Noves maneres d’informar-se

digital journalism innovative storytelling
Les noves generacions demanden noves narratives i les redaccions proposen diferents formes d'explicar històries | Foto: John Schnobrich (Unsplash)

La societat canvia i es transforma a ritme frenètic, i les persones també. En els darrers quinze anys, la irrupció de les tecnologies i la digitalització han generat noves maneres de rebre i donar informació. Especialment, ha mutat el consum de notícies per part de les generacions anomenades mil·lenials (persones nascudes entre el 1981 i el 1993) i Z (entre el 1994 i el 2010). L’edat dels mil·lenials i els Z oscil·la actualment entre els quaranta i els vint-i-dos anys; una franja d’edat massa àmplia com per delimitar un sol patró de conducta. Ara bé, en els segments més joves, sobretot en les persones d’edat entre els vint i els trenta, hi ha complicitats significatives pel que fa al consum de notícies.

Entre els més joves han sorgit noves preferències de consum, que demanen una gratificació instantània. El 3 de juny, TV3 explicava en el telenotícies que “el 71% dels joves entre 16 i 24 anys s’informen a través de les xarxes socials, degut a la immediatesa, la interacció i el fàcil accés a través dels telèfons mòbils”. Així doncs, xarxes com Twitter, Instagram, Tik Tok o YouTube s’han convertit en referents informatius per la seva facilitat d’accés i, també, pel seu format breu i audiovisual. A les quals se’ls suma, també, Telegram i Twitch.

Interacció instantània

Concretament, les persones que s’informen a través de canals com Telegram acostumen a indagar en aspectes poc visibilitzats en els mitjans convencionals o bé volen rebre directament informació fidedigna de canals oficials. Així, per exemple, Noel Montesinos, un usuari de vint-i-cinc anys amb estudis superiors, considera que “Telegram està molt ben organitzat i amb molta informació útil”.

Tanmateix, Telegram traspassa fronteres d’edat. Per la seguretat del seu trànsit d’informació respecte d’altres serveis de missatgeria instantània, l’utilitzen també institucions, escoles o organismes públics. Diversos ajuntaments com el de Matadepera o Santa Pola fa anys que el fan servir per informar a la ciutadania. També ho fan canals com el Salut Escola de la Generalitat, sorgit arran de la pandèmia, per informar de l’actualitat Covid a les escoles.

Twitch, en canvi, és una plataforma retransmissió en directe (streaming) on els usuaris segueixen personalitats, persones carismàtiques que donen la seva opinió sobre notícies de l’actualitat amb un estil i caràcters propis, sovint amb un toc d’humor entre brutal i àcid. Streams que creen tendències, generen debat i polèmica i, sobretot, intervenen directament el rumb de l’opinió pública d’un segment cada vegada més gran de la població.

Una de les claus de les plataformes audiovisuals en directe per subscripció o sense és el xat, ja que és una eina que permet la interacció instantània entre usuaris i emissors, el que implica una conversa sobre el tema en qüestió sobre el qual se’n poden fer preguntes que obtinguin resposta tant qui informa o s’entrevista com de la resta de participants.

Nous llenguatges, nous formats

El periodista Carles Llorens, doctor en comunicació audiovisual i vicedegà de la Facultat de Ciències de la Comunicació i professor titular d’Estructura del sistema Audiovisual de la UAB, assegura que “les noves generacions tenen una nova manera de comunicar-se, nous codis, i cal saber connectar-hi amb els llenguatges propis”.

Sobre l’ensenyament dels nous formats periodístics als estudis superiors, admet que no s’hi han assentat. “Encara ha de sedimentar tot molt perquè els plans d’estudis incorporin les noves plataformes i maneres de comunicar les notícies. S’hi introdueixen algunes fórmules audiovisuals, però encara de manera molt tímida”, confessa Llorens.

Observar l’entorn i adaptar-s’hi és la llei natural de la vida, que s’aplica també en el camp periodístic. Segons Llorens, “els mitjans tenen dues opcions: especialitzar-se o diversificar-se. O bé domines molt bé una xarxa social i el seu nínxol d’audiència o bé crees diversos productes informatius per fer arribar les mateixes notícies a diferents tipus de públic”.

Així doncs, una de les realitat més esteses ara per ara és la multiplicitat de formes en què es divulga una informació. Encara tímidament, els mitjans tradicionals de Catalunya tenen presència activa a xarxes com Instagram i Twitter. Les ràdios catalanes de més abast ja fa temps que han apostat fort per les xarxes socials, els formats de ràdio en directe amb imatge i els podcasts, una fórmula d’informació i entreteniment que cada cop guanya més terreny.

“És fàcil accedir-hi directament des de les xarxes i el pots escoltar a qualsevol lloc a qualsevol moment del dia. Hi ha podcasts de molts tipus i de moltes temàtiques i, normalment, li donen un toc d’humor a la informació que la fa més atractiva. I segons com, més profunda de com es dona a la ràdio convencional o a la televisió”, explica Diana Mbula consumidora de vint-i-tres anys i estudiant d’Economia.

TikTok periodismeTikTok és la plataforma emprada per diferents mitjans buscant al públic més jove

L’eterna batalla del titular

A diferència dels podcasts o les retransmissions en directe que permeten esplaiar-se sobre un tema, la premsa escrita veu reduït el seu espai en piulades de Twitter o stories d’Instagram. Per això, és molt important la tria inequívoca del titular. “En una societat que premia la brevetat i l’impacte, -afirma Llorens- cal reflexionar molt bé el titular. No sempre es fa prou, perquè hi ha molta pressió per captar l’audiència, però això no pot anar en detriment de la qualitat de la informació”.

En aquest sentit, Nil Gascón Bosch, de vint-i-vuit anys i gerent d’una empresa familiar dedicada a la instal·lació i manteniment de sistemes d’aire condicionat, assegura que el titular és decisiu per clicar i aprofundir en una notícia o no. “Acostumo a llegir els titulars per estar informat de manera general, però quan algun em crida l’atenció entro al vídeo o a l’article, i li dedico més atenció”, admet.

“Abans anàvem a buscar les notícies, però ara, als joves, les notícies els arriben per un algoritme informàtic que no dominem ni els periodistes, ni els mitjans”, explica Llorens. Aquests algoritmes, sistemes digitals que ens exposen les notícies més rellevants a partir de dades que escampem per la xarxa, detecten i tenen en compte els nostres interessos i preferències, fet que pot ocasionar un biaix important entre la informació que rep una persona i una altra.

Susana Pérez-Soler, periodista, docent i doctora en Comunicació Digital per la Universitat Ramon Llull, assegurava en la peça de TV3 abans esmentada que “una informació cada vegada més personalitzada ens pot portar a menys pluralitat, a consumir principalment informació que reforça les nostres creences i entrar en una ‘bombolla filtre’, on tothom diu i pensa com nosaltres”. Tot i així, Nereida Carrillo, periodista, consultora i doctora en Comunicació i Periodisme per la UAB, destacava mesos abans en una entrevista als Matins de TV3 que “els joves tenen molta cultura cinematogràfica i audiovisual; tenen molts recursos per detectar notícies falses o muntatges”.

Repensar l’enfocament i el to

Amb tot, un dels reptes per als nous periodistes és saber sortejar els algoritmes informàtics donant el màxim d’informació possible de manera integral, amb pluralitat de veu i amb pluralitat de formes. Com ja va alertar Nick Petrie, director adjunt de notícies digitals a l’agència Reuters, “el producte no és el problema, sinó la seva distribució i la manera com hi arribem”. L’advertència va fer-la a l’estudi How Young people consume news and the implications for mainstrea media (Com la gent joves consumeix notícies i les implicacions pels mitjans tradicionals) publicat pel Reuters Institute for the Study of Journalism el 2019, on ja es suggeria que “la gana per les notícies és consistent, però la gent jove considera tota una tasca el seu accés, a causa del format, l’enfocament i el to”.

Així doncs, el futur esdevé una mica més desxifrable si tenim en compte totes aquestes variables. Pel format és essencial decidir si especialitzar-se en una sola plataforma i segment d’audiència o diversificar el producte en diverses plataformes per arribar a diversos tipus de públic. Respecte a l’enfocament, hi tenen molt a veure els valors que vol transmetre el mitjà a través de la manera com s’explica la informació. Tenir clars aquests valors i convertir-los en fonaments pot donar estabilitat al mitjà en un ecosistema periodístic castigat per la incredulitat i el desassossec.

Pel que fa al to, cada mitjà haurà de decidir quin vol fer servir, tenint en compte el format o formats escollits i l’enfocament de les notícies. Ara bé, un dels èxits de la informació a través de xarxes socials com YouTube, Twitch, Instagram o Tik Tok és la projecció de les notícies explicades en primera persona. La proximitat de les històries humanes i del lloc dels fets han estat crucials els darrers mesos per mantenir l’interès constant sobre fets noticiables com la guerra d’Ucraïna o l’erupció del volcà de l’illa de Palma.

Cal, doncs, trobar un equilibri entre informació contrastada i testimonis de qualitat que apropin l’audiència al lloc dels fets i als detalls més concrets de la notícia, tal com demana Maria Moreno, de vint-i-un anys i graduada en Educació Infantil i Primària. “El que més m’interessa d’una notícia són els detalls De vegades escolto o llegeixo informacions que es queden a mitges, que no aprofundeixen en els fets, i normalment deixo d’interessar-m’hi”, afirma.

Augmentar l’interès

Malgrat l’allau d’informació, les dificultats per contrastar la informació i la múltiple oferta de plataformes, entre les generacions més havent-hi interès per informar-se, sobre tot en dos aspectes principals: la informació general i la informació personalitzada.

Pel que fa a la informació generalitzada, Llorens ho té clar.  “Els humans som éssers socials i essers individuals: d’una banda ens interessa conèixer el nostre entorn per sobreviure-hi; i de l’altra, tenim les nostres aficions”, assegura. Nic Newman, investigador del Reuters Institute, assegurava en l’estudi abans citat que “els joves volen una combinació de notícies que siguin rellevants per a les seves vides i també volen saber el que tothom necessita saber”. Per això canals com Twitch o Youtube i els podcasts continuen creixent en subscripcions i els mitjans convencionals continuen tenint seguidors a xarxes com Instagram, Twitter i, fins i tot, Tik Tok.

Sabent que hi ha interès per les notícies, i tenint en compte les trampes de la tecnologia, el periodisme actual té un gran ventall d’oportunitats on desplegar el seu màxim potencial. Tanmateix, són necessàries molta escolta, paciència i valentia per introduir la informació contrastada i de qualitat en àmbits tan confusos com les xarxes socials.

El periodisme del futur necessita aprofitar els nous mecanismes tecnològics i la tendència breu i audiovisual per transformar la forma en què comuniquem i en què ens informem. I així acostar-se a uns consumidors que, actualment, s’estan allunyant d’ells. Com comenta Dídac Viaplana, un jove graduat en Dret i polític professional de vint-i-quatre anys, la bretxa generacional és un fet. “No crec que els meus companys se sentin reflectits en els mitjans de comunicació tradicionals. Jo no m’hi sento. Voldria que parlessin dels joves amb respecte. Som intel·ligents, persones diverses i no una massa homogènia d’esnobs”.

Certament, l’equilibri depèn dels periodistes del present i del futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *