Deu eines per visualitzar dades

Flourish, Datawrapper, Carto... són diverses les plataformes gratuïtes per crear visualitzacions de dades personalitzades

En els darrers anys, l’accessibilitat a grans quantitats de dades s’ha incrementat exponencialment. Per una banda, els webs de transparència i d’informació d’institucions públiques han multiplicat la quantitat d’informes i recursos big data a la que qualsevol pot tenir accés a un sol clic. De l’altra costat, webs com Statista i empreses com Google faciliten l’accés a periodistes i investigadors a dades de tota mena, tant en gran com en petit format.

Als professionals de la informació, aquest accés cada cop més fàcil a bases de dades d’arreu del món i de qualsevol tipologia, els facilita la feina. Sens dubte, l’anomenat periodisme de dades ha esdevingut una especialització amb futur dins dels mitjans de comunicació, que aposten pels treballs amb dades.

Aconseguir fer entenedores al públic la gran quantitat de dades amb les quals treballen aquests professionals és una part essencial de la feina. A Report.cat hem volgut apropar a tots els professionals les 10 eines més emprades per periodistes i enginyers de dades per mostrar els principals resultats de les investigacions.

Apps i webs per visualitzar dades 

Google Trends. El cercador Google és el més utilitzat al món. Cada dia, persones d’arreu pregunten o cerquen milions de coses. Per això, mesurar i mostrar les estadístiques d’aquest cercador és, en sí mateix, una font d’informació. A Google Trends es pot mesurar quants cops s’ha buscat un terme, persona o empresa concreta a una zona geogràfica determinada i durant un temps determinat. Es poden comparar conceptes, filtrar-los… i, el més important, generar gràfics per inserir-ho al web.

Google My Maps. Imaginem que en els darrers anys s’ha incrementat la sinistralitat en una carretera concreta i volem publicar quelcom sobre el tema d’una manera visual i fàcil d’entendre. Inserir a l’article un mapa de Google Maps on hi hagi un punt al lloc concret de la carretera on ha succeït cada sinistre pot ser una bona idea. My Maps ho permet fer: només cal pujar un full de càlcul amb les dades de cada accident (una columna per la longitud, una altra per la latitud i, a partir d’aquí, tota la informació que volem aportar). Per cada filera del full de càlcul es crearà un ‘pin’ al nostre mapa, és a dir, un punt perquè, quan l’usuari faci clic, pugui veure tota la informació al respecte.

Carto. Google My Maps està bé, però si som uns experts de la cartografia o busquem visualitzacions d’alt nivell i on podem mostrar en un simple mapa milers d’informacions, Carto és la nostra eina. Seguint l’exemple anterior, no només podríem localitzar els accidents, sinó que també podríem establir un mapa de calor amb el trànsit que rep cada kilòmetre de la carretera i animar el mapa amb una evolució temporal. Tot en un mateix mapa i amb una presentació atractiva, personalitzada i entenedora.

Flourish. Amb desenes d’opcions i temes per escollir, Flourish és una de les millors eines de visualització de dades gratuïtes que es poden trobar en línia. Com en el cas de les eines de Google, només cal pujar un full de càlcul amb totes les dades amb què volem treballar i en qüestió de segons podrem escollir el tipus de gràfic, si volem o no crear una animació amb ell, polir els detalls, etc. Abigail Edge, periodista del Google News Initative i que va parlar sobre Flourish al Global Editors Network Summit 2019, afirma que la primera visualització li va portar una hora. “La següent només 10 minuts, va admetre. Així de ràpid d’aprendre és Flourish.

Tableau. Si Carto és la versió ‘més completa’ de Google My Maps, Tableau ho és de Flourish. Tableau és una eina web i també un software que es pot descarregar a l’ordinador. Té tant una versió gratuïta (Tableau Public) com de pagament, i l’utilitzen no només periodistes experimentats sinó també enginyers de dades. Així, podríem dir que Tableau és perfecta pels qui treballen amb big datade veritat, amb milers o milions de dades. Alhora, per aquest motiu, Tableau és una eina molt més complexa, així que si el que es vol és presentar una sèrie de dades relativament curtes, el millor és optar per altres eines com Flourish o Datawrapper.

Datawrapper. Un equip d’enginyers, dissenyadors i periodistes alemanys van crear fa uns anys aquesta eina pensada especialment per periodistes. En la seva versió gratuïta ofereix més de 10.000 tipus de gràfics i infografies diferents. Com a Flourish, un cop hem agafat la mecànica, el treball amb Datawrapper és molt intuïtiu i ràpid. Molt recomanable treballar tant amb aquesta eina com a Flourish i trobar quina s’adapta millor al tipus de dades amb les quals es treballen i el tipus de representacions que es volen fer.

Google Data GIF Maker. Tan senzill com el que mostra el seu nom. Una eina de Google que serveix per fer gràfics en forma de GIF. Pugem les dades, es crea el gràfic i decidim quina animació i colors posem al gràfic. L’eina, però, ens deixa només escollir entre tres gràfics. Malgrat això, “és una eina perfecta per xarxes socials”, tal com destaca Abigail Edge. En un minut podem tenir creat un gràfic animat, descarregar-ho en format GIF i compartir-ho a les xarxes socials o inserir-ho en qualsevol article.

Project Blacklight. Imagineu que teniu desenes d’informes després d’una investigació. PDFs, documents manuscrits… I voleu trobar de manera ràpida quantes vegades es menciona a una persona concreta, una ubicació o, simplement, trobar allà on aquella persona o empresa és mencionada. Project Blacklight no és ben bé una eina de visualització però sí un recurs molt útil per periodistes que, en última instància, podrien acabar visualitzant els resultats de la investigació amb qualsevol de les altres eines d’aquest article.

Two tone. En comptes de visualitzar dades…ara volem transformar-les en so. Two tone ens permet pujar un gran (o petit) volum de dades i assignar a cada variable un so concret, amb el que podem crear ‘composicions’ per fer entenedora una informació. Per exemple: parlar de criminalitat en una ciutat amb una melodia on els delictes menors són acord aguts i els delictes majors són acords greus.

Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *