“Good Night, and Good Luck”

Edward Murrow
Murrow a punt de pujar un taxi a Londres al 1941 | Foto: Arxiu CBS

Edward R. Murrow va ser un dels periodistes més destacats de la Segona Guerra Mundial. El corresponsal de la CBS va portar la batalla sobre Anglaterra a l’altra banda de l’Atlàntic gràcies al poder de la paraula, utilitzant la ràdio com a altaveu de la població britànica. Durant els bombardejos nazis sobre la ciutat de Londres, coneguts com el Blitz, Edward Murrow va retransmetre en directe les accions militars, però també les conseqüències d’aquestes sobre la ciutadania.

En total, Murrow va narrar el Blitz sense descans durant 57 nits, entre el setembre de 1940 i el maig de 1941. I les seves cròniques des de la capital britànica sempre acabaven amb Bona nit, i bona sort  (Good Night, and Good Luck) títol de la pel·lícula dirigida i protagonitzada per George Clooney el 2005 i que explicava l’assetjament que Murrow va patir per part del Comitè d’Activitats Antiamericanes del senador republicà Joseph McCarthy, que l’acusava de comunista.

Edward R. Murrow (Carolina del Nord, 1908) es va unir a l’emissora Columbia Broadcasting System (CBS) el 1935, on va treballar la resta de la seva carrera periodística. El 1937, va ser enviat a Europa com a cap d’operacions. La seva tasca consistia a trobar periodistes –sovint de la premsa escrita–, polítics i personatges de renom per parlar a la CBS. Aquesta era una tendència habitual entre les ràdios del moment, que no utilitzaven reporters propis, sinó que buscaven noms de referència per comentar l’actualitat. Més tard, però, Murrow va convèncer als seus superiors per invertir en corresponsalies de cara a l’imminent conflicte europeu, contractant a William L. Shirer i a ell mateix com a reporters en les diferents capitals europees.

El 13 de març de 1938, la CBS va emetre un programa especial sobre l’ocupació nazi d’Àustria. Murrow va connectar amb Nova York des de Viena, mentre altres corresponsals i experts van parlar des de Washington, Londres, Berlín, París i Roma. L’emissió, revolucionària en aquells temps, va marcar un precedent del nou periodisme radiofònic que més tard va practicar Murrow. Durant els mesos anteriors a l’inici de la Segona Guerra Mundial, Murrow i el seu equip de reporters, coneguts com els Murrow Boys, es van convertir en una eina essencial de la CBS, narrant des de la crisi dels Sudets fins a l’Acord de Munic.

La cicatriu del Blitz

Els bombardejos nazis sobre Gran Bretanya van començar l’estiu de 1940. La Luftwaffe bombardejava les bases militars britàniques de manera intermitent. El 7 de setembre, però, els objectius dels bombarders van canviar: els atacs es dirigien a la ciutat de Londres. Des d’aleshores, els atacs van repetir-se –cada nit, sense pausa– fins a l’11 de maig de 1941. Al llarg d’aquests vuit mesos, el Blitz va provocar 43.000 morts, la destrucció d’infraestructures i conseqüències psicològiques als supervivents.

Crònica de Murrow del 24 d’agost de 1940 des de Trafalgar Square.

Les cròniques de Murrow són un reflex de com la ciutadania va viure els bombardejos i explica com els londinencs els acaben incorporant dins de la seva rutina. Murrow narra com el trànsit segueix mentre les bombes cauen, l’insomni dels ciutadans o com un home s’encén un cigarret amb tranquil·litat malgrat l’avís de les sirenes antiaèries.

Com a periodista, Murrow mostra també l’opinió pública britànica; per exemple, com pensen en una possible l’ajuda dels EUA en la lluita contra el nazisme. Això no va passar desapercebut per Churchill i Roosevelt. El fet que els ciutadans nord-americans escoltessin cada nit els bombardejos de Londres va fer que passessin a sentir el conflicte com a propi i es mostressin més favorable a la intervenció americana.

Rere el vessant periodístic, però, Murrow i la seva dona Janet van patir moltes dificultats a causa del setge. Durant els bombardejos, Murrow recorria la ciutat en la recerca d’informació, mentre la seva dona patia els bombardejos sola. La vida de la parella va quedar afectada i es basava en les retransmissions del Blitz i les reunions amb la resta de periodistes desplaçats. Amb el temps, però, Janet Murrow es va involucrar en la resistència britànica amb la iniciativa solidària Bundles for Britain.

Innovacions radiofòniques

Edward R. Murrow va suposar, doncs, un canvi radical en el món del periodisme i la ràdio. Amb la seva arribada, la CBS es va allunyar del model radiofònic tradicional, basat en col·laboracions d’experts, i va impulsar les corresponsalies europees, dotant de recursos als Murrow Boys. Murrow va apostar per un periodisme a peu de carrer, però sense oblidar les premisses de neutralitat i veracitat.

A través de la ràdio, va saber transportar als oients a Londres, utilitzant descripcions metafòriques, un llenguatge planer i el so ambient. És comú escoltar en les seves cròniques el soroll de les sirenes antiaèries, els seus propis passos o el soroll del trànsit. Mary Marvin Breckinridge, la primera corresponsal europea de la CBS i l’única dona dels Murrow Boys, sempre ha recordat les instruccions de Murrow: cal donar la vessant humana de les notícies, ser natural, i “si necessites tossir, no dubtis i tus”. Aquesta revolució estilística va disparar en uns inicis les audiències de la CBS respecte de l’NBC, que mantenia el format tradicional.

Extracte de la pel·lícula Good Night, and Good Luckde George Clooney (2005)

La lluita per l’audiència durant guerra

Durant els anys 1930, la ràdio va arribar a milions de llars americanes i les dues principals emissores, la CBS i l’NBC, competien per l’audiència feroçment. La CBS incorporava noves tècniques radiofòniques i l’NBC, en canvi, practicava un periodisme convencional. Malgrat les diferències en l’estil, ambdues emissores van desplegar una extensa xarxa de corresponsals sobre el territori. La competició es basava en qüestions de números: entre el 22 i el 29 d’agost de 1940, la CBS va emetre 81 cròniques, mentre que l’NBC en va emetre 79. El punt àlgid es troba el diumenge 27 d’agost, ja que en només un dia la CBS va fer 19 emissions sobre la Segona Guerra Mundial, i l’NBC en va fer 17. La competició va portar l’equip dels Murrow Boys a retransmetre fins a cinc cops al dia. Aquesta rivalitat va posar a l’abast dels ciutadans una cobertura excepcional sobre el conflicte, fet que va influenciar l’opinió pública nord-americana sobre l’entrada dels EUA en el conflicte.

El llegat de Murrow

Murrow no només va revolucionar la CBS, sinó també la concepció del periodisme. El seu periodisme, basat en les connexions sobre el terreny, és el precedent directe del reporterisme practicat posteriorment tant a la ràdio com a la televisió. Els Murrow Boys van crear una escola de periodistes, encara present als Estats Units i actualment en perill. Murrow creia que les notícies eren una veritat sagrada, com una religió, i que podien canviar les coses.

El seu periodisme de qualitat li va valer cinc premis Emmys, entre molts altres. Edward R. Murrow va morir el 27 d’abril de 1965 a causa d’un càncer de pulmó, fruit de la seva addicció al tabac, tal com mostra la pel·lícula de George Clooney. El seu ADN, però, encara és present a la CBS News, on el tenen com  tot un referent, i en una part de la professió.

Escriure a Report.cat

Irene Riart

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *