La guerra de la precarietat

Periodistes precarietat guerra ucraina
Imatge d'una periodista fent la seva feina a Ucraïna | Foto: Lorena Sopena,

Fins ara, la cobertura d’un conflicte bèl·lic quedava reservada per als millors de la professió. Només aquells que gaudien d’un cert renom dins el sector tenien el privilegi de poder cobrir un conflicte armat, possiblement la més difícil de les cobertures en l’àmbit professional i fins i tot personal. La situació, però, sembla que ha fet un gir de 180 graus en qüestió de molt poc temps. Avui, el risc i la manca de seguretat es combinen amb una situació de precarietat econòmica cada cop més acusada, especialment quan es tracta dels periodistes freelance o autònoms.

La cobertura de la invasió d’Ucraïna és probablement el primer conflicte bèl·lic que es pot seguir –excepte a Rússia– de forma pública i sense pràcticament cap mena de censura a través de centenars de capçaleres de comunicació i dels perfils de totes les xarxes socials existents. Una guerra en ple segle XXI, en un moment de gran desenvolupament tecnològic on qualsevol ciutadà pot mostrar a la resta del món quines són les conseqüències dels atacs en rigorós directe.

El que també ha quedat en evidència, però, han estat les tarifes que alguns mitjans han ofert a professionals autònoms sobre el terreny. “Els preus són, sovint, ridículs. Tanmateix, no et queda més remei que acceptar-los. Un cop ja ets allà, què més s’hi pot fer?”, explica la Laura Luque, periodista freelance que va passar més de dues setmanes a Polònia i no va arribar ni tan sols a travessar la frontera. “Em van oferir setanta-cinc euros per un directe en una televisió privada de fins a quatre minuts. Aquesta quantitat, en brut, me l’havia de partir amb el càmera”, denuncia.

Tornar perdent diners

“He acabat perdent diners. M’he trobat amb unes tarifes molt similars a les que he cobrat per fer cobertures a la ciutat de Barcelona”, declara el Pau Venteo, fotògraf freelance que va estar a Ucraïna durant més de deu dies. Durant la cobertura ha venut fotografies a agències internacionals que s’han publicat arreu del món. “En plena cobertura ens van dir que deixaven de comptar amb els col·laboradors autònoms en territori ucraïnès per qüestions de seguretat. A partir de llavors, no vam tenir més remei que tornar a casa”, afegeix. La contractació d’un fíxer pot arribar als 600 euros diaris, i la d’una assegurança en un país en guerra pot superar els 500 euros mensuals.

Un altre exemple és el cas de la Sandra, que no ha volgut donar el seu nom. Ha treballat com a corresponsal als Estats Units, Rússia i Veneçuela, i fa relativament poc es va veure obligada a renunciar a la seva feina en una agència de notícies ubicada a Madrid. Tot i que no és autònoma, només ha estat contractada en règim d’obra i servei per a la cobertura del conflicte des de territori ucraïnès. Quan acabi, haurà de tornar a buscar feina, ja que no té garantida la continuïtat. “Vinc contractada per una productora amb l’objectiu de donar servei com a reportera per a diversos mitjans espanyols i internacionals. La feina és d’explotació absoluta. Treballem sense descans dies i matinades per la diferència horària amb els mitjans americans a què donem servei”, explica. Més de setze hores de feina diària per 200 euros bruts la jornada. “A més, les condicions que vam pactar abans de viatjar fins aquí no es compleixen. Estic fent molt més del que vam tancar prèviament”, critica.

precarietat periodisme guerra ucrainaLa guerra d’Ucraïna ha provocat una cobertura mediàtica sense precedents

Seguretat inexistent

La precarietat de molts dels reporters que s’han desplaçat per donar cobertura al conflicte bèl·lic iniciat pel govern de Putin pot arribar a ser, en alguns casos, realment preocupant. “A Ucraïna hi ha periodistes i fotògrafs catalans molt joves que s’estan movent pel país sense les mesures de seguretat adequades. Això augmenta força el risc que s’acabin produint accidents greus”, indica l’Oriol Andrés, videoperiodista i documentalista independent. Arran dels accidents que han patit alguns reporters, diversos mitjans internacionals ja fa setmanes que han decidit no donar cobertures a periodistes freelance pel risc que això comporta.

El baix nivell de seguretat del que gaudien alguns professionals freelance ha estat un dels fets més polèmics des de l’inici del conflicte. Comprar o llogar un equip de protecció pot arribar a tenir un cost molt elevat. Juntament amb la dificultat de trobar-ne, això ha provocat que molts professionals prescindeixin del seu ús. De fet, Reporters Sense Fronteres emetia un comunicat a mitjans de març anunciant que havien rebut “una gran quantitat de trucades de periodistes, en la seva majoria autònoms, que demanaven ajuda per aconseguir un equip de seguretat amb urgència”.

Aquesta és la situació que ha viscut en primera persona el Raül Gallego, videoperiodista i cineasta guanyador de diversos premis i extreballador d’Associated Press. “Aquesta tendència ja va començar a donar-se a Síria, on van morir alguns reporters freelance. Molts mitjans de fora de l’Estat espanyol només donen cobertura a conflictes bèl·lics a través de treballadors en plantilla”, assegura.

Preus a la baixa

La delimitació de les zones de guerra d’aquest conflicte no queden del tot clares. Els desplaçaments constants de les tropes i la manca de concreció dels bombardejos provoquen, segons Gallego, que la invasió encapçalada per Putin “no sigui el millor escenari per iniciar-se en les cobertures bèl·liques”. “Tots hem hagut de començar un dia o altre, però potser hi ha altres conflictes on la zona de conflicte està molt més definida i resulta menys perillós treballar-hi”, conclou Gallego.

“Sincerament, no sé com poden sobreviure alguns dels periodistes que es troben a Ucraïna. El que s’està pagant pot arribar a ser fins a tres vegades menys del que es pagava abans de la crisi del 2008. S’han carregat l’ofici”, s’exclama Gervasio Sánchez, reporter de guerra en bona part conflictes armats de l’Amèrica Llatina a finals del segle XX, la guerra del Golf o la guerra de Bòsnia, entre d’altres. “La professió s’ha degradat molt en poc temps. Abans feies una crònica cada dos o tres dies a un preu que anava dels cinc-cents  als mil euros. Ara has de fer dos o tres peces diàries i guanyes menys d’una tercera part”, conclou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *