (69 %) portaven el nom del president de la República com a responsable directe. Per tant, durant el primer any de govern, tan sols els atacs de Bolsonaro (144) van superar totes les agressions comptabilitzades l’any 2018 (135).

“Les dades mostren que les agressions del president de la República no són espontànies, sinó que existeix una institucionalització de la violència contra els periodistes i aquesta forma part de l’estratègia política de Bolsonaro de mantenir els seus seguidors dins de la bombolla informativa que ells mateixos han creat”, critica Braga.

L’opinió pública, incentivada a la violència

Que els mitjans de comunicació revelin informacions contrastades i honestes que puguin molestar als governs establerts és part del rol del periodisme, però més enllà de l’ètica i la responsabilitat periodística, els atacs d’un president que va arrasar a les últimes eleccions brasileres afecten negativament l’opinió pública en la seva mirada als mitjans nacionals i estimulen la violència contra els periodistes.

Segons Braga, l’actitud de Bolsonaro a favor de “la resolució de conflictes per la força dona llum verda al fet que les reaccions violentes siguin considerades admeses al Brasil” i així, la violència “es retroalimenta” i “‘s’accepta com a pràctica social” al país.

En la majoria dels casos, els atacs i les amenaces dels bolsonaristes arriben a través de les xarxes socials, però l’agressió física és també una constant. A tall d’exemple, el passat 10 d’abril, durant un programa en directe per televisió, una simpatitzant de l’actual govern brasiler va arrencar de les mans el micròfon d’una reportera de TV Globo i aquell mateix mes equips de professionals van ser agredits físicament i expulsats de l’espai on un grup d’extrema dreta es manifestava a favor del president i en contra de les mesures de l’aïllament social a Brasília, la capital del país.

El primer de maig, Dia Internacional de la Classe Treballadora, seguidors bolsonaristes van agredir verbalment als professionals que esperaven les declaracions del president a les portes del Palau de l’Alvorada. I, l’endemà, els periodistes van ser víctimes d’agressions físiques per part d’un grup d’extrema dreta que s’havia concentrat davant la seu de la Policia Federal de Curitiba, on l’exministre de justícia Sergio Moro estava citat a declarar acusacions contra Bolsonaro.

La violència contra els periodistes té un efecte clar en els professionals de la informació víctimes d’atacs i amenaces. Però, segons defensa Braga, tot plegat “encara” no és motiu d’autocensura i, “infeliçment, tampoc afecta la categoria com un tot”. En aquest sentit, la presidenta de la Federació Nacional de Periodistes considera “lamentable” la falta de solidaritat per part dels companys periodistes en defensa de la seva professió. “Quan el president exigeix a un reporter que calli la boca, tots els companys allà presents haurien d’anar-se’n perquè si un calla, hauríem de callar tots”, assegura.  

Escriure a Report.cat

Carla Samon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *