Els documentals són un format periodístic amb cada cop més èxit a les plataformes de streaming. Diferents proveïdors, des de Netflix fins a Hulu, inverteixen cada vegada més recursos en produir i comprar aquests tipus de continguts, sobretot arran de l’alta demanda creada pels usuaris. Segons un estudi de la plataforma nord-americana de notícies Axios Media, la demanda de documentals per part de l’audiència durant el 2020 es va disparar un 120% als Estats Units, convertint-se en el format amb més creixement durant el darrer any.
La realitat és que, mentre la pandèmia obligava a confinar moltes regions del món per la Covid, els patrons de consum de continguts en streaming va agafar un nou rumb. Cada vegada hi ha més usuaris que busquen informar-se sobre el seu entorn, però fugen dels formats periodístics convencionals. Amb la pandèmia, aquesta tendència ha anat en augment fent créixer un gènere que anys enrere no cridava l’atenció en plataformes com Netflix, HBO o Amazon Prime: els documentals.
Més enllà del periodisme tradicional
Fins fa poc, els documentals eren un gènere que no destacava gaire en els cartells de les plataformes de streaming (la primera docusèrie pròpia de Netflix, per exemple, és del 2017). En canvi, en els darrers anys s’ha produït un autèntic boom d’aquest format audiovisual. Només a Netflix, durant aquest darrer 2020 s’hi han estrenat més de trenta docusèries pròpies i desenes d’altres documentals comprats per la companyia.
Aquest creixement s’ha replicat a moltes altres plataformes en streaming, com Amazon Prime, Hulu o HBO, totes amb grans documentals en el seu catàleg. Però la realitat és que aquest auge ve acompanyat d’altres factors. En els darrers anys s’ha diversificat molt més l’oferta de continguts audiovisuals, siguin estrictament periodístics o d’infotainment. Des de podcasts, streamings a Twitch, la digitalització ha comportat la possibilitat de crear periodisme més enllà dels mitjans tradicionals i ha donat veu a periodistes i cineastes que han entrat en el món del documentalisme.
Alta demanda dels usuaris
Però l’aposta pels documentals i les docusèries per part de les plataformes d’streaming no es podria entendre sense l’alta demanda que generen cada cop més entre els usuaris. El darrer mes de març un estudi realitzat per Parrot Analytics explicava detalladament aquest canvi en els patrons de consum.
Tal com demostra aquest estudi, la demanda de documentals per part de l’audiència als Estats Units va créixer un 120% durant el 2020 respecte a l’any anterior. D’altra banda, formats més tradicionals de les plataformes d’streaming, com les sèries dramàtiques, van perdre fins a un 17,8% de demanda en comparació amb el 2019.
Tot i això, l’alta demanda generada pels usuaris no creix al mateix ritme que les produccions de documentals. Entre gener de 2019 i el març d’aquest any, la producció de documentals ha crescut un 63% mentre que, en canvi, la demanda d’aquests formats ha augmentat un 142%, quasi el doble.
The White Helmets, els voluntaris a la guerra de Síria, va guanyar l’Oscar
Continguts de xifres milionàries
En segon terme, l’alta demanda de documentals també està comportant compres d’aquests continguts per xifres astronòmiques. Les plataformes d’streaming cada cop inverteixen més diners en els documentals, no només en produccions pròpies sinó també en compra de tercers per obtenir-ne els drets de la seva emissió.
Un dels casos més sonats dels darrers anys ha estat el film Knock Down The House. Aquest llargmetratge és un documental que narra el camí de diverses candidates fins al congrés nord-americà, entre elles la demòcrata Alexandria Ocasio Cortez. El documental, estrenat al reconegut Festival de Sundance, va ser subhastat i Netflix va adquirir-ne els drets per més de deu milions de dòlars el 2019, segons Deadline Hollywood.
El mateix portal, per la seva banda, explica com aquesta compra no és estranya en el món de l’streaming. National Geographic també va pagar tres milions de dòlars per a la compra del documental Sea of Shadows, coproduït per Leonardo Dicaprio, sobre l’extinció de la marsopa de Califòrnia. Un altre exemple és Hulu: la plataforma nord-americana va pagar fins a dos milions d’euros pels drets de The Untitled Amazing Johnathan Documentary, un documental sobre la commovedora història d’un mag.
Premis que reforcen l’aposta
Per la seva banda, aquest boom que viuen els documentals en l’entorn de l’streaming no ha passat desapercebut per al sector audiovisual. L’Escola de Cinema de Nova York i la revista Variety, altres portals que han tractat aquest fenomen, destaquen el gran poder que tenen els documentals per l’storytelling. Tot i que fins fa uns anys eren uns continguts que potser no rebien el suport ni el finançament que necessitaven, actualment són un contingut que s’ha beneficiat de la diversificació de les plataformes d’streaming.
Pel que fa al reconeixement de la crítica, plataformes com Netflix ja han guanyat premis Oscar i Bafta per als seus documentals. L’Oscar se’l va endur per The White Helmets sobre els voluntaris a la guerra de Síria, mentre que el Bafta va ser atorgat pel documental 13th sobre el racisme en el sistema judicial als Estats Units.
De cara al futur, la realitat és que les plataformes d’streaming semblen veure un gran potencial als documentals, i el sector n’és molt conscient. Com a exemple, tots els documentals nominats a aquests darrers Oscars es poden veure a Netflix, Hulu i Amazon Prime, a més d’alguns ser-ne produccions pròpies. El documental guanyador d’enguany, My Octopus Teacher, es va estrenar a Netflix la tardor passada.
En resum, sembla que les plataformes d’streaming han donat als documentals un espai que abans es reservava als continguts de ficció, fins al punt de protagonitzar autèntics contractes milionaris. Tot i això, caldrà veure com canvia l’interès de l’audiència en un futur i si aquest boom pel gènere es manté en els pròxims temps.