Quatre mesos enrere, el Report.cat va publicar un article (La marxa dels pioners democratics) que recordava la històrica manifestació de periodistes del 18 de març de 1976, la primera autoritzada a Espanya després des de la Guerra Civil.

Aquella protesta, que va transcórrer pel centre de Barcelona i en la qual van participar al voltant de mig miler de professionals de la comunicació, ha passat a la història pel seu alt valor simbòlic. Només feia quatre mesos que Franco havia mort i el país estava immers en el camí cap a la democràcia. Per això, pocs dies després de publicar-se l’article, el Col·legi de Periodistes va organitzar una taula rodona per commemorar els cinquanta anys d’aquella efemèride. A l’acte hi van participar la fotògrafa Pilar Aymerich i els periodistes Màrius Carol i Andreu Claret, que van viure aquella protesta pacífica en què, sota el lema “Som periodistes, no confidents”, es reclamava la llibertat d’expressió, el secret professional i la llibertat de Josep Maria Huertas Claveria, empresonat mesos abans. En l’acte també es van projectar diverses fotografies realitzades per Aymerich durant aquella jornada històrica.

Hi ha, però, un vídeo, de quasi sis minuts de durada, que mostra, amb tota mena de detall, aquella manifestació. S’ha vist quasi mai i fa anys que forma part de l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya. Els seus autors són Santi Vilanova, periodista, escriptor i un dels dinamitzadors del moviment ecologista, i Pilar Sentís, psicòloga i pionera de l’ecofeminisme a Catalunya. Mig segle després de ser gravat, el Report.cat ofereix el vídeo a tots els seus lectors.

Una protesta amb conseqüències

Vilanova recorda perquè van decidir gravar aquella jornada. «Va ser una decisió personal i alhora professional per deixar testimoni de la primera manifestació de periodistes després de la Guerra Civil, com va titular Libération la crònica que vaig enviar com a corresponsal i que vaig signar amb el pseudònim A. Serrallonga. Amb la companya Pilar Sentis havíem comprat  una càmera Canon Scoopic de 16 mm per filmar un documental (Portugal, Año Uno) sobre la Revolució dels Clavells que es va projectar en molts cineclubs. Després d’aquella funció, la vam fer servir per filmar manifestacions del moviment feminista i ecologista», explica.

Amb aquella càmera, l’any 1976, Vilanova i Sentís no només van gravar la manifestació de periodistes sinó també  les Jornades Catalanes de la Dona, del mes de maig, i la primera manifestació ecologista contra la contaminació del Ter que a l’agost d’aquell any va tenir lloc a Torroella de Montgrí.

Vilanova té un gran record d’aquella manifestació de periodistes. «Va ser emocionant. Com un esclat en defensa de la llibertat d’expressió, el secret professional i de la clàusula de consciència. Va ser una acció amb el suport del Grup Democràtic de Periodistes i un exemple d’unitat sindical», afirma. «Aquella manifestació -prossegueix- també va ajudar a mobilitzar les assemblees de les redaccions i a preparar el terreny de noves reivindicacions salarials». Prova d’això, incideix Vilanova, un any després es va fundar el Sindicat de Treballadors de Premsa de Barcelona i es va organitzar la vaga d’abril de 1977 amb la històrica edició de Premsa en lluita, el diari dels treballadors de premsa de Barcelona en vaga. Va ser, doncs, una manifestació amb nombroses conseqüències positives per la professió.

Les diferents gravacions que Vilanova i Sentís van fer amb la  Canon Scoopic de 16 mm fa anys que estan dipositades a la Filmoteca de Catalunya, on poden consultar-se. Per Vilanova és important que, mig segle després, un vídeo com el de la manifestació del 18 de març de 1976 es pugui veure. «Permet recordar la lluita sindical i assembleària contra la censura franquista i l’autoritarisme i l’intervencionisme de determinats sectors empresarials sobre la nostra feina. Les actuals i futures generacions de periodistes han de tenir presents aquelles accions en un moment com l’actual de greus involucions ajudades per les noves tecnologies que poden ser utilitzades al servei de nous autoritarismes (correm el risc d’un tecnofeixisme)», afirma. «I, d’altra banda, pels periodistes de la meva generació aquestes imatges ens renoven el compromís amb uns mitjans de comunicació lliures de pressions espúries i amb la màxima autogestió possible», conclou.