La societat es troba en un moment de lluita de forces i és necessari prendre partit. Censures de pel·lícules LGTBI+, agressions, vexacions i assassinats a gent del col·lectiu tenen lloc, enmig d’una onada d’extrema dreta que estén discursos populistes. Arrosseguen drets que ja consideràvem assolits i ofega algunes de les noves corrents que començaven a trobar suport legislatiu a favor de la Igualtat de Tracte i la No-discriminació al col·lectiu LGTB en l’àmbit parlamentari, per una banda, i per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI+, en l’àmbit estatal, per l’altra.

Davant d’aquest escenari, els professionals de la comunicació han de saber com informar i estar preparats per la ràpida transformació que viuen els conceptes i les seves connotacions. I per ajudar davant d’aquests dubtes, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), de la mà del Col·legi de Periodistes, el Departament d’Igualtat i Feminismes, el Consell de Dones de Catalunya, l’Observatori LGBTI+, i les universitats de Pompeu Fabra i de Lleida, ha fet públiques les Recomanacions sobre el tractament de les persones LGBTI+ als mitjans audiovisuals.

La nova guia, presentada a mitjans de maig, és una modificació de les recomanacions ja publicades el 2017, i ofereixen una actualització de conceptes, amb matisos més definits d’acord amb la transformació lingüística i social actual. Se suma, doncs, a les altres recomanacions que el CAC  ha anat impulsant al llarg dels anys amb un objectiu clar: que els col·lectius invisibilitats o infrarepresentats per raó d’identitat i/o de gènere, orientació sexual, classe social, religió, ètnia o condició psíquica o física, entre d’altres, siguin tractats amb la cura que es mereixen als mitjans de comunicació, projectes audiovisuals i publicitats.

Recomanacions a l’ordre del dia

La nova guia LGTBI+ ha vist la llum després d’un any de treball del grup tècnic impulsor, on també s’hi ha sumat la consulta pública de diverses entitats com Drac Màgic, Prisma, o el Grup de Treball de Comunicació del Consell Nacional LGTBI, per citar-ne algunes. El resultat és una eina de consulta interseccional i cooperativa que ofereix mirades més transversals o, si més no, el menys esbiaixat possible.

Dedicada a periodistes, però també a agències de publicitat, alumnes de comunicació, creadors de continguts i al conjunt dels professionals audiovisuals, el resultat són vint-i-cinc pàgines estructurades en quatre punts: el tractament informatiu; el llenguatge i els recursos audiovisuals; com plasmar-ho a la ficció, l’entreteniment i publicitat; i quines expressions són més inclusives enfront de les que cal evitar. S’hi suma un glossari i un recordatori d’on es pot trucar en cas de males praxis.

A continuació es desgranen algunes de les recomanacions de la guia;

Una societat plural i diversa

Tal com subratllen les recomanacions, la finalitat del tractament informatiu ha de ser oferir més visibilitat a la diversitat i la pluralitat de la nostra societat, brindant diferents punts de vista i realitats. Les veus del col·lectiu LGTBI+ han de ser-hi presents no només quan són dies commemoratius o hi ha agressions i discriminacions, sinó per introduir el seu punt de vista en qualsevol àmbit de l’actualitat. S’han de reforçar també en les reivindicacions que es duen a terme i les històries positives.

Amb això, Laura Pinyol Puig, consellera del CAC, remarca que “la societat canvia molt de pressa i hem d’adaptar-nos a aquesta realitat que, a més, és complexa. I que sigui complexa no és un problema, al contrari. Vol dir que és una societat rica i plural que costa més de simplificar”. També demana parar més atenció en com informem, però també de què i de quina manera ho fem. En aquest punt Arnau Martínez Teruel, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes, emfatitza que “la comunitat LGTBI+ no és homogènia i no es pot tractar com una única unitat. S’ha d’intentar desplegar tot el ventall per oferir una guia pràctica que englobi la major part de les realitats”.

Així, és important encaminar els equips professionals a la inclusivitat. Les persones que treballen implementant noves formes de narrar i noves històries no són plurals i diverses, la societat no assoleix una autèntica representació als mitjans i productes audiovisuals. S’ha de posar el focus en la formació de la plantilla i que aquesta representi les múltiples mirades ciutadanes.

En definitiva, s’ha de treballar per construir cada vegada més altaveus que ofereixin les quotidianitats de múltiples existències, emmarcades en contextos sociopolítics i territorials concrets i estructurals.

El col·lectiu LGTBI+ sovint no se sent representat pels mitjans de comunicació. Foto: Ted Eytan

Davant dels dubtes, preguntes i consultes

Què és el cisexisme o ser endosexual? Quina diferència hi ha entre expressió de gènere o identitat de gènere? Per què trans* és millor escriure’l en asterisc? Què és la intersexualitat i la grissexualitat? Per resoldre-ho, les recomanacions inclouen un glossari extens i actualitzat, que vol donar resposta a la ràpida transformació del llenguatge i a les definicions que més s’adeqüen al panorama actual. Conèixer els termes i emprar-los amb cura és essencial. “El nom no fa la cosa, però sí que el llenguatge eixampla el paisatge en el qual treballem. I hem de trobar la paraula adient per cada cas”, comenta Pinyol.

El llenguatge és una eina d’imaginari col·lectiu. Parlar sense sexismes i eufemismes pot convertir la societat en més respectuosa, conscient i empàtica. I si s’empra llenguatge inadequat, s’ha de fer amb consciència i amb voluntat de crítica. L’evolució és poder, i ser capaç de diferenciar, en aquest cas, l’ampli ventall que configura el col·lectiu LGTBI+ és crucial per sortir de l’estigmatització, la banalització i l’espectacularització de les persones que en formen part, remarca la guia.

Així, és crucial qüestionar, preguntar, demanar consell, aprendre i ratificar. Rebutjar el que no es coneix és negar les realitats alienes a les nostres. L’important és ampliar horitzons i, com recalca Martínez “preguntar a la persona afectada si se sent còmode amb el tractament donat sempre que es pugui, i preguntar els pronoms. No pressuposar”. Per ampliar el coneixement d’aquests aspectes, hi ha disponible la Guia gramatical de llenguatge no-binari (Raig Verd, 2023), dirigida per Jun Moyano i escrit per diversos autors.

El que s’ha d’evitar i el que s’ha d’incloure

Parlant de llenguatge inclusiu, és imprescindible destacar una de les parts més interessants de les recomanacions: una taula d’expressions que han quedat obsoletes o que són incorrectes, i s’ofereix la variable més inclusiva que pot ser-ne la solució. N’hi ha algunes que poden semblar lògiques, però d’altres amb els anys han començat a matisar-se i han adoptat un caire poc encertat. Alguns exemples són:

Evitar dir “pares” per referir-te a una família, millor dir “família, famílies o pares i mares”, per incloure totes les realitats familiars que hi ha dins una societat.

Evitar dir “tolerància”, millor dir “respecte”. El respecte s’enfoca a comprendre les necessitats d’altres persones i la tolerància està enfocada en una actitud d’aguantar i acceptar incondicionalment una situació, malgrat que resulti adversa.

Evitar dir “normalitzar”, millor dir “de manera habitual, igualitària”. Què és ser normal? Si entenem normalitzar com reduir o ajustar unes característiques a unes normes o patrons fixats per endavant, restem valor a la diversitat i a la diferència.

Martínez destaca la importància d’anar habituant-nos en aquests canvis per “incorporar cada vegada més la perspectiva i visió LGTBI+ a les nostres expressions a l’hora d’informar o crear productes audiovisuals”. I Pinyol agrega que és important tenir en compte que “incorporar la perspectiva i la mirada vol dir deixar de contemplar les condicions LGTBI+ com una excepció o nota folklòrica i incorporar-ho d’una manera estructural”, igual que ha anat passant amb la perspectiva de gènere, la qual fa deu o quinze anys era impensable.

Llenguatge i representacions audiovisuals

Una de les grans novetats de les noves recomanacions LGTBI+ és que també van encarades a oferir eines als professionals dels continguts audiovisuals, l’entreteniment i la publicitat. Si el llenguatge evoluciona, les representacions davant la pantalla i les imatges que en generen, no poden quedar-se enrere.

En els últims anys els personatges LGTBI+ han anat tenint més representació a les trames audiovisuals. No obstant això, encara costa que la seva condició no sigui el motiu de la trama que li dona sentit a l’existència de la història. Com posen èmfasi en les recomanacions, s’han “d’elaborar representacions i arguments complexos i multidimensionals (…) mostrant la diversitat de famílies existents en la societat (…) i fent extensiva qualsevol situació de la vida quotidiana” a les trames dels personatges LGTBI+.

Així mateix, oferir una postura crítica quan “es mostrin personatges volgudament irrespectuosos amb els col·lectius (…) sempre potenciant la reflexió a partir d’accions qüestionables”. Pinyol defensa el paper que juguem com a professionals dels productes audiovisuals de fugir de “la premissa maximalista pròpia d’extrema dreta que tendeix a excloure la complexitat, el matís i la concreció”. Per la seva banda, Martínez destaca que s’ha de ser conscient de “les afirmacions que comprem” tant en informatius com en ficcions i de “quina cobertura mediàtica donem a discursos totalitaris”.

Recomanacions expansives

És important reforçar la necessitat de les recomanacions. Hi ha debats sobre si cada vegada es vol limitar més la manera de parlar, i que ara no es pot dir res, que tot és incorrecte. És cert que les expressions que anys enrere funcionaven ara ja no s’accepten. Però com a resposta, estan naixent moltes altres expressions que ens ajuden a enriquir la societat.

Pinyol defensa la voluntat de les recomanacions i remarca que “no es poden donar mai els drets civils i humans per descomptats perquè sempre estan amenaçats. Ni es pot donar mai per consolidada la democràcia (…) i els que tenim la capacitat d’incidir en el relat i en els debats socials, hem de ser conscients que ho hem de fer des d’una responsabilitat”.

Per la seva banda, Martínez reforça la voluntat de prendre-hi partit i recorda que des del Col·legi de Periodistes i moltes altres entitats “s’organitzen cursos per saber com aplicar els canvis i adaptar-nos a una millora lingüística, debatre i avançar professionalment plegats (…) però que han de ser les empreses i els professionals que hi treballen que tinguin la voluntat i la responsabilitat d’utilitzar els serveis que s’ofereixen”.

A on acollir-se

A hores d’ara, l’únic òrgan competent per fer complir les lleis 11/2014 i 19/2020 i aplicar sancions és l’Oficina de Tracte i No-discriminació del Departament d’Igualtat i feminismes. Si es vol posar una queixa o denunciar fets contra persones LGTBI+, us podeu adreçar en aquest correu electrònic: arealgbti.igualtat@gencat.cat

Per la seva banda, el CAC permet presentar queixes, opinions, suggeriments i consultes de qualsevol programació o publicitat emesa en qualsevol ràdio o televisió pública o privada, escrivint al correu electrònic audiovisual@gencat.cat.

Segons Laura Pinyol, ambdues institucions estant en contacte per establir un conveni de vinculació que els permeti actuar de manera més executiva quan arribi una queixa, i que es pugui gestionar de manera més efectiva i conseqüent.