El 30% dels periodistes col·legiats, afectats laboralment per la Covid

periodisme confinament covid
La majoria dels periodistes van teletreballar durant el confinament | Foto: Nenad Stojkovic (Flickr)

El passat 13 de març de 2020, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer davant la ciutadania per declarar, per segona vegada en democràcia, l’estat d’alarma. L’objectiu: frenar la imparable expansió del coronavirus i evitar l’escac i mat del sistema sanitari. Des d’aquell dia, paraules com confinament, mascareta o teletreball s’han convertit en mots d’ús comú, omnipresents als mitjans de comunicació. Al juny, en plena fase de desescalada cap a la nova normalitat, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va elaborar una enquesta per conèixer l’afectació que la Covid-19 ha tingut, en l’àmbit professional, entre els col·legiats. 

Segons les dades que s’extreuen d’aquesta enquesta –en la qual hi han participat un total de 202 col·legiats– a un 24% els han aplicat un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a conseqüència de la crisi provocada pel coronovarius  (15,3% parcial i 8,4% total) mentre que el 5,9% ha estat acomiadat. El 70%, en canvi, no ha patit cap mesura.

El teletreball, majoritari

Més de la meitat dels participants en l’enquesta, concretament el 54%, afirma que els seus ingressos s’han vist rebaixats a causa de la pandèmia. I només el 25,6% ha rebut ajuts públics per fer front a la davallada dels ingressos. Amb relació a aquesta qüestió, la immensa majoria, el 85,6%, creu que els ajuts de l’administració no han estat suficients.

Pel que fa a les noves dinàmiques de treball, tan sols el 3,5% va assistir de forma presencial i habitual a la feina durant el confinament, mentre que 118 enquestats (58,4%) van fer teletreball i el 18,3% va combinar ambdues modalitats. El 12,9%, però, ja teletreballava abans de l’estat d’alarma.

Dels que sí que han assistit al lloc de treball, quasi un 91% admeten que l’empresa els ha facilitat mascaretes i gels hidroalcohòlics, tenint cura del compliment de mesures de seguretat com la distància social.

Un panorama desolador

L’enquesta també ha aprofitat l’avinentesa per preguntar sobre com afectarà la Covid al panorama de futur del sistema de comunicació català. En aquest sentit, el 80% no dubta que aquest sortirà afeblit d’una crisis sanitària que ha abocat als mitjans a un vertiginós descens dels ingressos, especialment dels procedents de la publicitat.

Els autònoms, els empleats eventuals i, en tercer lloc, els treballadors per compte d’altri que estan fixes són els que sortiran més mal parats de la crisi, asseguren els enquestats. Per sectors, la premsa escrita serà, segons les respostes recollides, qui s’endurà la pitjor part, seguida, en aquest ordre, pel fotoperiodisme, les agències de premsa, els gabinets de comunicació, la ràdio, la televisió i els mitjans digitals.

En l’apartat de suggeriments, els col·legiats han aportat interessants reflexions, com la necessitat d’aprovar una Llei al Parlament de Catalunya que reguli la professió, vetllar perquè el dret a la informació no es vegi afeblit, elaborar un llistat de bones i males pràctiques empresarials o aconseguir la dignificació de la figura del col·laborador o freelance.

Participants de tot arreu

Dels 202 participants en l’enquesta, la majoria han estat dones (52,5%), d’edats compreses entre els  25 i 54 anys (gairebé el 75%). Per demarcacions, el 65,8% dels enquestats és de Barcelona, seguit del 18,3% de Girona, 7,9% de Tarragona, 4% de la Catalunya Central, 3% de Lleida i 1% de les Terres de l’Ebre. Pel que fa al tipus de relació laboral, 138 dels enquestats (68,3%) declaren que tenen un contracte de plantilla, 51 d’ells (25,2%) que són autònoms i els 13 restants (6,4%) marquen l’opció ‘altres’.

Escriure a Report.cat

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *