L’ètica i el periodisme van agafar-se oficialment de la mà ara fa trenta anys: el Codi deontològic de la professió periodística va ser proclamat per primera vegada l’1 de novembre del 1991 dins del segon Congrés de periodistes. L’objectiu reflectia una necessitat en els primers anys de democràcia davant dels mitjans: assegurar un periodisme de qualitat per a la ciutadania i, per aconseguir-ho, calia crear unes bases que ajudessin la tasca del periodista.
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) -fundació que vetlla pel compliment del Codi- organitza un cicle de sis xerrades -titulat ‘Els reptes ètics del periodisme- arreu de Catalunya per commemorar aquest aniversari, fer pública la seva tasca i reconèixer la gran importància que ha tingut i té el codi en la pràctica periodística.
Quin és l’objectiu d’aquestes bases? Segons el mateix codi, és la “declaració de principis bàsics que els periodistes han d’observar en l’exercici de la seva tasca”, sense importar el format i l’àmbit de la notícia. Tota llibertat comporta una responsabilitat i tant periodistes com mitjans n’han de ser conscients a l’hora de publicar qualsevol informació. Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament, utilitzar mètodes lícits i dignes per obtenir la informació o respectar el dret a la privacitat són alguns dels dotze criteris bàsics que contempla el codi, a més dels sis annexes que s’han anat afegint al llarg dels anys.
Pioner a tot l’Estat
“El codi deontològic va sortir el 1992, però ja el 1989 es va plantejar la seva creació a partir del model britànic, fet uns anys enrere veient la necessitat de crear una institució que vetllés per l’ètica periodística”, explica Begoña Muñoz, secretària tècnica del CIC, institució que enguany compleix vint-i-cinc anys. I entre els seus creadors i pensadors a la comissió formada per l’ocasió, hi havia periodistes de renom com Salvador Alsius, Josep Maria Huertas Clavería o Moncho González Cabezas; aquest últim, el redactor principal del codi. A més, recorda, “es va crear una mena de Consell Consultiu dels mitjans de comunicació perquè poguessin dir la seva i assessorar” abans de ser aprovat. I en ser-ho, es va convertir en el primer codi deontològic del periodisme de tota Espanya.
El Consell de la Informació, organisme constituït el 1996, és, doncs, l’encarregat de vetllar que aquestes bases es compleixin. “El nostre mecanisme de treball es basa en els dotze punts del codi”, constata Muñoz, i explica els inicis de l’organisme. “La tasca principal que tenia el Consell llavors era rebre queixes de ciutadans que consideraven que un mitjà o un periodista havia vulnerat el codi deontològic”, afirma. Amb el pas del temps, però, van detectar que el Consell no era prou conegut així que van ampliar els seus horitzons: “Necessitàvem donar-nos a conèixer a la ciutadania. Ho hem fet a través de xerrades parlant de temes d’actualitat sobre ètica periodística”, afegeix.
Ciutadans preocupats
Quins són els temes pels quals els ciutadans es queixen més al CIC? “Rebem moltes queixes sobre el punt 7 del codi, el d’evitar conflictes d’interessos per simultaniejar periodisme i publicitat”, confessa Muñoz. “Això genera una incertesa a la persona que veu això: per què hauria de creure el que algú explica als informatius o en un diari si després apareix en un anunci de publicitat?”, explica la secretària tècnica del CIC des de l’experiència dels usuaris.
El codi ha estat important des del primer moment: va publicar-se per casualitat temporal just dues setmanes després del famós cas Alcàsser, que ha quedat a la història per la cobertura macabra dels mitjans de comunicació. “No podem sancionar ni inhabilitar a un periodista: el Consell és un òrgan d’autoregulació, però la persona sempre pot optar per anar més enllà i anar a judici”, afegeix Muñoz.
El novembre de 2016, en el sisè Congrés de Periodistes, es va aprovar una renovació del codi. La necessitat de vincular la tasca periodística amb les noves tecnologies ja era un fet, així que es va mantenir la base dels dotze punts, però es va adaptar al context d’Internet. Tant la història del codi com les bases per les quals vetlla el CIC s’expliquen en el cicle que estan duent a terme amb diferents universitats catalanes, i que culminarà, el 12 de desembre, a la seu central del Col·legi amb un homenatge a aquells que van crear el Codi, amb convidats com Salvador Alsius i altres figures clau que van impulsar-lo trenta anys enrere.
