Ni beure gel hidroalcohòlic mata el coronavirus ni les pistoles que es fan servir per prendre la temperatura eliminen neurones. Són només dues de les informacions falses que corren per les xarxes socials sobre la Covid-19, però n’hi ha moltes més. Només cal donar una ullada a Maldita.es –que es dedica a desmentir fake news– per adonar-se de l’abast de la tragèdia. Ni el 5G és el causant de la pandèmia ni les mascaretes provoquen pneumònia, de la mateixa manera que prendre una aspirina no ens cura de la malaltia.

Quan va començar la pandèmia a Espanya, a principis de març, les notícies falses van créixer com l’escuma. Les primeres fake news van arribar en forma de WhatsApp. Algunes ens alertaven que tanquéssim les finestres de les nostres llars, perquè uns helicòpters tirarien desinfectant per les ciutats per eliminar el virus. Altres, en forma d’influencer i Instagram, ens deien que beguéssim aigua molt calenta, i així, eliminaríem la infecció de l’organisme. També n’hi havia que jugaven amb l’origen de la pandèmia: un laboratori xinès, una idea de Donald Trump… i l’última teoria: els jueus com a culpables, mentida de la qual ha alertat recentment La Vanguardia.

La majoria de mentides arribaven als nostres mòbils en forma de missatges reenviats, i teníem dues opcions: contrastar la informació amb un canal oficial o una font creïble, com un mitjà de comunicació de renom –conegut per la seva rigorositat a l’hora de donar la informació–, o quedar-nos únicament amb aquell missatge i deixar-nos endur per la sorpresa o la por, i una cosa encara més perillosa: fer-li cas i acabar cremant-nos la gola amb aigua calenta o alcohol, davant la nostra desesperació i ignorància. Els mitjans de comunicació, en aquest sentit, han anat fent feina, i han donat claus als lectors perquè puguin identificar les notícies falses, com, per exemple, RAC1.

A més consum en xarxes, més errors

Segons un estudi recent del Pew Research Center dels Estats Units, els ciutadans que s’han informat del coronavirus a través de les xarxes socials són els que menys saben de la malaltia. I quan se’ls pregunta sobre la pandèmia, són els que més s’equivoquen a l’hora de respondre. Més de la meitat d’ells, a més, admeten que informar-se a través de les xarxes socials els duu a error. I és que això és com tot: si ens quedem amb una sola versió, ens estem perdent l’altra i, per tant, no estem informats. En tot cas, desinformats.

No cal anar tan lluny. Segons una investigació de la Facultat Blanquerna –on es va preguntar a 1.220 persones durant el confinament–, el 80% dels enquestats va admetre haver rebut notícies falses sobre la pandèmia a través de les xarxes socials i WhatsApp. De la mateixa manera, segons un estudi d’Eprensa, les fake news van incrementar un 33% durant la pandèmia. De fet, la setena setmana de confinament, la UOC ja havia detectat 471 mentides sobre el coronavirus.

L’OMS, fins i tot, va haver de crear una secció al seu web dedicada a frenar rumors. L’organisme deixa clar, per exemple, que afegir pebrot picant a la sopa no preveu ni cura la malaltia. Tampoc prendre el sol amb freqüència, ni que les mascaretes provoquen intoxicació per diòxid de carboni. També recorda que ni les mosques ni els mosquits transmeten el virus. I que la vacuna contra la pneumònia no protegeix del coronavirus. És el seu toc d’alerta davant les mentides que han anat apareixent i que han fet soroll i nosa des del principi. 

Generar el caos

Un dels especialistes en xarxes socials que més ha alertat del perill de les notícies falses en temps de pandèmia és l’expert en comunicació científica Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. “Les fake news sobre el coronavirus no és el mateix que dir que la terra és plana. Estem parlant de salut pública i per tant, les conseqüències de creure-les poden ser mortals. A més, quan les creiem, entrem en una dinàmica d’escepticisme cap a la informació oficial i científica”, apunta l’expert.  

Però, per què apareixen les notícies falses? Qui les crea? I sobretot: amb quin objectiu? “En primer lloc hi ha els benintencionats, gent que no hi entén, com la influencer Paula Gonu, que va donar consells erronis sobre com evitar la malaltia. En segon lloc hi ha els conspiranoics, que neguen qualsevol informació que provingui de l’Administració i que, en canvi, donen credibilitat a qualsevol missatge que reben per les xarxes. Després estan els que volen generar odi, com el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, que a Twitter va dir que els seus “anticuerpos españoles” estaven lluitant contra el “virus chino”. O el mateix Donald Trump, que també parla de la Covid-19 com un virus xinès”, explica López-Borrull. 

I encara hi ha dos perfils més de creadors de mentides: “El que vol fer un repte viral o el que es pren una notícia falsa com una cosa a superar, tipus adolescent, amb benefici econòmic o sense, per poder comprovar si té impacte a les xarxes o si se’n parla. I finalment, els creadors de caos o desestabilitzadors, que desacrediten la informació oficial i generen un brou de desconfiança generalitzat, tal com s’ha estudiat àmpliament en el cas de les eleccions Clinton-Trump del 2016″, argumenta aquest expert.  

Generar el caos. Desinformar, confondre i de passada, riure una estona. Veure l’efecte que provoquen les mentides en els altres, sobretot en aquelles persones que s’informen poc o que només ho fan a través de les xarxes socials. Llençar el missatge bomba i esperar a veure quantes persones s’intoxiquen amb lleixiu intentant prevenir o matar el virus. Per sort, i cada vegada més ràpid, els fact checkers (les plataformes de verificació i els mitjans de comunicació) els enfonsen el pla.