Com detectar les notícies falses

Fake news
La proliferació de notícies falses està generant un intens debat entre els professionals de la informació | Foto: Unsplash

Informar-se de certs temes pot ser, de vegades, un assumpte delicat. A l’allau de notícies habitual se li sumen les notícies falses o fake news, informacions dubtoses que posen en risc la llibertat democràtica en difamar mentides sobre polítics, organitzacions o altres persones. Aquestes notícies poden aparèixer a qualsevol plataforma: des de diaris i revistes a les xarxes socials. La rapidesa per ser els primers a publicar un contingut aparentment nou, la relació amb certes idees polítiques o organitzacions o simplement la manca de verificació d’una nova informació poden ser només algunes de les causes per les quals es poden acabar colant aquest tipus de notícies a mitjans i xarxes socials.

És el mateix una informació que prové d’un tuit aïllat a Twitter o una altra escrita en un diari reputat? Sabem del cert que aquella és una notícia d’un fet actual? El mètode SIFT ens ajudarà a esbrinar i detectar les notícies falses. Aquest mètode, ideat per l’expert en alfabetització digital Michael Caulfield, va ser creat com a resultat del nombre caòtic de notícies falses que es van generar arran de la pandèmia de la Covid-19. L’objectiu és poder donar eines al lector o espectador perquè pugui trobar fonts fiables davant de l’allau d’informació dubtosa. Anomenat així per les sigles que formen cada part del procés, el mètode SIFT proposa aquests passos per desxifrar la informació:

 

  1. Atura’t (Stop): abans de passar a altres notícies, posar-nos a debatre sobre aquella informació o compartir-la, és important parar per pensar si el que acabem de saber pot ser susceptible de ser enganyós.

 

  1. Investiga la font (Investigate the source): D’on prové aquesta notícia? El que proposa Caulfield és, per exemple, obrir una nova pestanya per analitzar aquella font. Aquesta “lectura horitzontal” és la base dels estudis de Caulfield, un concepte que posa en dubte fins a quin punt és prou creïble o no. Si no trobem gaire més informació sobre aquella font, Caulfield suggereix inclús buscar la font a Viquipèdia i esbrinar si realment estàvem consultant una font rigorosa.

 

  1. Busca una informació millor (Find better coverage): Quan el dubte es manté, també podem buscar aquell mateix tema al nostre buscador i veure quina de les notícies s’està difonent més. Si la que hem llegit té petites diferències o no és precisa com ho són les altres de la mateixa temàtica, haurem de sospitar que no és certa. En el cas que sigui certa, segur que trobarem la informació en altres pàgines.

 

  1. Localitza afirmacions, cites i continguts audiovisuals en el context original (Trace claims, quotes and media to the original context): La notícia va sobre el discurs d’una personalitat política? Està gravat en vídeo? Si és així, per què no busquem aquell document gràfic i ens assegurem què ha dit realment? També és important investigar si aquella informació és actual o bé va passar fa molt temps i en altres contexts.

 

Amb aquests quatre passos, Caulfield dona suficients idees per no només trobar fake news sobre la pandèmia, sinó de totes les temàtiques. Amb les possibilitats que ens donen les xarxes socials, cada cop més tendim a compartir informació sigui als nostres perfils públics o en privat amb altres persones. Si no estem segurs que aquella sigui una notícia certa, serà millor seguir el mètode SIFT abans de compartir-ne cap. I si ens en comparteixen una de falsa i identifiquem les raons per les quals no és fiable, serà millor que avisem a qui ens l’ha enviada perquè també n’estigui al cas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *