La intel·ligència artificial ha entrat a les nostres vides amb tanta rapidesa que ja costa recordar que, fins fa ben poc, no formava part de la quotidianitat de les redaccions ni de moltes de les nostres rutines. En aquest context, és fàcil perdre’s en l’allau de debats, oportunitats i interrogants que suscita el seu ús, especialment en entorns periodístics, on el rigor informatiu i la veracitat de les fonts són crucials per a la bona salut dels mitjans i la qualitat de la informació que transmeten.

La implantació de la IA a les redaccions, però, avança molt més ràpid que la preparació dels professionals per utilitzar-la. Així ho constata el nou estudi del Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El 100% dels mitjans enquestats asseguren que ja fan servir eines d’IA: un 30% les ha implementat plenament en funcions específiques i rutines establertes, un 40% les usa en àrees determinades —principalment per transcriure entrevistes, generar textos, editar imatges o locutar continguts— mentre que un 20% encara n’explora les possibilitats.

Ètica i legalitat

Malgrat l’elevat grau d’implantació, l’estudi evidencia un baix nivell de previsió pressupostària destinat a la formació especialitzada en intel·ligència artificial. “Tot just estem començant a integrar la IA de manera natural. Tot i que sembla que sempre hagi estat aquí, la consciència que forma part del funcionament quotidià de les redaccions és molt recent. I des que les direccions dels grups editors en prenen consciència fins que adopten mesures, hi ha un cert decalatge de temps”, explica Enrique San Juan, periodista especialitzat en IA i coordinador del Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

En aquest punt, el Col·legi de Periodistes esdevé un actor clau per acompanyar la professió en aquesta transició. Només des de principi d’any, ja ha impartit més d’una trentena de cursos vinculats a la IA. Més enllà de l’aprenentatge tècnic, però, l’estudi assenyala que les principals preocupacions són d’ordre ètic i legal: el 54,7% dels professionals identifiquen aquest àmbit com el principal repte de la IA, especialment per la fiabilitat de la informació, els biaixos i els drets d’autor. “Tenim un marc legal europeu sobre intel·ligència artificial, tenim el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes i, des de la darrera renovació aprovada al Congrés, també disposem d’un annex específic dedicat a la IA. Les eines hi són, el que cal és aplicar-les. Com a Col·legi, tenim la responsabilitat d’insistir en la necessitat de transparència i de fomentar que els continguts generats amb intel·ligència artificial s’identifiquin adequadament”, destaca San Juan.

Transparència i responsabilitat

El 2022, Patrícia Ventura, doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura i consultora i especialista en ètica i intel·ligència artificial, ja apuntava en el seu estudi Algoritmes a les redaccions: reptes i recomanacions per dotar la intel·ligència artificial dels valors ètics del periodisme algunes recomanacions perquè el periodisme pogués integrar la intel·ligència artificial. Precedint el que determina el Codi Deontològic, Ventura ja plantejava que la responsabilitat havia de recaure en el periodista o el mitjà, i no en la tecnologia, i defensava informar els usuaris del grau d’ús de la IA en la creació de continguts: “La transparència és clau per construir confiança en el context actual en què prolifera la desinformació a l’esfera pública […]. No cal informar que s’ha utilitzat la IA per fer una transcripció, però sí que cal comunicar-ho quan un text s’ha generat de manera automàtica, o bé quan una recomanació s’ha generat a partir d’un algoritme”.

En la mateixa línia, l’article 50 de l’AI Act de la Unió Europea, que començarà a aplicar-se aquest 2 d’agost, incorpora obligacions de transparència per a determinats continguts generats o manipulats amb intel·ligència artificial. En el cas dels continguts informatius, però, el reglament eximeix d’aquesta identificació aquells que hagin estat revisats per una persona i sobre els quals un mitjà o professional n’assumeixi la responsabilitat editorial.

Així doncs, en consonància amb el que destaca San Juan, la implantació d’aquestes eines també apunta a l’aparició de nous perfils professionals dins les redaccions. “Més que substituir periodistes, l’ús d’aquestes eines podria reforçar el paper dels responsables editorials i generar nous perfils especialitzats a supervisar-ne l’ús. El perfil més valorat serà el d’un professional capaç de combinar el domini de la intel·ligència artificial amb el coneixement del mitjà, el seu estil editorial i el criteri necessari per detectar les limitacions o els errors que pugui generar la tecnologia”, assegura.

Aquest expert també assenyala un altre dels reptes que planteja la generalització de la IA: el possible impacte sobre la creativitat dels continguts. Segons explica, si les redaccions recorren de manera generalitzada a aquestes eines per generar textos, es podria tendir cap a continguts més homogenis i repetitius.

Creativitat i reinvenció

El nou escenari que ofereix la introducció de la IA a les redaccions i els hàbits periodístics pot representar, també, una oportunitat perquè els periodistes es diferenciïn i trobin el seu propi llenguatge. Per a Montserrat Rigall, periodista de RTVE, investigadora i professora universitària especialitzada en IA, aquest debat passa, abans que res, per calibrar què pot fer, i què no, la intel·ligència artificial. “Som davant d’una expectativa massa elevada de la IA: no pot fer la meva feina, no la pot fer bé, no pot posar-hi ànima; això només ho podem fer nosaltres”, afirma. Rigall considera que la tecnologia pot ser una aliada per agilitzar determinades tasques, però que mai no podrà relacionar idees a partir d’una experiència vital.

Aquesta és, precisament, l’oportunitat que identifica per a la professió: diferenciar-se a través del talent i la creativitat. “Buscar històries interessants, més enllà dels instruments que utilitzem, dels mitjans o de les plataformes. La clau de l’èxit del periodisme és trobar una bona història, una història humana. I això és el que ens cal, desafiar el pensament crític, estirar el fil, investigar casos i elaborar productes amb més valor afegit”, afirma.

Conèixer a fons aquestes eines és, segons Rigall, una condició indispensable per poder-les analitzar amb esperit crític: “Defenso el pensament crític des del coneixement. Conèixer per poder criticar. Més que competir amb la intel·ligència artificial, cal aprendre a entendre-la i integrar-la dins els processos de treball, sense deixar de banda els mètodes tradicionals d’aprenentatge ni la curiositat que impulsa qualsevol bon periodista”.

Conflicte climàtic i assignatures pendents

Amb tot, continua havent-hi un vessant sovint silenciat en el debat sobre el desenvolupament frenètic de la intel·ligència artificial: el seu impacte ambiental. Mentre bona part del debat s’ha centrat en els dilemes ètics, laborals o de propietat intel·lectual, el consum energètic dels grans models d’IA, la demanda creixent de centres de dades i l’ús intensiu d’aigua per refrigerar-los han quedat en un segon pla.

De fet, la intel·ligència artificial dista molt de ser una tecnologia immaterial. La seva expansió descansa sobre una infraestructura física que requereix grans quantitats d’energia, aigua, sòl i minerals crítics. Segons l’estudi d‘impacte ambiental de la IA, d’Angélica Durán Téllez i Gerardo Antonio Panchi-Vanegas, els efectes ambientals de la IA s’estenen al llarg de tot el seu cicle de vida: des de l’extracció de matèries primeres per fabricar els xips fins al consum elèctric dels centres de dades, a la refrigeració dels servidors, la generació de residus electrònics i les emissions associades al seu funcionament.

Aquestes conseqüències ja comencen a tenir una traducció directa a Catalunya. El Govern ha identificat 26 projectes potencials de centres de dades que, en conjunt, sumarien prop de 2.000 megabytes de potència. Aquesta aposta se suma a altres iniciatives estratègiques vinculades al desplegament de la intel·ligència artificial, com la candidatura de Móra la Nova per acollir una de les gigafactories europees d’IA o la creació d’un núvol públic català per reforçar la sobirania digital. “El que sigui tecnològicament possible, ho hem de fer ambientalment acceptable”, alerta Míriam Viaplana, periodista ambiental i coimpulsora del Grup de Treball de Periodisme Ambiental del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

En aquest context, Viaplana defensa que el debat no pot limitar-se a fer compatible el progrés tecnològic amb la sostenibilitat, sinó que també ha d’abordar els límits del model de creixement actual: “No podem perdre de vista la filosofia del decreixement. Potser ens cal aturar el creixement de la IA, al qual no li veig final. Els residus i l’impacte que genera van a una velocitat que no permet, encara, un sistema circular i eficient. Cal que restringim els usos superflus de la IA i que els governs legislin per exigir responsabilitats ambientals a les empreses desenvolupadores”.

Precisament aquí és on el periodisme està cridat a jugar un paper clau: contextualitzar no només els beneficis i els riscos de la IA, sinó també les seves conseqüències ambientals, una dimensió sovint eclipsada pel debat sobre la productivitat o la innovació. “L’abordatge informatiu de la IA és encara molt filosòfic; falta aterrar-lo i evitar quedar-nos només amb una part de la pel·lícula. Ens cal fer autocrítica i mostrar també l’impacte que aquesta tecnologia té sobre el planeta”, assegura Judit Alonso, periodista ambiental i una altra de les impulsores del grup de treball.

Per a Alonso, el canvi també passa pels hàbits dels usuaris. “A més informació, més consciència. Ens cal un canvi d’hàbits, igual que comencem a fer amb els plàstics o els combustibles fòssils. Aquí el periodisme hi té una gran responsabilitat: comunicar totes les implicacions de la IA, no només les immaterials o beneficioses, sinó també el seu cost ambiental. La informació és el primer pas per a l’acció”, conclou.